Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. barba
veure  2. barba
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. BARBA f.: cast. barba.
I. || 1. Pèls que creixen en la part inferior i lateral de la cara de l'home adult. Ell encontrà dos hòmens qui hauien grans barbes e grans cabells, Llull Felix, pt. vii, proemi. Los sarrayns... deuen portar barba larga, Cost. Tort. I, ix, 4. Que'l senyor rey tramès... que cascú lexàs lo dol..., e que tot hom s'adobàs les barbes, e que tot hom comensàs a fer festa, Muntaner Cròn., c. 297. Aquell home... de cap intons i barbes embullades, Alcover Poem. Bíbl. 75. Barba de llossa (Empordà) o barba de xumac (Olot): barba ampla i llarga. Barba de gitano: la que és molt espessa i embullada (Cat.). Barba florida: la que té pèls blancs. Hi vos lo feu jove ab barba florida, Proc. Olives, 485. Barba merdosa: ant. mot insultant. Barba merdosa, banyut, doc. a. 1373 (Hist. Sóller, i, 384).
|| 2. Pèls que creixen en la mandíbula inferior de certs animals, com les cabres, etc.
|| 3. La part més sortida de la mandíbula davall el llavi inferior (or., occ., val.). Amb tres rotllos de papera sota la barba, Ruyra Parada 18. a) Barba de soquet: la que és molt prominent.
II. || 1. bot. El llavi inferior de la corol·la bilabiada que està compost de tres peces.
|| 2. pl. Fulles d'una planta bulbífera, Item preneu les barbes del porro ab hun poch del cap del porro, Micer Johan 411.
|| 3. pl. ant. Malaltia de la llengua de les mules. «Una malaltia se fa en la lengua de la mula la qual se anomena barbes. e son vnes vexigues tan grans com ciurons e de la color dels dits ciurons, e aquestes vexigues se concrien de males humors e leuen lo apetit del menjar a les mules; e fan li venir ganes de beure souint, e fanla estar molt trista» (Dieç Menesc. i, 8 vo).
|| 4. Vegetació en forma de pelussa que es congria a la superfície de certes plantes, de fusta posada a la humitat o d'altres coses que es corrompen.
|| 5. Gel que penja dels arbres gelats (Urgell, Segarra).
|| 6. a) Les teules que surten més que la façana d'un edifici, quan no hi ha tartugada (Tortosa).—b) Barbes de les canals. En fer les barbes de les canals..., Per a fer morter per a fer les barbes de les dites canals, doc. a. 1412 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 7. Les vores raspalloses del paper que no està tallat o igualat.
|| 8. Efecte de trencar-se un o més caps de metxa o fils, a l'ordidor i en les màquines per a la filatura del cotó i de la llana, sia per causa d'algun desperfecte de la màquina, sia per descuit de l'operària (Pons Ind. text.).
|| 9. Defecte d'estampació que es produeix quan el rasquet de la màquina d'estampar no està prou ben ajustat (Pons Ind. text.).
|| 10. pl. Rebuig que es produeix en la preparació de l'estam (Pons Ind. text.).
|| 11. sinòn. de mudada en les filatures del lli, cànem i jute (Pons Ind. text.).
|| 12. La post del caragol de treballar que subjecta el ferro (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 12. Barba de cuixa: un dels talls que els carnissers treuen del moltó (Aguiló Dicc.).
III. || 1. Barba d'Aaron: planta de la família de les aràcies: Arum maculatum L. (Cat.); cast. yaro.
|| 2. Barba de cabra: a) imatge  Planta de la família de les compostes: Tragopogon pratensis L. (Cat.); cast. barba de cabra. Té el tronc de 40 a 80 cm., dret, glabre, estriat, simple o ramificat, fullós; les fulles dretes, dilatades i amplexicaules a la base, després llargament atenuades, linear-acuminades; té les flors grogues i un plomall blanc o moradenc.—b) Bolet de les espècies Hydnum erinaceum i Hydnum caput-Medusae (Masclans Pl. 55).—c) Planta de l'espècie Scorzonera laciniata.d) Planta de la espècie Stipa pennata (Àger, ap. Masclans Pl. 55).
