Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  anguila
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ANGUILA f.
I. imatge  Peix molt llarguer i quasi cilíndric, semblant a una serp, pertanyent a la família dels murènids i dins ella al gènere Anguilla; cast. anguila. Carga de pex salat e d'anguila VIII diners, doc. any 1252 (Capmany Mem. iv, 20). Se ven la liura carnisera de la anguila fresca de la mar dos sous, doc. a. 1361 (Boll. Lul. vii, 120).Es distingeixen, en el llenguatge vulgar, totes aquestes espècies:
|| 1. L'anguila comuna o anguila vera (Mall., Men.) o anguila pasturenca (Val.): és la Anguilla acutirostris Kaup. És negrosa amb faixes vermelloses o groguenques; viu a la mar, en els rius i dins sèquies; la pesquen per menjar, i és molt saborosa.
|| 2. Anguila maresa (Val.): és la Anguilla mediorostris Jarr.; té l'esquena blavosa i la panxa més blanca que l'anguila pasturenca, i també és més bona per menjar.
|| 3. Anguila de mar (Cat.) o anguila roja (Cat.) o anguila cabot (Mall.) o anguila cabotera (Mall., Men.): és la Anguilla latirostrís Kaup.
|| 4. Anguila martina (Val.): és la Anguilla labirostris Jarr. (Archivo, ii, 152).
|| 5. Anguila de sèquia (Eiv.) o anguila de mar (Eiv.) o anguila roja (Men.): és la Anguilla microptera Kaup.
|| 6. Anguila punyegral (Men.): és la Anguilla capitone Kaup.
|| 7. Anguila catarrotgina: nom valencià d'una casta d'anguila, pres del de la vila de Catarroja (Griera Voc. peixos), Anguilla brevirostris.
II. met.
|| 1. a) Vit de bou per tupar (Mallorca); cast. vergajo. Sis o set criats forsarruts... amb una anguila de bou en sa ma, a forsa de latigades feren neta sa casa, Roq., 53.—b) Cordeta, mocador nuat o altre fiblall que empren els nois en certs jocs per tupar un jugador als altres (Al.).
|| 2. Filera de teules cobertores posades fort a la part més alta de la teulada per cobrir en tota sa longitud la unió dels dos aiguavessos (Mall.); cast. caballete. Aquesta filera de teules es diu l'anguila principal quan la volen distingir de dues altres «anguiles» de la teulada: a) Anguila de davant: filera de calç i grava o de pedres, posada fort devora la vorera davantera de la teulada per subjectar les teules (Manacor, Santanyí).—b) Anguila d'es costats: filera de teules posada fort amb mescla de calç i grava a cada vorera lateral de la teulada (Manacor, Santanyí).
|| 3. Cordó o rebava de pedres i morter amb què umplen les voreres del sol d'una cisterna, aljub, etc., per reforçar els angles (Palma); cast. reborde
|| 4. nàut. Aparell compost essencialment de dues fustes quasi tan llargues com la nau, damunt les quals fan llenegar aquesta per varar-la o per treure-la de l'aigua; cast. anguila. Més pròpiament es diu anguila cada una de les dues peces llargues de fusta que formen la part principal del dit aparell
|| 5. Propina, premi que s'afig a la paga ordinària (Vic, Vendrell, Camp de Tarr.); cast. propina.
    Cult. pop.
—a) Manera de pescar les anguiles a l'Empordà Uns les pesquen follant o xopejant, això és, ficant-se de peus dins l'aigua i removent-la molt a fi que les anguiles s'esvalotin i es fiquin dins les anguileres (cistelles que duen a posta els pescadors, i de dins les quals les anguiles no poden tornar sortir). Altres les pesquen fent una boterada, o sia, interceptant una sèquia a dos llocs, de manera que entre ells quedi l'aigua aturada, i buidant després aquell tros de sèquia agafen les anguiles així com volen (Llofriu, Pals, Torroella).—b) Creença popular: diuen que beure sang d'anguila és un bon remei per espassar-se l'embriaguesa (Gomis Zool. 412).
    Loc.
—a) Esser prim com una anguila: esser excessivament prim—b) Relliscar com una anguila, o fugir com una anguila, o altres locucions semblants, serveixen per expressar una gran facilitat i rapidesa de moviments «Poc s'ho pensava En Gomila, | com monja la van tancar, | que havia de renegar | de sa llei de sa família fugint-li com una anguila» (cançó pop., Men.) Siats de natura d'anguila en quan farets, Metge Sermó S'afica com una anguila p'en mitx de sa gent, Roq. 23.—e) «Ses anguiles corren per es ventre»: ho diuen en tenir fam (Llofriu).—d) Anar-se'n [a algú] les anguiles del cistell: fugir-li inesperadament una cosa que tenia segura.—e) «Qui no s'espavila, no menja anguila». Refrany (Vallcorb).
    Fon.:
əŋgílə, əŋgíle, əŋgílɛ (pir-or., bal.); aŋgílɛ, aŋgíla (occ., val.); aŋgíɾa (Alg.); əŋgirlə (Espluga de F.).
    Intens.:
—a) Augm.: anguilarra, anguilassa, anguilot, anguilota—b) Dim.: anguileta, anguiletxa, anguileua, anguiló, anguilona.
    Etim.:
del llatí anguīlla, mat. sign. I.