Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  assegurar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ASSEGURAR v. tr.: cast. asegurar.
|| 1. ant. Llevar la temor, infondre confiança. La abadessa... dubtaua acostarse a ell; perque ell la assegurà dientli que s'acostàs un poch, Curial, ii, 132. Tan temerosos stauen que res no'ls asseguraua, Villena Vita Chr., c. 228.
|| 2. Posar en seguretat, fora d'un perill. Pensà's que axí mateix s'aseguraria de la casa de Castella, Muntaner Cròn., c. 40. Assegurarse del enemich, posarse en cobro del enemich, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Cerciorar; fer segur de la realitat d'una cosa. Se asseguren del dit P. Arnau e dels batles... que no maltractaran en res los dits hòmens, doc. a. 1385 (Arx. Cor. Ar., reg. 1560, f. 69). El teclejava d'esma [al piano], com per assegurar-se de sa afinació, Pons Com an. 77.
|| 4. Posar forta una cosa per evitar que caigui o que se'n vagi. Fa un nuu corredó,... el se passa p'es coll, el s'assegura bé, y péga cossa a sa cadira, Roq. 37. Agafant-me en mates que no veig i assegurant-me els peus a les roques, Massó Croquis 117. De por qu'en tals paratges li cayga ella, lo robador, fermada, bé l'assegura sobre 'l siti que porta la cualcadura, Costa, Agre terra 37.
|| 5. ant. Atorgar a un enemic la seguretat de no fer-li mal, en cert temps o sota certes condicions. Que'ls feés oir... e que'ls asseguràs que no presessen mal, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 25). Deualats a uostres cases e nós assegurar-uos-em per nom d'ela e de nós, Jaume I, Cròn. 38. Que Nós deguéssem guiar e assegurar los missatgers llurs, Pere IV, Cròn. 140. Assegurar vida i membres: atorgar a un enemic respectar-li la vida. Que si En Jaume de Mallorques metia si mateix... en nostre poder, si li aseguraríem vida e membres e de longa e mala presó, Pere IV, Cròn. 205. Assegurar lo camp o assegurar les batalles: prometre guardar contra atacs il·legals o enganyosos els cavallers d'un torneig en terra enemiga. Lo rey d'Anglaterra... reebé a guardar e assegurar lo camp a Bordeu, Muntaner Cròn., c. 87. Monsenyor le rey... ha assegurades aquestes batalles, id. ibid.
|| 6. Posar una cosa en seguretat contra la pèrdua que pot sofrir son amo per naufragi, incendi o altra causa, comprometent-se a indemnitzar-lo totalment o parcialment de dita pèrdua, sota certes condicions. Que les coses que fan assegurar són lurs pròpries o d'aquelles per qui's fan assegurar, doc. a. 1458 (Capmany Mem. ii, 451). Afirmaven que la gent dels «caballitus» tenia les hisendes assegurades, Espriu Anys 131.
|| 7. Donar fermança o penyora que faci cert el compliment d'allò que es promet. Entro li aia assegurat per segrament ab carta..., Usatges, segle XIII (Anuari IEC, i, 288). Deu assegurar als fills tot lo creyx, per fermances couinents, Cost. Tort. V, ii. Nós assegurar-li-u-èm axí com ella volrà e demanarà, Epist. Pere 73. a) Transferir per donació o en hereuatge amb força legal. Tingué por de que se n'anés deixant-lo despullat i a mercè del noi, i començà a grunyir per a que ella l'assegurés, Víct. Cat., Ombr. 96.—b) Assegurar una carta: certificar-la en l'oficina postal (Mall., Men.).
|| 8. Deixar segura una cosa esdevenidora; proveir que no falti. Lo retornament de la matèria als lochs de part de dintra asegura la evecuació, Cauliach Coll., ll. 2, cap. 2. Y t'assegur feyna llarga y que te dur, Penya Poes. 79.
|| 9. Afirmar com a cert i segur. E asegur-vos que molt fóra greu al senyor rey, Muntaner Cròn., c. 197. En la qual [vida] te assegure seràs, Villena Vita Chr., c. 283. Jo vos assegur que u dich de bon cor, Pierres Prov. 57. M'assegurava que un Pau cura la ferida més espantosa, Rosselló Many. 34. Li asseguro que'n té, de palica, Vilanova Obres, iv, 14.
    Refr.

—«Qui assegura, dura» (Cat., Bal.); «Qui assegura, dura,—va dir l'Esperit Sant» (Inca); «Lo que Déu assegura, sempre dura» (Val.).
    Fon.:
əsəɣuɾá (pir-or., or., bal.); aseɣuɾá (occ., Maestr.); aseɣuɾáɾ (Val.); asaguɾá (Alg.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí assecūrāre, mat. sígn.