Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arena
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ARENA f.: cast. arena.
|| 1. Conjunt de partícules de pedra molt petites, produïdes per disgregació de les roques. Així com l'esclau qui és en arena és tost desfet per vent o per aigua, Llull Cont. 123, 5. Pot hom draps lauar..., arena o graua o terra d'aquen cauar, Cost. Tort. I, ii, 4. Torbense les aygues e mesclades ab arena arranquen ones, Curial, iii, 17. Tant sols m'agrada | jaure y dormir en la molsuda arena, Orlandis Poes. 56. S'usa sovint en plural: Venia... de una terra qui és dintre les arenes, Llull Blanq. 84. Vora un riu d'arenes d'or, Verdaguer Idilis.
|| 2. a) La part central d'un amfiteatre, on actuaven els gladiadors. Una fúria, una dona irresistible | saltà a l'arena a protegir l'infant, Costa Trad. 120.—b) Camp de lluita. En la candent y brugidora arena de la política, Collell Flor. xxxii.
|| 3. pl. Trossets molt diminuts de matèria sòlida que es congrien en els ronyons o en la bufeta. Senyals de la pedra dels ronyons... cruesa e blancor de la urina e teniment de les arenes blanques, Cauliach Coll., ll. 6, d. 2a, cap. 7.
    Loc.
—a) Llaurar en arena, o edificar sobre arena, o sembrar a l'arena: treballar en va, en coses que no han de donar resultat. Moltes coses, Senyor, hi poria dir; mas bé conech que a la fi en arena hauria llaurat, Metge Somni, i.—b) Voler la mar i les arenes: voler-ho tot, no estar assaciat mai (Cast., Val.).
    Fon.:
əɾέnə (Barc.); aɾéna (Val.); əɾə́nə (Mall., Ciutadella, Eiv.); əɾέnɛ (Maó).
    Intens.:
arenassa, areneta, arenota.
    Sinòn.:
|| 1, sorra.
    Etim.:
del llatí arēna, mat. sign.