Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  andorra
veure  andorrà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ANDORRA topon.
Territori situat en els Pirineus, a l'O. de la Cerdanya, constituït en Estat autònom, amb el bisbe d'Urgell com a príncep i el Govern francès com a participant del poder legislatiu. És país molt muntanyós i les seves muntanyes formen algunes valls, i per això se sol anomenar la vall o les valls d'Andorra. Té de 8.000 a 9.000 habitants nadius del país. (Actualment hi ha una població forastera molt més nombrosa). Es divideix en sis comuns (municipis), que són: Andorra la Vella, Encamp, Canillo, Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria. Cada municipi està presidit per un consell comunal (ajuntament) compost d'un cònsol primer (batle), un cònsol segon (tinent de batle) i deu consellers del comú (regidors). De cada municipi són elegits quatre representants que es diuen consellers de la Vall, que entre tots són vint-i-quatre i formen el Consell General (les Corts), presidit pel síndic (procurador general de les Valls d'Andorra) i pel síndic segon que és el suplent del primer. El Consell General resideix a Andorra la Vella, que té 1000 habitants i és la capitaI del principat. El llenguatge vulgar i oficial d'Andorra és el català.
    Loc.
—a) Córrer la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra: trescar molt (Cat.). Ha prou cassat, | lo mon cercant | e traspassant | per Ceca y Meca, | la Vila seca | e Vall d'Andorra, Spill 6139.—b) Esser Andorra: esser un desgavell, una confusió (Barc., Valls, Tarr.). Es suplent del segon districte, de la Barceloneta, qu'allò ès Andorra, Vilanova Obres, xi, 203.—c) Córrer l'Andorra: anar d'ací i d'allà sense fer res de bo (Val.).
    Etim.:
desconeguda. És ibérica segons opinió de H. Schuchardt, que diu: «Hi ha una sèrie de noms de lloc d'Espanya i de la França meridional que comencen amb And- (també compareixen en la terra basca: comprovi's, per exemple, els noms de muntanya Andouste, Anduzte), i igualment hi ha noms personals, com Andobales, Andoxus» (BDC, viii, 77). Poden veure's citats en gran nombre els noms començats en And-, ap. Holder Altcelt. I; amb tot i això, l'origen d'Andorra roman ignorat. L'ètim in horrea, proposat ap. BDC, iv, 48, és insostenible. Coromines Top. And. 28 ve a dir que el nom d'Andorra és segurament pre-romà; el considera emparentat amb topònims semblants existents en els Pirineus (Andorre, Anorra), al País Basc (Anduzte, Andurenh), al Berguedà (Anòrra), al Lluçanès (Nòrra), a Andalusia (Andújar), etc.; però encara no s'ha pogut saber amb exactitud l'origen i el significat primitiu del nom.

ANDORRÀ, -ANA m. i f.
|| 1. Propi d'Andorra; cast. andorrano. No us tornaré pas veure, boscúries andorranes, Canigó xii.
|| 2. Pobre vagabund; cast. guitón, tuno (Labèrnia Dicc.).
|| 3. Llin. de Barc., Gir. i Lleida.
    Loc.

Fer l'andorrà: fer el desentès, dissimular (Gir., Llofriu). El moliner va fer l'andorrà, el desentès, Casaponce Faules 62. També que'n són d'andorrans quan se'ls hi presenta un mercader! que la saben llarga!, Bosch Rec. 49.