Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  argamassa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ARGAMASSA f.
|| 1. Mescla de calç i grava que s'empra per a la construcció de murs; cast. argamasa. L'argamassa per a les obres hidràuliques és una mescla d'arena i macada de mar batuda amb ciment. De la argamasa de la dita Sequia en avant, doc. a. 1282, copiat l'a. 1747 (Boll. Lul. ix, 115). Que en lo mur no haja pedres mas que sia de terra o de ergamaça, Eximenis Crestià, cap. 293 (Congr. Hist. 809). Que dit mur haia bon solament de pedra e d'argamassa, doc. a. 1408 (Miret Templers 450). La caxa [de pedra] fou omplida de argamaça, Ardits, i, 395 (any 1439). a) Argamassa blanca: barreja molt fina de calç i arena, que admet poliment; cast. arcatifa (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 2. Herbatge i brossa que es fa a una terra poc cuidada (Llofriu). «Quin camp més ple d'argamassa!».
|| 3. Escudella d'argamassa: menja composta de ciurons, alls esgrunats amb pell, salsa d'avellanes o ametlles amb pa torrat, un poc de pebre i arròs, de què acostumaven dinar els cartoixos de Montalegre els diumenges i dijous d'Advent i de Quaresma (Aguiló Dicc.).
    Loc.
—a) Semblar argamassa: esser molt espès (Labèrnia Dicc.).—b) Sec com una argamassa: ho diuen de la terra resseca que no es pot treballar (Llofriu).
    Var. form.:
algamassa, angamassa.
    Fon.:
əɾɣəmásə, əɾɣəmásɛ (pir-or., or., bal.); aɾɣamásɛ (Ll., Urgell, Gandesa); aɾɣamása (Pallars, Maestrat, Cast., Val., Al.).
    Sinòn.:
morter.
    Etim.:
incerta, sobretot quant a les dues primeres síl·labes; les dues darreres semblen procedents del llatí massa, ‘pasta’; es tractaria doncs, d'un compost d'aquest mot llatí i d'un *arga possiblement pre-romà (Corominas DECast, i, 259).