Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aliment
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

ALIMENT m.: cast. alimento.
|| 1. Substància que serveix per a la nutrició. «El pa té molt d'aliment». Tot es causa de poch aliment e falta de medicinas, doc. a. 1723 (Hist. Sóller, i, 668).a) met. poèt. Tristor e lagremes foren mon aliment, Metge Somni iii.b) pl., jurispr. Assistència pecuniària que donen a algú per a la seva manutenció i subsistència; cast. alimentos. «A Na Tal, el seu marit li passa uns aliments». Transactio no pot esser feyta d'aliments, sens autorictat de Jutges, ço es a saber, d'aliments esdeuenidors, car dels passats ben se pot fer, Cost. Tort. ii, 5. Se diuen aliments naturals els que consisteixen just en el que és estrictament necessari per a la subsistència del qui els rep; i aliments civils, els que passen del que és necessari per viure i s'estenen a la condició i circumstàncies del qui els ha de donar i del qui els ha de rebre (Amengual Dicc.).
|| 2. Allò que serveix per conservar o reforçar alguna cosa. Perque [la terra] està engrexada de les fulles y herbas de molts anys, pero aprés que es derelicta de son primer aliment amb lo temps torna magra, Agustí Secr. 146 vo.
    Fon.:
əɫimén (Barc.); aɫimént (Val.); əɫimént (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «El bon aliment, fa bon enteniment».—b) «El bon aliment, fa tornar jove la gent».—c) «L'alimentet, poc i sovintet».
    Etim.:
del llatí alimentum, mat. sign.