Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arròs
veure  arrós
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ARRÒS m.
I. || 1. imatge  Planta de la família de les gramínies: Oryza sativa L.; cast. arroz. Té les rels primes, fibroses i fasciculades; la tija dreta, cilíndrica, de 0'60 a 1'20 m. de llarg; les fulles alternes; les flors verdes blanquinoses, en espiguetes que formen una gran panolla; els fruits són uns grans blancs, ovalats, molt usats en l'alimentació.
|| 2. Conjunt de grans de la dita planta; cast. arroz. VI. d. Arròs, doc. a. 1262 (Soldevila PG 433). Carga d'arroç, tres diners, Cost. Tort. IX, x, 10. Mostraven-nos dels pans del arroç... car no n'havien de forment, Pere IV, Cròn. 264. Carregats de pa, e vi, e arròs, Boades Feyts 327. Tres olles... en què's pot coure una lliura de arròs en quada una, Inv. Grau. Les principals varietats d'arròs són: a) Arròs bomba, que és el més gros i estufadís i el més gustós (Val.); el guisen principalment amb brou de carn, i per això en diuen també arròs de carn (Ariany); també li diuen arròs bombo o bombet (Ariany).—b) Arròs benlloc: és de gra rodonet i espiga molt espessa, grana molt i és el més bo després del bomba (Val., Mall.).—c) Arròs amonquilí (Val.) o arròs monquelí (Mall.): és més petit i no gaire bo, i ja no el cultiven gaire perquè sovint falla.—d) Arròs metussaca: és de gra petit i llarguerut, i és l'arròs més mal de batre (Ribera d'Ebre).—e) Arròs de peix: és groguenc i va molt bé per coure amb oli (Ariany).—f) Arròs del saüc (Gandia).—g) Arròs panxa-blanca (Muro).
II. || 1. imatge  Arròs de pardal: planta de la família de les crassulàcies: Sedum altissimum Poir.; cast. uña de gato. Té la rel gruixada, fruticulosa; els troncs fèrtils es fan de 30 a 60 cm.; té les fulles alternes, ovoides, ventrudes, mucronades, dretes; les flors d'un groc molt pàl·lid, de pètals estesos, lanceolat-obtusos. Se fa per llocs àrids i pedregosos des de la costa fins al Pirineu (Flora Cat. ii, 407).
|| 2. imatge  Arròs de bruixa, o arròs de paret, o arròs de pardal: planta de la família de les crassulàcies: Sedum album L.; cast. hierba canilla. Té el rizoma prim, que produeix alguns troncs florífers i alguns d'estèrils; té les fulles alternes, molt carnoses, cilindroides, glabres, verdes o tacades de vermell; les flors blanques o un poc rosades, amb pètals oblongs i obtusos. Se fa per totes les muntanyes catalanes, del litoral fins al Pirineu (Flora Cat. ii, 403).
|| 3. Arròs de bóta (ant. ros de bóta): crosta de tàrtar que queda adherida dins les bótes on hi ha hagut vi (Mall., Men.); cast. heces, tártaro. Ros de botes trenta e dues liures, Cost. Tort. IX, xv, 24. Es mester que hajau un os de cipia e ros de bota e sal gema, Dieç Menesc. ii, 32.
|| 4. Arròs de sitja: grumalló blanquinós que es forma a la part baixa de la sitja, per allà on surt el fum (Mall.).
|| 5. Arròs de la terra: menja pròpia de Menorca, consistent en blat triturat i cuit al forn amb xulla, carn de porc i alls. També es diu arròs de moro, segons Ballester Cib. 132.
|| 6. Arròs: cúmul de dificultats o complicacions (Mall.). Per exemple, quan la mar està molt remoguda, diuen: «En el golf hi ha molt d'arròs». Un que té molta feina per enllestir, diu: «Mira si n'hi ha, d'arròs!»
    Cult. pop.
