Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  amarg
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

AMARG, -ARGA adj.: cast. amargo.
|| 1. Que repugna al gust. James no mengí carn ten amargua con la sua, Eximplis, i, 180. No t'era bresca | ni canyamel, | ans era fel. | amarch donzell, Spill 6535. a) m. Panellet fet de farina, ametles amargues i sucre (Cat., Bal.).
|| 2. Que causa aflicció o disgust. Alguns han dit que la Mort es amarga, Ausias March, xcii.
|| 3. Que expressa fonda aflicció. Quin amarch plant, quina dolor, Vent. Pel. 39. Pegà un bramul amarc y esgarrifós, Rosselló Many. 131.
|| 4. ant. Que sent fonda aflicció. Ay amarga yo!, Curial, i, 41. O vell Emperador trist e amarch! hi en los meus darrers dies tanta dolor tenia de sentir? Tirant, cap. 221.
    Loc. i refr.
—a) «Més amarg que la fel» (Cat., Val., Bal.), o «més amarg que retrama» (Eiv.): comparances per significar molta amargor.—b) «Dolç a sa boca, amarg an es cos»: vol dir que les coses molt dolces són indigestes (Men.).
    Fon.:
əmáɾk (or., bal.); amáɾk (occ., val.); əmáɾс (Palma, Manacor).
    Etim.:
de amar (art. 2) < llatí amārum, mat. sign., amb la -g adoptada per influència del verb amargar (< llatí amarĭcāre).