Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. alt
veure  2. alt
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALT adj. (F. ALTA) adv. i subst. m.: cast. alto.
I. adj.
|| 1. Que sobrepassa el nivell ordinari o el d'altres coses de la mateixa espècie. Hac una alta cadira ornada e entallada molt sobtilment, Llull Blanq., cap. 44 Cervos gegants rumbegen ses banyes d'alt brancatge, Atlàntida, ii. Era un xicot alt, prim, rosset com ella, Pons Auca 19. Jo sé una vall llunyana | amagada en lo cor de l'alta serra, Costa Poes. 1.
|| 2. Que està, del tot o en part, més amunt del nivell ordinari o del d'altres coses que es prenen com a terme de comparació. En los lochs alts se depuren pus fortment lo foch e l'aer, Llull Felix, pt. iv, cap. 10. Quant Boeci estigués ab les orelles altes per plaer que havia de escoltar, Genebreda Cons. 105. Camina ab lo cap ben alt. Penya Poes. 85. El plantàrem al punt més alt del turó, Ruyra Parada 34.
|| 3. Que té més intensitat que l'ordinària. «Aquesta sobrassada és molt alta de gust» [=és molt salada] (Manacor). Aquesta salsa vol esser alta de color, Robert Coch 31. En altes veus en plorant dix lo quart manament..., Llull Blanq., c. 42. Stant ella en peus... dix altes veus axí..., Scachs 21. E Tirant ab veu alta dix, que los moros e los nafrats ho podien be entendre, Tirant, cap. 322. Coué que aquell qui'l crida crit en alta veu, Flos medic. 128 v. Cridí ab alta veu a la verge Diana, Alegre Transf. 47. Tots ab altes veus al benauenturat sant inuocauen, Pereç St. Vic., 63. Ab veu prou alta... crida, Somni J. Joan 581. Ab veus altes canta y sona, Cançon. Nadal.
|| 4. Agut de to. Lo music consira les vous dispostes a esser altes e baxes e mijanes, Llull Arbre Sc. i, 218. Com veig que muntau tan alta la prima, Proc. Olives 1537. De prompte puja a sa més alta nota, Canigó, i.
|| 5. Que excel·leix o sobrepassa el grau ordinari, en potència, noblesa o dignitat. Ne han esperança en ell ne temen sa alta senyoria, Llull Gentil 60. Dos nobles reys... qui foren del alt linatge del comte de Barcelona, Desclot Cròn., pròl. Lo pus alt hom del mon de sanch. Muntaner Cròn., cap. 32. Lo meu grosser enginy no es suficient a compendre tan alta materia. Metge Somni, i. Didimus... qui era cech, fou de tan alt e suptil enteniment, Scachs 12. L'alta inspiració posen per sobre la profanada púrpura, Alcover Poem. Bíbl. 48. a) Antigament s'emprava com a tractament aplicat a les persones reials. Almiray del molt alt Senyor Rey vostre, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 75). Per la molt alta Senyora Reyna dona Elionor, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 206). Per l'alt inffant Don Martí. Duch e lochtinent del molt alt Senyor Rey, Ardits, i, 8 (a. 1390).
|| 6. (Preu) superior a la quantitat ordinària. Jo havia sentit parlar molt dets alts salaris dels Estats Units, Aurora 226.
|| 7. Fortament excitat o remogut. Un esbart de fadrins li mogueren avalot;... tot es poble en va anar alt, Roq. 3. a) (especialment) Fortament excitat de l'apetit genèsic. A les vaques que van altes.... se'ls dóna'l nom de nimfomanes, Rossell Mal best. 128.
|| 8. ant. Solemne, cantat (per oposició a baix=‘resat’). Ni si has aquell die ohida missa alta e cantada ni sermó, Eximenis Conf. 8. Si alguns dels Capellans diran missa baixa lo Senyor Rey hoynt missa alta e's giraran a offerta, Ordenacions Martí I, f. 224 v. (Arx. Cor. Ar.). Es tengut lo dit rector de dir vespres altes tots diumenges...., no es tengut de dir matines altes..., ha a dir tertia alta..., completa alta..., doc. del segle XV (arx. mun. de Montblanc).
|| 9. (Riu o torrent) que duu molta d'aigua, que sobrepassa del nivell ordinari. «El riu va molt alt» (Cat.).
|| 10. Alta mar: la part de mar allunyada de la vorera. Galeras si venen a la nit no saludan, empero al matí pujan a alta mar, y tornan, y saludan, Rúbr. Bruniquer, v, 100. En alta mar les naus estan subjectes als vents, Torra Dicc.
|| 11. Molt greu, difícil de vèncer o d'esmenar. «Crim d'alta traïció». Y ab açò me escape de alts perills, Faules Isòp., 8.
|| 12. a) (Astre) aparentment elevat damunt l'horitzó. Un bon dissapte ja gran dia | el sol ben alt, Vent. pel., 2. Alt es encare lo sol, Torra, Dicc. Na Bet de sa Torre ès bona | per mandâ y no fer res | es sol alt y llum encès | y sa guiterra que sona, cançó pop. (Bauzà Flors sempr. 25).—b) (aplicat al temps) Avançat, bastant lluny del seu començament. El die era ja ben alt... la joia de la matinada s'esbargia, Massó Croq. 29. A la nit a les dones se'ls permet... quedar-se en el temple, que fan ressonar fins a altes hores amb himnes i càntics, Verdaguer Exc. 46. Es alta nit y encare no canta el gall, Costa Agre terra, 35. A l'hora de dinar, o a la nit alta, Carner Bonh. 45.—c) (Diada o sèrie de diades) que cau en una època de l'any més tardana que els altres anys, presos com a terme de comparació.
