Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  avui
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

AVUI o HUI (amb ses variants vui i hui). adv.: cast. hoy.
|| 1. El dia present. No es vuy dia de fer oracio, Llull Gentil 262. Per huy tot dia vos en posat ab eyl, Cost. Tort. III, i, 3. Poques coses son que no faessen vuy per diners, Metge Somni iv. Com solia, ahir vespre m'endormisquí en tos brassos, | y avuy los meus no't troben, Atlàntida i. La processó que avuy fan, Penya Poes. 263.
|| 2. Actualment, en el temps present. Reyals que vuy corren a raho de XX diners, doc. segle XV (RLR, iv, 247). Que no portets trajos quel mon usa hui, Viudes Donz. 446. Que els sermons que avuy s'atenen | son lliures, sous y dinés, Penya Poes. 99.
    Loc. adv.
—a) D'avui avant o d'avui enllà o de hui més (ant.): en el temps venidor des d'avui; cast. de hoy en adelante. Al qual de huy avant jo puix lexar... lo càrrec, Llull Blanq. 3. Placia-us... que vos siats huymés comensament e fi de mon bé, Llull Cont. 6, 30. Mana-us que vos lo portats de hui més de part del alt mestra, Graal 23. Yo no beuré de huy més, Evang. Palau.—b) Hui dia (ant.): avui mateix. Si tu 'm restaures huy dia yo't daré tot mon argent, Cobles naus. Que huy en aquest dia seré guarit, Faules Isóp. 21.—c) Avui en dia: en l'època present, en l'actualitat; cast. hoy dia. E hui en dia se corona de corona d'acer, Tirant, c. 27. Anant avuy en dia tan per terra es principi d'autoridat, Aguiló Poes. v. Hui en dia tot queda reduit a les partides, Martínez Folkl. i, 76.—d) Avui per avui (val. hui per hui): per ara, en les circumstàncies presents; cast. hoy por hoy. Se verera qu'hem presa, avuy per avuy, es que aquesta Roqueta... sia ben arribada, Roq., prosp.—e) Avui per demà: un dia o altre (indeterminat, referint-se a un cas que pot esdevenir); cast. cualquier día. Ja me'n tornaràs la resposta avuy per demà que't trobis en lo compromís, Vilanova Obres, xi, 64.
    Refr.
—a) «Avui per mi, demà per tu»: ho diuen parlant de la mort o d'altres casos desgraciats als quals tothom està exposat (Cat., Bal.).—b) «Qui ha fet avui, farà demà»: ho diuen per expressar indiferència o despreocupació pel que pugui esdevenir (Empordà, Gir., Barc., Mall., Men.).—c) «Lo que pots fer avui, no ho esperes fer demà» (Mall.).—d) «Fins a mitjanit és avui»: ho diuen aquells a qui es reprèn perque no fan via en el treball (Mall.).—e) «Avui fos, i demà festa!»: ho diuen per manifestar desig que succeeixi allò que un altre ha indicat com a perillós (Empordà, Lluçanès, Vallès, Barc.).—f) «Tant tenim avui com demà»: es diu d'una situació que no millora, sinó que es manté sempre igual.—g) «Si no és avui, serà demà»: es diu referint-se a una cosa que pot tardar més o menys a esdevenir-se, però que s'esdevindrà amb tota seguretat.
    Fon.:
əβúј (pir-or., or.); əβə́ј (Capcir); aβúј (occ.).; əvúј (Valls, Mall., Men., Eiv.); búј (Rosselló); vúј (Mall.); úј (Alzira, Gandia, segons ALC); (Cast., Val., Al.).
    Etim.:
del llatí hŏdĭe, mat. sign.