Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  apotecari
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

APOTECARI (i dial. potecari). m.
Professor de farmàcia que prepara i ven els medicaments; cast. boticario, farmacéutico. No pertanguen al offici del appothecari, Ordin. Palat. 13. L'enguent y lo pot ab l'apotecari | tenint per a tots suau letouari, Passi cobles 120. Sia manat als apothecaris e speciers que no admeten receptes algunes del dit juheu, doc. a. 1488 (Boll. Lul. ix, 289). Les adivines e potecaris, los herbolaris e triagués, Spill 4533. Si ets potecari, tendrás les drogues de bona casta, Penya Poes. 82.
    Loc. i refr.
—a) «Pareix un pot d'apotecari» (Vinarós).—b) «L'apotecari d'Olot, qui, preu per preu, se bevia la medicina»: ho diuen del qui, per no haver de guanyar res venent una cosa, la reserva per a ell mateix (Gir., Manresa). Hi ha una variant d'aquesta dita (probablement més moderna): «L'apotecari d'Olot, preu per preu, s'ho fotia tot»; i una altra: «L'apotecari d'Olot, preu per preu, els ho fotia pel tarot» (Empordà).—c) «Val més menjar que anar d'apotecaris»: vol dir que no s'han de plànyer les despeses per alimentar-se bé, car aquestes serveixen per estalviar les d'una malaltia (Mall.).—d) «Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat» (Manresa); «Apotecari aconductat, o bé pobre o condemnat» (ibid.).
    Fon.:
əputəkáɾi, putəkáɾi (pir-or., or.); apotekáɾi, potekáɾi (occ., val.); potəkáɾi, potəсáɾi (mall.).
    Var. form.:
apoticari, poticari, ipoticari.
    Etim.:
pres del llatí apothēcarius, mat. sign.