Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bota
veure  2. bota
veure  bóta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. BOTA f.
Calçat que cobreix el peu i part de la cama; cast. bota. Hagen pelisses a uestir e botes a calçar, doc. finals segle XII (Miret Templers 540). Maleida pedra i maleides botes ferrades! Massó Croq. 161. a) Bota de muntar: la que cobreix gran part de la cama.
    Fon.:
bɔ́tə (or.); bɔ́ta (Ribagorça); bɔ́tɛ (Urgell); bɔ́ta (Pego); bótə (mall., men.).
    Etim.:
incerta, encara que s'ha intentat relacionar-la amb el germ. *bŭtt, ‘esmús’, ‘embussat’ (cfr. Wartburg FEW, s. v., i Corominas DECast, i, 500).

2. BOTA
Llin. existent a Alcúdia, La Bisbal, Casavells, Espluga de Francolí, Palma, Riells, Sta. Cristina d'Aro, Pollença, etc.

BÓTA f.
|| 1. imatge  Recipient de fusta de forma aproximadament cilíndrica, amb les bases formades per dues posts circulars i amb els costats composts de dogues corbades i sòlidament unides per cèrcols de fusta o de ferro, que serveix per contenir vi o altres líquids i té una cabuda variable de quatre càrregues en amunt; cast. bota. Bota de vi, Leuda Coll. 1249. En axí com lo vi de la bota plena triga més a ixir que lo vi de la bota sema, Llull Cont. 352, 19. Dos florins per bota d'oli, Muntaner Cròn. 113.a) Bóta agrera: bóta que dóna regust al vi (Sta. Col. de Q.). Cal arreglar la bota traient-li aquell regust, ans de posar-hi el vi; si no, el vi torna agre.—b) Bóta candiota: bóta no gaire gran, que està posada dreta damunt un peu i té l'aixeta a la part inferior; cast. candiota. Hauie comprat per a dit celler vna bota candiota, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).—c) Bóta congrenyada: bóta de gran capacitat, que té per cèrcols de subjecció quatre robusts congrenys de fusta i que en un dels seus fons té una obertura per on entra dins la bóta l'home encarregat de netejar-la (Mallorca).—d) Bóta de mena. De vi non havien gens. Ans lo senyor rey ne donà a ells dues botes de Mena, una de blanc e altre de vermell, Muntaner Cròn., c. 85. D'alcun temps ençà alscunes males persones enganadores de la cosa publica haien minuades ho fetes minuar contra Deu e justicia les botes de mena les quals venen de les parts de Napols e daltres parts ab vin blanch e vermell en Barchinona les quals botes de mena hauien acustumat de tenir IIII somades e j cafiç de barchinona, Bans de 1372 a 1378 (arx. mun. de Barc.).—e) Bóta maresa: Item dos botes mareses, doc. a. 1410 (Alós Inv. 13). Dues botes mareses, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 128).—f) Bóta bladera: bóta per tenir-hi cereals? Item vna bota bladera, doc. a. 1478 (BSAL, iii, 227).—g) Bóta sardinera: cubell per tenir sardines. No té forma sino de bota sardinera, Coll. dames 942.—h) Bóta vinadera: bota per tenir vi. Una bota vinedera a companya, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412).—i) La bóta del racó: bota relativament petita on se guarda el vi millor (Empordà, Vallès). Encetar la bóta del racó: fer una menjada festosa amb bon vi.
|| 2. Mesura de capacitat per líquids, equivalent a quatre mallals o vint-i-quatre quartons. Quan diuhen fan una bota de vi, son vintiquatre cortons, los quals reduits és trobat que son vintiquatre quarters de vi de dita mesura barcelonesa la dita bota de vi de censos del dit Monastir de Banyolas, doc. a. 1592 (Alsius Hist. Banyoles, apènd. xxxii).
|| 3. ant. Mesura de capacitat que servia d'unitat per calcular la grandària d'una barca, així com avui se calcula en tones; cast. bota. Es stat patró de nau de mil botes en sus, doc. a. 1449 (Capmany Mem. ii, 276). Dues naus novament fetes en la dita Ciutat, la una de port de MCCCC botes, patronejada per en Ramon Dezplá, è l'altre de mil botes, doc. a. 1454 (id. ibid. 279). Que les naus de quatrecentes botas hajan a portar trenta sis Homens, y quatra bombardas grossas, y altras xicas, Const. Cat. 316.
|| 4. Cilindre de 8 pams de diàmetre per 15 pams de llargària, dins el qual hi ha unes antenes movibles que, mentres el cilindre volta, remouen les peces de pell i fan que aquestes s'impregnin de les substàncies d'adob (Igualada).
|| 5. Gran debanadora que hi ha en l'ordidor, i sobre la qual s'enrotllen les seccions o faixes de l'ordit a mesura que es va fent (Pons Ind. text.).
|| 6. El cilindre major de la carda, cobert amb el raspall metàl·lic anomenat guarnició (Barc., Mall.).
|| 7. La bolla més gran que les altres, amb la qual els nois tiren al clot en el joc d'olla (Bagà).
|| 8. met. Persona molt grassa i baixeta; cast. botija, tapón de cuba.
|| 9. Bóta buida vinagrera: dona frívola, poc discreta en son parlar o en son obrar (Sitges).
II. || 1. imatge  Recipient de cuiro empegat interiorment, amb un broc de banya o d'altra matèria sòlida, que serveix per dur vi o altre líquid i beure a galet (Andorra, Sort, Organyà, Solsona, Cardona, Gironella, Bellpuig, Lleida, Artesa, Gandesa, Tortosa, Morella, Val., Pego, Alacant); cast. borracha.
|| 2. Bot de cuiro sencer (Bonansa); cast. odre.
|| 3. Fer bótes els líquids en ficar-los en els tifells: refluir per l'evacuació de l'aire contingut dins els tifells (Val.).
|| 4. Fer bótes: fer el bot; inflar els llavis en el moviment precursor del plor (Val.); cast. hacer pucheros.
    Refr.
—a) «Home valent i bóta de bon vi prompte s'acaben» (Cat., Mall.).—b) «A bóta buidada no hi ha que punyir» (Mall.).—c) «De gota en gota umplen la bóta» (Cat., Val.).—d) «Bóta dolenta no fa bon vi» (Mall.).—«Qui beu vi de moltes bótes, ne beu d'agre i d'escaldat» (Urgell, Segarra).—f) «Per Sant Martí, tapa la bóta de ton vi».
    Fon.:
bótə (pir-or., or., bal.); bótɛ (Tremp, Ll., Maó); bóta (Andorra, Tortosa, Maestr., Val., Al.); bóte (Gir.).
    Intens.:
—a) Augm.: botassa, botarra, botota, botot, botarrot.—b) Dim.: boteta, botetxa, boteua, botiua, botona, botetona.
    Etim.:
del llatí bŭtte, mat. sign. I, 1.