II. adv.
|| 1. ant. Amunt; a la part alta; cast. arríba. Los dos mil pahons foren sus alt al coll, Muntaner Cròn., cap. 122. E fets deixendre los subtils | e pujar alt hòmens grossers, Metge Fort. 72. Axí com poch a poch lo he yo fet e lleuat en alt, Curial, ii, 124. Irà honrada | alt cavalcada | en cosser blanch, Spill 2232. Alt en la popa es tot blanch, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 93). No he cura si'l meu cors se podreix alt en l'ayre penjan, Scachs 9. Guarda't tu qui ten alt vols pujar que no caygues, Eximplis, i, 40. Anà-se'n en aquell mont que Deus li mostrà e pujà sus alt, Serra Gèn. 26. Lo afligit Rey... pujà-se'n alt en una torre, Tirant, cap. 5. Lo emperador se fon posat alt en vna torre per mirar, Tirant, cap. 207. E haueu hoit les mies pregaries de alt, sient en aquella gran muntanya, Villena Vita Chr., cap. 196. A la per fi muntà fort alt he puys deuallà fortment sobre l'àguila, Flos medic. 132. Fesli tenir les ales alt, he untalali ab oli de lor, Flos medic. 123. Donali tot l'aiguavessant fins alt a la serra, doc. a. 1593 (arx. parr. de Pont de l'Arm.). La casa cruix d'alt a baix, Picó Engl. 40. a) (en els escrits) Abans, anteriorment. Sien proveides les Cathedras majors de les alt referides facultats, Ordin. Univ. 1629, f. 65.—b) Alt-sa-cambra: cambra situada damunt el sòtil (Esporles).
|| 2. En veu forta; cast. alto. Prega-us la dona que la escoltets un poch, que dona es e no pot alt parlar, Jaume I, Cròn. 42. Molt sospirant, dix, alt plorant, Spill 1572. Va dir alt: «són més de sis hores», Massó Croq. 100.
|| 3. En to agut. Son dites acutes per que mes agudament es a saber mes alt se han a pronunciar, Ars cantus plani (Ribelles, Bibliogr. i, 29).
III. subst. m.
|| 1. Part superior d'una cosa. Especialment, usat en plural: a) Les habitacions situades en els pisos de més amunt d'una casa. En els alts de la casa hi havia feixos de palla, Rosselló Many. 74.—b) La peça superior de la sabata, on van els botons, els ullets o els elàstics (Mall.).—c) La part superior de la calça, que correspon a la cama i que sol formar un dibuix diferent de la resta (Men.). Uns alts de calsas de dit deffunct, Alós Inv. 54 (a. 1546).—d) Trinxa de roba cosida a la part de més amunt dels calçons (Mall.).—e) El tros superior de les faldetes o gonella, des de la colga fins als copinyats (Manacor). Aquella madona pagesa que avuy mudava ets alts a sa gonella y demá es baxos, y axí li duraren tota la vida, Roq. 17.—f) Regió alta, muntanyes (Cat.); petites elevacions de la terra, pujolets (Mallorca). «Ha nevat pels alts» (Valls). «Arriba per aquests alts i mira si hi ha cap ovella embarassada» (Mall.). Desde aquells alts solitaris, Oller Fig. pais., 18. Y axí bé cremà moltas oliveras per los alts, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152).—g) Els fruits dels arbres (Mall.). Se diu en oposició a es baixos, que designen la producció de gra i llegums (Mall.). «Enguany ets alts han tret molt» (Manacor).—h) Les notes agudes d'un instrument. «Aquest piano té els alts massa fluixos» (Bal.).—i) Les veus agudes d'un conjunt de cantors o sonadors.—j) Alts i baixos: (en sentit propi) elevacions i depressions alternatives d'una terra; (met.) sèrie de vicissituds molt vàries en la vida, posició i estats d'un home o d'una col·lectivitat.
|| 2. Extensió en sentit vertical; cast. alto, altura. Les sis dresseres qui's couenen a tot ço que sia conlogat en loc, ço es a saber, alt e baix, destre e sinestre, e denant e detràs, Llull Gentil 67. E faràs [l'arca] en aquesta manera: CCC colzades haurà de lonch e L de ampla e XXX de alt, Serra Gèn. 16. Aquest vaxell sia fet de alt de VII peus, Flos med. 133 v. Altres capes de tres alts molt riques, la altre de brocat de tres alts, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 429). Brocats de or o plata fina rellevats de un alt, val la cana trenta sis lliures. Brocats de or fi o de plata fina, rellevats de dos o tres alts, val la cana setanta sinch lliures, Tar. preus 22.
