Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. alterar
veure  2. alterar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ALTERAR v. tr.: cast. alterar.
|| 1. Canviar una cosa en una altra. La superficients no's corromp ni's destruu si bé s'altera la color, Llull Cont. 213, 15.
|| 2. Canviar una cosa en la seva manera d'esser. No sols moral, | mas natural la let altera, Spill 9101. No volia alterar ni un sol de sos articles, Pons Auca 177.
|| 3. Pertorbar, fer perdre la puresa. Per no alterar la fama d'aquella, Proc. Olives 812. Un dia cada any sa quietut s'altera, Ignor. 71. La marxa dels meus negocis no s'alteraria per res, Pons Com an., 66. No hi ha res qu'alter aquest silenci, Riber Sol ixent 78.
|| 4. Trastornar fortament l'estat anímic per ira, temor o altra passió intensa. La Princesa se alterà molt del parlar de la Viuda reposada, Tirant, cap. 199. Dels vicis dels altres se spanta y altera, Viudes Donz., 239. a) (especialment) Irritar fortament (Barc., Empordà). «M'he alterat tant que no sabia el que em feia» (Barc., St. Vicenç dels H.). «No te alteres per tan poca cosa» (Maestrat). Alterar a algú: enfellonir a algú, Lacavalleria Gazoph. ¡Pepa, no'm fassis alterar!, Vilanova Obres, iv, 60.
|| 5. Immutar l'estat exterior d'una persona, com a manifestació d'un trastorn interior. La sua cara se alterà molt de gran dolor que'n tenia, Tirant, cap. 144. ¿Què té que tant s'altera, qu'es posa groch?, Aguiló Poes. 219.
|| 6. ant. Fer sedejar. Alterar a algú: causar sed a algú, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
əɫtəɾá (pir-or., or., bal.); aɫteɾá (occ., Maestrat); aɫteɾáɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí altĕrāre, mat. sign. || || 1, 2.

2. ALTERAR v. tr.,
que la gent inculta empra equivocadament en lloc de enterar (Empordà, Mall.).