Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ase
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ASE m.
|| 1. Animal quadrúpede de la família dels èquids: Equus asinus L.; cast. asno. Ase o saumera, paga IIII diners, doc. a. 1249 (RLR, iv, 255). Si entram en l'ort e veem l'ase qui mena la cènia, Llull Blanq. 26, 3. Un auenturer hauia dos àsens, e a la un ase posaua gran somada, e al altre poca, Llull Felix, pt. viii, cap. 7. Lexa en son testament un aze a tres fills, Eximplis, ii, 13. Sou tals com los àsens de Soria que van carreguats de or e menjen palla, Tirant, c. 84. a) Esquena d'ase: part més alta d'una paret o d'altra cosa que forma dues vessants que s'encontren, sense superfície plana que les separi (Cat., Mall.). Pic d'Esquena d'Ase: muntanya de 2633 metres situada devora les fonts del Ter, en la frontera francesa. Arrecer de l'alta paret d'esquena d'ase, que volta l'hort, Rosselló Many. 57.
|| 2. a) Peix de la família dels aterínids: Atherina Boyeri Riss. (Tarr.). Té les dents molt petites, la boca ampla fins als ulls, la primera aleta dorsal curta i separada de la segona, i una faixa blanca longitudinal a cada costat.—b) Peix de la família dels tríglids: Trigla lyra L. (Men.); cast. gallina de mar, cabra de mar. (Per la descripció, V. garneu).—c) Peix de la família dels tríglids: Peristedion cataphractum (Men.); cast. armado. (V. armat, I, || 3).—d) imatge  Crustaci molt petit, del grup dels isòpodes: és la Limnoria terebrans Leach. (Men.). Té devers tres mm. de llargària; se troba entre les algues i en general a la vorera de la mar, i rosega les fustes.—e) Ase mossegaire: peix de la família dels blènnids: Blennius ocellaris L. (Barc.); cast. torillo. (Per la descripció, V. rabosa).
|| 3. Home estúpid, que obra amb poc enteniment; cast. asno, burro. Ja s'an auisat tots los àsens huy, Cançon. Satir. 304. Perque qui't senta parlar no diga que ets un ase. Penya Mos. iii, 38. a) Fer l'ase: fer estupideses. Ni feien s'ase els atlots en sortí de s'acadèmia, Roq. 40.—b) Ase belitre: home de poc enteniment, però amb prou picardia per cercar les seves conveniències. (Mall.).—c) Ase ensellat (Mall.), o ase amb quatre potes (Mall., Men.) o tros d'ase: home molt estúpid o grosser.
|| 4. imatge  Atuell compost d'una cassoleta de metall amb fustes aïlladores, que es posa dins el llit per escalfar-lo (Artesa de S., Penedès, Valls, Reus, Mall.); cast. burro, tumbilla. Ase de fusta ab sa casuleta de ferro per escalfar lo llit, doc. de Barc., a. 1821 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. ant. Aparell per alçar coses feixugues? Asens de fust per tirar roques, doc. a. 1486 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 22).
|| 6. Ase de Sant Martí: arc de St. Martí (Centelles).
|| 7. L'ase: joc que es fa repartint sis cartes a cada jugador i posant les sobreres enmig de la taula; el qui és «mà» tira una carta, i els altres n'han de tirar del mateix coll; el qui no en té, en cerca en el munt d'enmig, quedant-se amb totes les cartes que aixequi abans de trobar la que cerca; el qui queda amb cartes quan tots els altres han tirades les seves, perd el joc i «és s'ase» (Manacor, Llucmajor, Campanet). Aquest joc també es diu «descarregar s'ase». Aquest joc té una variant, que es diu l'ase empinat o l'ase pinà (Manacor), en el qual les cartes que es posen enmig estan dretes, recolzades unes amb les altres, i el jugador que n'ha de pendre ha de procurar no tombar les cartes, i si les fa caure les ha de pendre totes.
|| 8. El qui jugant «a l'ase», queda amb cartes quan els altres ja no en tenen, i per això perd el joc (Mall.). Solen comptar les cartes que li queden, i diuen que s'ase té tants d'anys com cartes.
    Loc.
