Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  avant
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVANT adv.
|| 1. Envers la part anterior; cast. adelante. a) En sentit local: E anà auant en son viatge, Llull Felix, pt. i, c. 1. Es mes lonch lo cap de les orelles avant que de les orelles en derrera, Albert G., Ques. 75.—b) En sentit immaterial de progrés. Pensats de menar lo fet avant, Desclot Cròn., c. 2. Com se tingués per benauenturat pensant esser molt auant de ses amors, Tirant, c. 194. Se pot passar avant en la execució, Pragm. Aud. Mallorca 31.—c) ¡Avant! interj. imperativa per impulsar a un moviment enèrgic. També s'empra com a expressió de comiat i en general per acabar un estat de repòs o d'inactivitat.
|| 2. Envers el temps venidor; cast. en adelante. E axi lexar-vos-he a parlar del dit noble..., com avant ne parlarem, Muntaner Cròn. 18. Segons que avant vos direm, Pere IV, Cròn. 30. a) En el mateix sentit s'usa precedit de la preposició per (Tortosa). Que per avant no haguessen a seguir la nostra cort, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 218). Del que per avant se succehirà, doc. a. 1592 (RLR, lvi, 446).—b) S'usa també amb un nom o adverbi precedit de la preposició de, per indicar el moment o unitat de temps que es compta com a punt de partida cap al temps venidor. Al qual de huy avant jo puix lexar, Llull Blanq. 3. E d'aqui avant no volguí pendre muller, Metge Somni iii. Dix que d'alli auant volia viure en seruey de Deu, Eximplis, i, 7. Dins deu dies del dia de la presentació de la present a avant contadors, doc. a. 1410 (Hist. Sóller, ii, 13). Vull-uos tenir de ací en auant per lo meu caualler, Pierres Prov.
|| 3. ant. Més avant: major quantitat. Ab més avant de sis persones tant solament, doc. a. 1384 (Boll. Lul. ii, 198). Puguen tenir dins la dita vila... cent moltons e no més avant, Mostass. Agual. 6 v.o
    Fon.:
əβán (pir-or., or.); aβán (occ.); avánt (val.); əvánt (mall., men.).
    Refr.

—«Qui no mira en avant, cau en arrere» (Alcoi).
    Sinòn.:
envant; endavant; ant. enant.
    Etim.:
del llatí vg. *abante ‘de davant’.