Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aplec
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

APLEC m.
Acte i efecte d'aplegar.
|| 1. Conjunt de diverses coses (en general); cast. grupo. De falsos béns l'es forçat fer aplech, Ausias March cvi. Los he amagats en aquella palmera sota un aplech de pedres que y ha, Gualbes Yst. Corpocr. 24. Un aplech de joves... cantaven “Las ninas del Ter”, Pons Auca 100.
|| 2. Reunió de gent; cast. reunión. Que negun, sots pena de penjar, gos exir fora la ciutat per anar als ajusts o aplechs dels homens de fora, doc. a. 1391 (Boll. Lul. ix, 31) a) especialment: Reunió de gent amb motiu d'una fira, peregrinació o festa (Cat.). Per la diada del patró sant Roc, hom commemora amb un aplec la victòria, Espriu Anys 27.
|| 3. Col·lecció. Un aplech de receptes estampades amb so titol de “La cuyna mallorquina”, Roq. 3.
|| 4. patol. a) Congestió de sang o d'altre líquid en alguna part del cos (Mall.).—b) Indigestió. Es pa li fé un aplech en es ventrey, Roq. 46.
|| 5. Collita, recol·lecció, Arribar a aplec (Mall.) o venir a aplec (Cat.): assolir l'estat que pertoca. «Cada glop d'aigo que bec | se nua a sa gargamella, | perque s'amor ja n'és vella | i no és arribada a aplec» (cançó pop., Manacor). Portar una cosa a aplec de bé: dur-la a bon terme, a l'estat que li pertoca (Aladern Dicc.).
    Refr.

—«D'aplec i de fontada, molta dona ix afrontada» (Labèrnia Dicc.).
    Fon.:
əplέk (pir-or., or.); aplék (occ., val.); əplə́k (mall.).
    Etim.:
postverbal de aplegar.