—A. Conreu de l'arròs. Aquesta planta es cultiva molt a la província de València, no tant a les d'Alacant, Castelló i Tarragona, i molt poc a la de Girona i a Mallorca. La nostra informació sobre la manera i nomenclatura del seu conreu fou adquirida a diferents pobles valencians (Ciutat de València, Sueca, Cullera, Xàtiva, Pego), i pot resumir-se en la forma que segueix. Pel setembre o principis d'octubre peguen dues llaurades en el camp on han de fer el planter, i preparen la terra sembrant-la de favó. Devers el març, que el favó ja és gran, el capolen o aplanen amb corbelles, sabres o entauladores; després el llauren o el caven, el deixen eixugar dos o tres dies, i devers dia vint de març els regants amollen l'aigua i inunden el favonar, abeurant-lo fins que hi haja alguns centímetres d'aigua damunt la terra. Tot seguit hi passen el tròlec deu o dotze vegades, per colgar el favó davall terra, i després hi passen l'entauladora plana per anivellar el camp, deixant la superfície sense una planta. Al cap d'un dia o dos, barregen l'arròs (el sembren a eixam), remullant abans la llavor perquè no suri. Als sis dies l'arròs ja està grillat, i als tretze o catorze dies ja fa forqueta o comença a treure ullet; aleshores fan una eixugada (lleven l'aigua del camp), i al cap d'un o dos dies el tornen inundar, i li sostenen sempre un parell de centímetres d'aigua, i així com creix n'hi afigen més. Si s'hi cria tortuga, fan una eixugada i tiren calç o tabac en el planter per matar l'insecte, i després tornen abeurar el camp. Mentrestant ja comencen a preparar l'arrossar o camp de plantació definitiva, llaurant-lo, sembrant-hi favó i ravanells, amollant-hi aigua, colgant el favó i entaulant la terra, així com varen fer en el camp del planter. Devers dia 20 de Maig arranquen l'arròs, en fan garbes, lliguen aquestes amb nugasses d'espart i les porten (en un carret aposta) al camp definitiu; escampen les garbes per l'arrossar, i després planten l'arròs en guaixets situats a 20 o 25 cm. de distància un de l'altre; després sembren les barquetes, i ho birben (desherben) dues o més vegades per extirpar la brossa que s'hi criï, i si s'hi fa asprella o llimac, fan una eixugada per matar aquests contraris de l'arròs. Quan fan una eixugada, l'aprofiten per afemar l'arrossar. A mitjan juliol l'arròs ja comença a ventrellar, i per Sant Jaume ja té l'espiga fora. Del 15 al 25 d'agost li lleven l'aigua, i a principis de setembre ja el poden segar. El seguen amb corbelles, en fan garbes i després el desbarben, o sia que el serren amb la corbella desbarbadora o falç de desbarbar, separant l'espiga de la palla de culs. A l'endemà porten l'arròs a l'era amb el carro de garbejar, i allà el baten, deslliguen les garbes, en treuen la palla amb forques, i quan està despallussat venten el gra, l'eregen amb l'erer i el porten als sequers. En esser ben sec el duen al graner, d'allà passa al molí per descorfar-lo, i del molí a la botiga de vendre.Interessa consultar el Vocabulari valencià del conreu, molinatge i comerç de l'arròs, de Fermí Cortès i Lluís Granell (Rev. Val. de Fil., ii, 67-97).B. Els condíments de l'arròs són de moltes maneres, car l'arròs es guisa amb tota classe de carn i de peix, amb mol·luscs i crustacis, amb una multitud de fruits i plantes, amb llet, etc. Les principals denominacions dels guisats d'arròs són:a) Arròs sec: el que és cuit amb poc brou.