Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alegre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ALEGRE
I. adj. d'una terminació (encara que molts d'escriptors antics escriuen alegra per al femení); cast. alegre.
|| 1. Vivaç, animós. E aquelles gents son totes negres, e adoren ydoles e son homens alegres e qui tenen justicia molt fortment, Llull Blanq. 88. Aucellet qu'alegre trescas | per dins les comes y valls, Guiraud Poes. 21.
|| 2. Que sent alegria, goig viu. E la ost fou alegra la nuyt, Jaume I, Cròn. 70. E hanch en negun temps no oym res hon pus alegres fossem. Desclot Cròn. 2. Ambdós estàvem alegres i delitosos, Ruyra Parada 25
|| 3. Que expressa alegria. La tua cara alegra e molt contenta, Tirant, cap. 10. La fortuna es pintada ab dues cares, ço es, la una alegre e l'altra trista, Genebreda Cons. 59. Y ressonà dintre el meu cor quelcom a manera de motius d'una música alegre, festosa, Ruyra Parada 84.
|| 4. Que dóna alegria o que es fa amb alegria. Li venien ganes de dir coses alegres, Vilanova Obres, iv, 31. Una casa nova de senyor ab una galeria alegre, Penya Mos. iii, 27. La llum alegre y nova que'n dona el sol naixent, Llorente Versos 45. Alegre feyna n'es la batuda, Costa Poes. 8. Eren els jorns alegres de la tosa, Alcover Poem. Bíbl. 51.
|| 5. Un poc begut sense estar embriac; cast. achispado. «Anar alegre», «estar alegre».
|| 6. Clar i intens (aplicat al color). Guarneixen en mig de la iglesia un túmbol de alegres tons, Serra Cal. folkl. 223.
|| 7. En llenguatge feudal, alegre era sinònim de soliu segons Balari Oríg. 395, que cita un document que diu «cui est suum solidum et suum alegre».
II. m. Alegria; cast. alegria. Sentiment o expressió de goig viu. Sènyer, placia-us que tot lo meu alegre pos en vos tan solament, Llull Cont. 10. Ab gran pagament e alegre reebé lo dit poder, Muntaner Cròn., c. 10. Nul hom no poria escriure los jochs e els alegres, taules redones, taules juntes, Muntaner Cròn., c. 23. «Donar-se alegre»: alegrar-se (Labèrnia-S. Dicc.). «Fer l'alegre»: fer una manifestació d'alegria per una festa (Empordà).
III. || 1. Llin. de Cat. i Val.
|| 2. topon. Casa situada a tres hores de Barcelona (Guia Cat. 6).
    Loc.
—a) Vida alegre: vida luxuriosa. «Una dona de vida alegre» (Mall.). «Donar-se a la vida alegre».—b) Esser més alegre que un dia sense pa: esser malhumorós (Santanyí).—c) Alegre de cascos: qui té poc enteniment (Labèrnia-S. Dicc.). Es pres del cast. alegre de cascos.—d) Alegre com un gínjol: molt alegre (Cat.).—e) Més alegre que unes xeremies: molt alegre (Mall.). Vatmos-t'aqui entre voltros de bell nou, més contents qu'un Pasco, sans com un gra d'ay, y més alegres qu'unes xeremies, Roq., prosp.—f) Alegre, l'amo En Joan!: exclamació per encoratjar algú que està trist o desanimat (Men.).—g) Es bestiar va alegre; aviat plourà! Ho diuen humorísticament quan algú demostra alegria o va de berbes (Mall.).
    Fon.:
əléɣɾə (or., bal.); aléɣɾe (occ., val.); aléɣɾa (Alg.).
    Etim.:
del llatí *alĕcre, cas oblic de la forma *alĭcer <alăcer, ‘vivaç, animós, mogut de goig freqüent’ (V. l'explicació de la forma *alĭcer i del canvi d'accent de *álĕcre a *alécre, ap. Meyer-Lübke Einf. 83, 103; Grandgent Vulg. Lat. 195; Ernout Elém. 98).