—a) Tocar l'ase: fer un moviment amb la llengua, aplicant-la a la part anterior del paladar i baixant-la amb força, produint un so explosiu sord (com el que es fa per incitar els ases a caminar), per expressar menyspreu o contrarietat (Barc., Gir., Empordà). Però'l senyor Janet... callava, y tot lo més que feya era tocar l'ase de tant en tant, Vilanova, Obres iv, 28. En Matias tocà l'ase malhumorat, Víct. Cat., Sol. 33.—b) No dir ase ni bèstia: no dir res, callar en un assumpte en què caldria parlar (Cat., Bal.). Jo anarme'n axuxí, sense dir ase ni bèstia! Jamay heu hauria fet, Penya Mos. iii, 215.—c) Perdre s'ase i ses magranes: perdre el temps, passar-lo inútilment (Mall., Men.). Y ells dos tota la santa nit perdien s'ase y ses magranes festetjant p'es balcó, Aguiló C., Rond. de R. 13.—d) Esser més ase que En Taleca: esser molt estúpid (Mall., Men.).—e) Donar a qualcú blat d'ase: donar-li garrotades (Santanyí).—f) Pesar més que un ase mort: esser molt feixuc (Vallcorp).—g) No saber, qualcú, on ha de fermar s'ase: no saber què ha de fer, estar desvagat sense poder-se entretenir (Mall.).—h) Esser com ets ases d'Artà, que en veure es bast ja suen: esser molt malfener, no voler treballar (Mall.).—i) Esser gra de mill en boca d'ase (Cat.) o un garroví dins sa boca d'un ase (Mall.): esser massa poca cosa, desproporcionat a l'aplicació que li donen.—j) Quan s'ase serà mort de rialles (Mall., Men.), o quan s'ase treurà banyes (Men.): indica un futur imaginari, un temps que no ha de venir.—l) S'ase ja serà mort de rialles: vol dir que serà massa tard (Mall., Men.). Vaja, vaja, a fé via; que si no, s'ase ja s'haurà mort de riayes, Ignor. 1.—m) Dur un ase dins es cap: tenir una idea molt exagerada del propi valer, o esser massa optimista en les empreses pròpies (Mall.).—n) Caure de l'ase: sortir d'un error, convèncer-se algú que anava equivocat (Cat., Mall.).—o) Treure a qualcú l'ase del cos: fer-li cobrar intel·ligència (Cat.).—p) Fiar-se d'ase negre: anar errat (Val.).—q) Esser com s'ase d'En Mora, que de tot s'enamora: agradar-se de tot el que es veu (Empordà, Barc., Vallès, Priorat, Mall., Men.).—r) Jugar-s'hi s'ase i s'albarda: estar segur d'una cosa, poder-la afirmar amb certesa (Llofriu).—s) No haver vist mai ases volar: esser esglaiadís, admirar-se de coses senzilles (Empordà, Organyà, Mall., Men.). «Sembla que mai has vist cap ase volar ni cap burro bramar» (Llofriu).—t) S'ase va davant: ho diuen per ridiculitzar aquells qui s'anomenen primer a ells que als altres (Men.).—u) Per tu s'ha tret l'ase de l'estable: ho diuen irònicament a un qui esperava una cosa que no és per ell (Cat.).—v) Agafar l'ase per la cua: pendre les coses al revés, en sentit contrari o molt diferent del que tenen (Gaià).—x) Mai fóra tan perdut l'ase: ho diuen referint-se a un cas advers però atenuat; equival al cast. del mal el menos (Labèrnia Dicc.).—y) Esser un ase de feina, o fer feina com un ase: treballar excessivament (Mall., Men.).—z) Fer-la d'ase, i seca: fer una cosa malament i encara amb agravants (Mall.).—aa) Venir com un ase amb un billet dins s'orella: venir algú sense saber explicar el que li havien comanat que digués (Mall.).—bb) Dur (o rebre) més llenya que un ase de guixer: rebre una tupada forta (Mall.).—cc) Esser delicat com una ungla d'ase: esser groller, gens delicat (Gomis Zool. 18).—dd) Fer creixença d'ase: esser molt eixerit o bonic en la infantesa i tornar lleig o pesat en fer-se gran (Labèrnia-S. Dicc.).—ee) Estar cansat com un ase: estar molt cansat (Mall., Men.).—ff) L'ase em fot (Empordà), o l'ase em fum (Empordà), o l'ase em flic (Barc., Tarr.), o l'ase em floc (Barc.): fórmules imprecatives per asseverar una cosa. Que si no, l'ase'm flich si no us aixarpavan, Pons Auca 65. Si ell s'ho arriba a pensar tot allò, l'ase'm floch si s'hi lloga, J. Morató (Catalana, ii, 273).—gg) Anar sempre amb sos ases de coa curta (Mall.).—hh) No esser ase ni aubardà: no esser ni una cosa ni altra, no arribar a res (Mall.).—ii) Esser un ase carregat de lletres: esser molt lletraferit, però sense intel·ligència (Mall.).—jj) Anar per ase i tornar per bèstia (Olot), o anar-se'n ase i tornar ruc (Mall.): anar a cercar notícies i tornar sense haver-les adquirides o sense saber-les.
