Diccionari Catalā-Valenciā-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  barbar
veure  bārbar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinōnims  CIT  TERMCAT

BARBAR v. intr.
Treure barba; cast. barbar.
    Refr.

—ĢQui a vint anys no barba, i a trenta no es casa, i a quaranta no té, ni es casarā, ni barbarā, ni tindrā reģ (ap. Aguilķ Dicc.).

BĀRBAR, BĀRBARA (ant. barbre, -a). m. i f.: cast. bárbaro.
I. || 1. entre els grecs i romans, Estranger (considerat com de civilitzaciķ inferior). Pren-te esguard, si algun senador de Roma va en terres estranyes e entre gents bārbares, si serā axí honrat entre ells com entre los romans, Genebreda Cons. 119. No em mireu tan altiu | perquč jo som un barbre, i vķs veniu | de l'egrčgia ciutat, Alcover Poem. Bíbl. 88.
|| 2. Propi dels pobles que invadiren i destruīren l'imperi romā. Com ja'ls vāndols, els alans, els sueuis e d'altres generacions barbres hauien entrat a Spanya, Boades Feyts 49.
II. || 1. Estrany a la civilitzaciķ. An perseguit pus cruelment que si fossen barbars, Arnau de Vilanova (segle XIII). Alguns barbres qui menjan las carns humanas, Egidi Romā, ll. 1, pt. 2a, c. 32. Quin so que té aquesta canįķ que canta! | Quin so de cosa bārbara i rebel!, Sagarra Comte 286.
|| 2. a) Que mostra una grossera ignorāncia de les regles. Claustres d'estil feixuch y barbre, Canigķ ix.b) Que mostra una crueldat selvātica. Era diversiķ una mica bārbara, Vilanova Obres, iv, 267.
|| 3. fig. Desmesurat; d'una quantitat o intensitat excessiva. Sense saber com, perdé la tranquilˇlitat, la bārbara gana, les ganes i el deler de treballar, Espriu Anys 32.
    Fon.:
báɾβəɾ, báɾβɾə (or., bal.); báɾβaɾ, báɾβɾe (occ., val.). Es paraula erudita, que en el llenguatge vulgar és substituīda per la forma castellana bárbaro.
    Intens.:
barbarot, -ota: barbarās, -assa.
    Etim.:
del llatí barbăru, mat. sign.