—b) Arròs clar (bal.) o arròs caldós (val.): el que té molt de brou.—c) Arròs engrogat (Mall.) o arròs groc (Val.): el que està ensafranat.—d) Arròs blanc: el que no té safrà o espícies (Mall., Men.).—e) Arròs amb fesols i naps: el cuit amb naps, fesols i carn de porc (Val.).—f) Arròs a banda o arròs de part: el que es cou amb el brou del bullit (Val.).—g) Arròs a la marinera: el que es cou principalment amb peix (Val.).—h) Arròs de dijuni: el que es guisa amb oli tot sol o amb peix, sense carn (Val.).—i) Arròs fadrí: arròs bullit amb aigua sola, sense carn ni peix (Gandesa).—j) Arròs en cresp: arròs sec, al qual, després de rossejar-lo al forn, li afigen ou batut a sobre i el tornen al forn perquè es faci com una crosteta o cresp (Tortosa).—l) Arròs gormand: plat tradicional del dijous gras, fet d'arròs, peus, morro, orella de porc, sucre i ous (Cat.).—m) Arròs amb llet: arròs que, després d'esser quasi cuit amb aigua sola, li donen dos o tres bulls amb llet, sucre, canyella i clovella de llimona (Men.).—n) Arròs brut: arròs cuit amb tallades de llebre i sang (Manacor).—o) Arròs i aixeque't: dinar d'un plat d'arròs amb tallades, sense darreria (Manacor).—p) Arròs amb busques: arròs cuit amb aigua o amb oli sol, sense talls de carn, peix ni altra cosa (Men.).—q) Arròs i carn cuinada: dinada esplèndida (Un Mall. Dicc.).
    Loc.
—a) Fer l'arròs a una dona: festejar-la, fer-li l'amor (Barc., Mataró).—b) Fer-se l'arròs amb una cosa: guanyar-hi molts de diners (Valls).—c) Anar d'arròs: anar convidat o de franc a una diversió (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Vallès, Penedès). «Ha entrat d'arròs en el teatre» (Cat.).—d) Anar s'arròs a grumaions: anar malament, dur mal cami un negoci o assumpte (Mall., Men.).—e) Condir més que l'arròs caldós: créixer o durar molt (Val.).—f) Fer s'arròs per sa trompa: fracassar (Mall.).—g) Acabar-se l'arròs, a qualcú: acabar-se els medis de mantenir-se (Borges Bl.).—h) Pareix que mira l'arròs, i mira les tallades: ho diuen d'un que fingeix voler una cosa i en procura una altra (Vinaròs, Morella).—i) Anar a menjar arròs: anar els de Llofriu a la casa de la vila de Palafrugell, que és son cap de municipi.
    Refr.
—a) «S'arròs fa es cap gros» (Mall., Men.).—b) «Molt d'arròs fa mal al cos» (Cat.).—c) «L'arròs fa el ventre gros» (Empordà, Olot, Maestr., Val.); «L'arròs fa el ventre gros i la panxa prima» (nota del Dr. Sallent). «L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa, i no cal camisa» (Reus, Val.); «Arròs fa el ventre gros i el pit estret» (Empordà).—d) «Sia d'arròs, sia de faves, estiga jo ple» (Mall.).—e) «Tant és arròs com fil negre» (Men.).—f) «Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort» (Barc., Val.); «L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo» (Alcoi).—g) «Arròs i bugada, foc de brasa» (Val.).—h) «Arròs, Catalina, que la carn embafa!»: ho diuen a qualcú que parla d'un assumpte inoportú, per indicar-li que tracti una altra qüestió.
    Fon.:
ərɔ́s (or.); arɔ́s (occ.); arɔ̞́s (val.); ərɔ̞́s (bal.).
    Intens.:
arrossot, arrosset, arrosseu, arrossàs, arrossó.
    Etim.:
de l'aràb. ar-rozz, mat. sign.

ARRÓS topon.
Llogaret de 33 cases agregat al municipi d'Esterri de Cardós (Pallars Sobirà).
    Etim.:
desconeguda; segurament pre-romana.