    Refr.
—1) «Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu» (Mall., Men.). Qui laua lo cap al ase, pert l'aygua y lo sabó (Eximenis, Moral).—2) «Desgraciat és l'ase que no pot estrenar albarda» (Empordà, Pineda); «Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast» (Olot).—3) «S'ase no és vell mai»: ho diuen perquè els ases a tota edat són forts i mals de manejar (Mall.).—4) «Voleu engreixar s'ase? donau-li palla» (Mall.)—5) «Qui fa tres, ase és»: ho diuen del qui ha comès una falta dues vegades i encara hi torna caure (Mall.).—6) «Merda d'ase no put» (Mall.); «Besada d'ase no taca» (Men.).—7) «Tot bon ase s'aixeca» (Inca).—8) «Tant punyen s'ase, que arriba a tirar coces» (Mall.); «Per ase que sigui, punxí'l, i pigarà coces» (Men.).—9) «Amor d'ase, coça i mossegada» (Mall.).—10) «A pagès i ase, no li mostris sa casa» (Mall.).—11) «Qui és fill d'ase, una hora al dia brama» (Marroig, Refr.).—12) «Cada ase s'enamora d'es seu bram» (Men.).—13) «Qui diu mal de l'ase, el vol per casa» (Olot); «Qui diu mal de l'ase, lo voldria a casa» (Rojals); «Qui diu mal de l'ase, aquell el compra» (Mall., Men.); «Ningú diu mal de s'ase, sinó qui el vol comprar» (Men.).—14) «L'ase fa un compte, i el traginer un altre» (Manresa, Pallarols); «L'ase fa un compte, i l'arriero un atre» (Val.); «Uns comptes fa s'ase, i altres es traginer» (Mall.); «Un compte fa s'ase, i altre es traginer» (Men.).—15) «Conforme l'ase, l'albarda» (Val.); «Segons s'ase, s'aubardà» (Mall.).—16) «La culpa de l'ase, dóna-la a l'albarda» (Cat.); «Qui no pot pegar a l'ase, pega a l'albarda» (Val.); «Qui no pot haver-les amb l'ase, les hau amb l'albarda» (Cat.).—17) «Tant hi ha ases amb lletra com sense» (Men.); «Tants d'ases hi ha amb lletres com sense» (Mall.).—18) «Ases amb ases, s'entenen» (Men.).—19) «Ase sia qui d'ase fia» (Mall.); «Ase sia qui ase bateja» (Solsona).—20) «Ase regalat, no li miris es pèl» (Eiv.).—21) «Ase moí, o molt dolent o molt fi» (Saura Dicc.).—22) «Bé pots xiular, si l'ase no vol beure» (Solsona); «Ja pots siular, si l'ase no vol beure» (Mall., Men.); «Set no van bastar per fer beure un ase» (Men.).—23) «A l'ase que no conegues; no li toques les orelles» (Val.).—24) «Dones i ases, perdició de cases» (Gomis, Zool. 34).—25) «A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer» (Cat., Val., Bal.); «No anem darrere s'ase sinó amb un garrot» (Mall.).—26) «A ase traïdor, un bon verdanc i un bon punyidor» (Inca); «A l'ase traïdor, verdanc i punyidor» (Marroig Refr.).—27) «No hi ha pitjor llinatge que el d'ase» (Mall.).—28) «Ase de molts, lo llop se'l menja» (Olot); «Ase de molts, els llops se'l mengen» (Val.).—29) «De bon llinatge vinc: ase era el meu avi»: ho diuen d'un qui pretén de senyoriu i ve de mala rel (Labèrnia Dicc.).—30) «De bon llinatge ve el nostre ase, que amb les dents se grata el cul» (Barc.).—31) «Si l'ase du picarol, la somera també en vol» (Cat.).—32) «Ferma l'ase allà on son amo vol» (Barc., Men.); «S'ha de fermar l'ase allà on l'amo vol» (Vallès).—33) «A fer lo que un pot, qualsevol ase hi va» (Mall.).—34) «A l'ase gemegador, carregau-lo sense por» (Olot, Rubí).—35) «Tots tenim una hora d'ase» (Men.).