Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aturar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ATURAR v.: cast. parar, detener.
I. || 1. tr. Fer cessar el moviment. Manà aturar la carreta en què anaua, Serra Gèn. 283.
|| 2. refl. Cessar de moure's. Hauiense ia acordat que en tro que's trobassen a la batayla que no s'aturassen, Jaume I, Cròn. 63. S'havia d'aturar de tant en tant per a revenir-se, Ruyra Par. 29.
|| 3. refl. Cessar (en una activitat qualsevol). No se aturava es pobre frare de sermonar, doc. a. 1530 (Hist. Sóller, ii, 606). Perque s'aturàs de ploure, Roq. 18. No t'aturis de lletgir, Alcover Cont. 350.
|| 4. refl. Torbar-se de por o d'empegueïment (Morella); cast. cortarse.
II. || 1. tr. Privar de la llibertat d'obrar. Que nul batliu no aia poder de metre en presó... negun capelá ni clergue... ni aturarlos, doc. a. 1265 (Miret Templers 548). Per medi dels dits cans qui prenen e aturen los hòmens, doc. any 1477 (Hist. Sóller, i, 385). Allà es punxes l'aturaren, Ignor. 4. Ningú nat del mon m'atura de darli tot d'una es cô, Aguiló Poes. 111.
|| 2. Impedir. Per ço que lo meu Senyor ature que no's pugua partir de mi, Tirant, c. 3. Tan mateix no hu aturaran, an això, Alcover Cont. 21.
|| 3. refl. Desistir, deixar de fer. Yo no m'aturara que a ell no vingués, Muntaner Cròn., c. 264. a) Aturar-se amb una cosa: fer-ne molt de cas com a dificultat; donar-li molta importància, prestar-li massa atenció (Mall., Men.). «Jo no m'atur amb un duro» (Mall.). Sabs que n'hi romàn encara de pex a la mà! Amb axò t'aturas?, Ignor. 9.
III. intr. o refl. Fer permanència de durada. Blanquerna li demanà moltes de coses, mas aquell majordom no's volc aturar ab ell per ço que no's trigàs, Llull Blanq. 46. Per ço que en aquell pensament no aturàs, Muntaner Cròn., c. 32. Si pus hic aturats, no serà a vós d'exir-vos-en, Pere IV, Cròn. 89. Poc' amor no viu on seny atura, Ausiàs March lxxxviii. Ab tals persones yo no puch aturar, Villena Vita Chr., c. 8. Les riqueses... fan allenegar e aturar la persona en vicis, Genebreda Cons. 82. a) refl. Quedar detinguda una pilota o altra cosa llançadissa, en un balcó, teulada, etc. (Benassal).—b) intr. Fer-se en bones condicions la floració de les oliveres, de manera que el receptacle del fruit queda proveït i la flor cau foradada (Lledó). «Aquest any les oliveres han aturat molt».
IV. tr. pron. Guardar per a si, reservar-se. Se n'age aturat del preu certa quantitat, doc. any 1378 (Segura HSC 82). Aquesta gent que us és restada, yo'n pendré la mitat, e vostra senyoria s'aturarà l'altra, Tirant, c. 324. Les altres cent liures la dita senyora se les atura, doc. a. 1486 (Boll. Lul. vii, 238). Dels quals agravis nos atoram la conexensa a nosaltres, doc. a. 1570 (Macabich Sta. Mar. 116). Los vàndols se varen aturar aquella part qui s'appellaua Bètica, Boades Feyts 52.
    Refr.
—a) «Via fa qui no s'atura»: ho diuen per significar l'eficàcia de la perseverància (Mall.).—b) «Barca aturada no guanya nòlits» (Mall., Men.).
    Fon.:
ətuɾá (pir-or., or., bal.); atuɾá (occ.); atuɾáɾ (val.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí vg. *attūrāre, var. de obtūrāre, ‘tapar’, ‘impedir el moviment’.