    Loc.
—a) Alt com un Sant Pau (Barc.); alt com un Sant Gem (Empordà); alt com un paller (Empordà); alt com un pinco (Empordà); alt com una perxa (Barc.); més alt que Sant Cristòfol (Vinaròs):—expressions que s'apliquen a un home molt alt.—b) Mentir (algú) tan alt com és (Mall.).—c) Cara alta: sense empegueir-se ni amagar-se de fer una cosa (Mall.). Voltros, mal que mal, tothom sap qui sou, y vos presentau cara alta y descuberta, Ignor. 20.—d) Gent de braç alt: gent noble (Barc.). Y està clar que'n té de principis, com que no més se tracta ab gent de bras altl, Vilanova Obres, iv, 33.—e) Anar peus alts: anar amb resolucíó, sense vacil·lar (Mall.). Ja hu crec que En Miquel e-hi va peus alts, Alcover Cont. 24.—f) Estar alt de polsera: estar ensuperbit o molt irritat i displicent (Martí G. Dicc.).—g) Alt de punt: molt intens (Mall.). Na Margalida se trastornà y tengué un estèrich de lo més alt de punt, Penya Mos. iii, 150. Es gigantot que s'entregava ab unes bones passes i un pantaix molt alt de punt, Alcover Rond. vi, 225.—h) Fer alt (a algú): fer molta d'impressió. «No li ha fet gens d'alt» (Palma, Manacor).—i) Pel més alt: com a màxima quantitat (Cat.). «Aquest noi pel més alt té deu anys» (Aguiló Dicc.).—j) Passar per alt (una cosa a algú): passar inadvertida o esser oblidada al temps en què calia posar-hi atenció.—l) Passar per alt: (tr.) ometre, no mencionar. «He passat per alt aquest capítol per no allargar».—m) Per alt, o per alt enllà: damunt damunt, sense detenir gaire l'atenció; cast. ligeramente, por encima. «Ho he contat per alt» (Solsona, Cardona, Gironella). «He llegit aquest llibre per alt per alt» (Costa de Llevant). «Les coses fetes per alt-enllà no serveixen» (Torelló). «He vist el museu, però molt per alt enllà perquè ja era fosc» (Torelló). «Fullejant l'obra per alt enllà» (Figueres).—n) Tirar per alt: calcular en proporció major que la que és més probable, per prevenir una equivocació i per no fer curt (Escrig-Ll. Dicc.).—o) Menar es molí alt: treballar amb pressa excessiva. Aquest nom mos obliga a no menà es mulí tan alt, a llaurà dret. a no fé feyna d'embarch, Roq., prospecte.—p) Passar alt: no esser assequible, no estar una cosa a l'abast del qui la desitja (Labèrnia-S. Dicc.).—q) Tenir vara alta: tenir molta d'influència o poder damunt qualcú (Barc.). Crech que'l sogre del seu amich té vara alta a la casa gran, Pons Auca 254.—r) Dur algú en alt: tenir algú molt respectat, obsequiar-lo molt (Escrig-Ll. Dicc.).—s) No fer alt ni baix: no alterar-se, no fer cas d'una cosa (Escrig-Ll., Martí G.).
    Refr.
—a) «Alt i prim, parent del mal any» (Vall-Corb). (La forma primitiva i exacta d'aquest refrany és: «llarg i prim, parent del mal any»).—b) «Alt i prim, tant me l'estim» (Valls).—c) «Com més alt, més animal»: ho diuen per significar que és més censurable una falta com més edat o autoritat té el qui la comet (Barc., Gir.).—d) «Qui està més alt, predica»: ho diuen per indicar que el qui està constituït en autoritat té facilitats per pendre la part millor o principal (Mall.).—e) «Qui més alt puja, de més alt cau» (Barc.).
    Fon.:
áɫt (Perpinyà, Prada, Sort, Boí, Fraga, Tamarit, Cast., Val., Al., Mall., Menorca); áɫ (Fontpedrosa, Montlluís, Sallagosa, Angostrina, La Seu d'U., Puigcerdà, Martinet, Camprodon, Capmany, Olot, Cadaqués, Berga, Pobla de L., Ribes, Ripoll, Manresa, Granollers, Barc., Eiv.).
    Intens.:
altet, -eta; altot, -ota; altíssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí ăltu(m), mat. sign. I.

2. ALT m. ant.
Plaer, satisfacció de la voluntat o de l'apetit; cast. placer, gusto. Alt e amor, d'on gran dasig s'engendra, Ausias March, iii. Tostemps desigé | dona sarvir on cabés tot mon alt, Ausias March, xvi. Quant ha son alt | e pren plaer | de la muller, Spill 8238. Com lo rey no tingués bon alt de sa muller, Tomic Hist. 152. a) A alt: a gust. Si costa mes de nòlit, deu-ho ell pagar, e aço es a alt dels mercaders si u pendran o no, Consolat, cap. 184.
    Etim.:
postverbal de altar-se.