—36) «Ni ase de traginer, ni filla d'hostaler» (Cat.); «No compres ase de recover, ni et cases amb filla d'hostaler» (Val.).—37) «Qui siga ase, que l'albarden» (Val.); «Bé está un ase amb un bast» (Mall.).—38) «Qui de l'ase menja el pa, mai de fam se morirà»: vol dir que el qui treballa, sempre adquireix mitjans de subsistència (Cat., Val.).—39) «Brams d'ase no pugen al cel» (Barc., Gir.); «Bram d'ase no aplega al cel» (Val., Alcoi); «Bram d'ase no puja al cel; i si hi puja, no posa rel» (Mall., Men.).—40) «Ase vell, cabreste nou»: ho diuen d'un vell que es casa amb una jove (Mall., Men.).—41) «S'ase diu an es porc orellut, i ell en tenia set canes» (Mall.); «S'ase diu orellut an es porc, per falta d'orelles» (Men.).—42) «Tut-tururut; qui va néixer ase, no pot morir ruc» (Mall., Men.).—43) «Qui ase va a Roma, ase se'n torna» (Mall., Val.).—44) «Com més grans, més ases» (Mall., Men.).—45) «Moltes mosques maten l'ase» (Barc., Pineda); «Moltes mosques maten un ase» (Mall., Men.).—46) «Ase magre, ple de mosques» (Cat.); «Ase magre, ple de nafres» (Manresa); «Ase sec, carregat de mosques» (Gomis Zool. 31); «Ase flac, tot ple de mosques» (Val.); «Ase magre, mosques» (Men.).—47) «¿Què sap l'ase què cosa és safrà, si mai ha estat adroguer?» (Cat.); «¿Què sap s'ase d'ensafranar, si no ha menjat espiciat mai?» (Mall.): ho diuen parlant dels qui s'afiquen a tractar o fer coses que no entenen.—48) «Allà on va s'ase, deixa sa trava» (Mall., Men.); «A on destraves s'ase, no hi deixis sa trava» (Men.): ho diuen de les persones poc curoses, que deixen coses fora de lloc.—49) «Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenya» (Val.); «Ase que va dins sembrat, de llenya surt carregat» (Mall.): al·ludeix a aquells qui es fiquen en coses que no els pertanyen.—50) «Molts ases hi ha al mercat que s'assemblen» (Cat.); «Hi ha molts d'ases en es mercat que s'assemblen» (Mall.); «Hi ha molts d'ases que es semblen» (Men.); «Molts d'ases s'assemblen, i no són tots d'un amo» (Men.): ho diuen per disculpar una falta d'algú, volent dir que molts altres la cometen.—51) «De mal d'ase, ningú en cura» (Mall.).—52) «Més saben un missèr i un ase, que un missèr tot sol» (Mall.); «Més sap un ase a ca-seva, que cent savis a casa d'altri» (Mall.).—53) «A ase encarat, deixau-lo passar» (Mall.).—54) «Qui fa majordom l'ase, perd la fama i perd la casa» (Labèrnia-S. Dicc.).—55) «Ase per ase, ase gros» (Men.); «Val més petit i ardit que gran i ase; i ase per ase, més val gros que petit» (Ciutadella).—56) «L'ase que no està fet a dur albarda, se mossega la tafarra» (Val.).—57) «L'ase pereós, fa la faena quan l'han feta tots» (Val.).—58) «Ase garrover, no val quarto ni diner» (Cat.).—59) «Tant tant, vol dir ase» (Men.); «Massa bo, vol dir ase» (Cat.): significa que les coses massa repetides o duradores arriben a cansar, per bones que sien.—60) «Com s'ase no pot, sa somera ajuda un poc» (Manacor).—61) «Com más brama s'ase, més camina» (Men.).—62) «No hi ha cap ase que torni loco» (Ciutadella).—63) «Un ase amb quatre cames ja pot portar bast» (Men.).—64) «L'ase, per fam, menja l'agram» (Cat.); «L'ase que té fam, es menja lo gram» (Val.).—65) «Busca l'ase, i va a cavall» (Val.): ho diuen per aquells qui cerquen una cosa que tenen davant els ulls i no la veuen.—66) «La mort de l'ase és la festa dels cans» (Gomis Zool.); «Puig l'ase és mort, toquem a festa» (Gomis Zool.).—67) «Si s'ase es posava capell, trobaria dona» (Mall.).—68) «A l'ase manso li van prop, i del guit ne fuig tothom» (Gomis Zool. 45).—69) «De treballar, mai hi ha cap ase gras» (Cat.).—70) «Mentres hi hagi ases, aniré a cavall» (Gomis Zool. 22).—71) «Deixa fer el mestre, per ase que sigui» (Cat., Bal.).—72) «Si carregues massa l'ase, se gitarà amb la càrrega» (Gomis Zool.).—73) «Qui té l'ase, fa el preu» (Cat.).—74) «A l'ase ruc, traginer boig» (o «foll» (Gomis Zool. 39, Martí G. Dicc.).—75) «A la dona a ballar i a l'ase a bramar, lo dimoni els ho degué ensenyar» (Gomis Zool. 45).—76) «Els cuidados de l'ase maten el traginer» (Cat.).—77) «En Marmet i En Salom, com més va, més ases són»: ho diuen parlant d'un qui en lloc de tornar bo, torna més dolent (Cat.).—78) «No s'ha fet la mel per a la boca de l'ase» (Val.).—79) «Un ase coneix quan està bé» (Mall.); «S'ase és ase, i coneix quan en té prou» (Men.). Ho diuen per recriminar els qui fan excessos de menjar o beure.—80) «Ase amb or ho alcança tot» (Olot, Manresa); «L'ase que té or, logra lo que vol» (Val.).—81) «L'ase d'Arcàdia, va carregat d'or i menja palla»: ho diuen per censurar els avars (Cat., Val.).—82) «Més m'estimo ase que em port, que no cavall que m'enderroc» (Barc., Manresa); «Més m'estime un ase que m'arrastre que no un cavall que em tire» (Val.); «Ase qui em duga, i no cavall que m'enduga» (Mall.).—83) «De les bones cases surten los bons ases» (Gomis Zool. 38).—84) «De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes ses cases» (Men.); «De Joseps, Maries i ases, n'hi ha per totes les cases» (Ripoll); «Tant de Pere vol dir ase» (Mall.); «Un Pere i un Bernat, fan un ase acabat» (Mall.); «Dos Peres i un Joan, fan un ase gran» (Mall.); «Dos Peres i un Bernat, fan un ase acabat» (Men.); «Tots els Peres són ases, sinó jo i mon pare» (Men.).
    Fon.:
ázə (pir-or., or., bal.); áze (occ., Maestrat, Cast., Al.); áse (Val.). En català continental i en valencià, s'és perdut molt i se perd encara l'ús del mot ase com a nom del conegut quadrúpede, que és designat més sovint amb els noms de ruc i burro. Com a nom insultant, sinònim de ‘estúpid’, conserva més vitalitat: hi ha llocs de Catalunya i de València on diuen ruc i burro en lloc de ase, però conserven aquest nom com a insult. A les Balears se conserva ben viu el mot ase en totes ses accepcions, i principalment en el significat propi; en canvi, en l'ús com a insult comença a esser substituït pel castellanisme burro.
    Pl.:
antigament dominava la forma àsens, que encara es conserva a certes regions continentals (per exemple en el Priorat) i a Eivissa; però avui la forma plural dominant és ases. Entre els pagesos de Llucmajor, Inca, Binissalem i algun altre poble de Mallorca, el plural es pronuncia aes [áəs] per pèrdua de la s intervocàlica, conservant-se ase en el singular.
    Intens.:
—a) Formes que conserven la n temàtica: asenet, asenot, asenàs, asenarro, asenatxo, asenél·lo (Eyv.).—b) Formes que han perduda la n: aset, asot, asarro, asàs, asèl·lo, aseu (dim.).
    Etim.:
del llatí asĭnu, mat. sign. || 1.