|| 3. Barba d'ermità: planta de l'espècie Nigella damascena (La Selva, ap. Masclans Pl. 55).
|| 4. imatge  Barba de caputxí: planta de la família de les convolvulàcies: Cuscuta europaea (Cat.); cast. cabellos de Venus. Es paràsita; es cria adherida a les pruneres, al cànem, a les patateres, etc.
|| 5. imatge  Barba de caputxí, o barbes de romaní, o barbes de farigola: planta convolvulàcia: Cuscuta epithymum (Cat.). Es paràsita de la farigola, del trébol, dels ceps, etc.
|| 6. Barba de frare: planta de la família de les compostes: Tragopogon porrifolium (Cat.). Se fa d'un metre d'altària; té les fulles amples, dretes, planes i allançades-linears; el peduncle terminal en forma de maça; les corol·les, purpurines.
|| 7. Barba de vaca: bolet de l'espècie Armillaria mellea; cast. cabeza de medusa. Es paràsit de molts d'arbres, als quals fa gran mal estenent-s'hi en forma de filaments que a certs endrets presenten fructificacions com cabeçoles de color groc.
|| 8. Barba de caputxí, o barba de bosc, o barba d'alzina: planta de la família dels líquens usneacis: Usnea barbata (Mall.); cast. barba de capuchino.
|| 9. imatge  Barba blanca: planta de la família de les crucíferes: Alyssum maritimum Lamk (Cat.); cast. mastuerzo marítimo. Es perenne; el tronc es fa de 10 a 30 cm., molt ramificat, de branquetes ascendents o esteses en cercle; les fulles són linears o linear-oblongues, d'un blanc argentí, a la fi verdoses; les flors, blanques o un poc rosades, oloroses; fa raïm fructífer molt llarg, fullós a la base. Es fa per les vores dels camins i per paratges pedregosos o arenosos de la regió mediterrània.
|| 10. Barbes de paret: herba de fulles dentades, d'un verd fosc i davall grisenc, que es fa pels junts dels marges vells, dins l'escolim de molsa, d'entre les pedres; és medicinal (Mall.).
|| 11. Barba de judiu: «S'herba de judiu, o barba de judiu, es un liquen filamentós, una mena de barba blanquinosa, que es cria a ses penyes. En primé es pobres s'ocupaven en cuir-ne: la compraven es mercants a baix preu, per tenyí roba. Quand un homo anava a sa cuïda d'herba de judiu, era que no tenia res que menjà» (Camps Folkl. ii, 32).
|| 12. Barba d'olivera: planta musgosa: Homalothecium sericeum (Mall.). Es de fulles rastreres, plegades longitudinalment, i de càpsula erecta; sol criar-se adherida a la soca de les oliveres.
|| 13. Barba roja: aucell de la família dels sílvids: Pratincola rubetra (Mall.); cast. taravilla grande. (V. cagamànecs).
    Loc.
—a) Per barba: per cada persona, Gotllas, perdius, colomins y per barba algun pollastre, Milà Rom. 376.—b) Pendre per la barba: ant., agafar algú per la barba i estirar-l'hi per afrontar-lo. En l'edat mitjana era això un dels insults més greus. Ell [lo rey En Jaume] havia jurat, que jamés no partiria d'aquell lloch, entrò lo dit rey sarrahí hagués pres per la barba, Muntaner Cròn., c. 7. Ell se'n met en cor e en pensa... pendre al rey Rotabibeth per la barba per gran menyspreu de la sua persona, Boades Feyts 318. Lo caualler françès pres ahontadament lo caualler en Grifa per la barba, Tomic Hist., c. 25.—c) Mentir per la barba: ant., mentir descaradament. Tot altre hom... qui diga açò ment per la barba, Pere IV, Cròn. 268.—d) Jurar per la barba: ant. fórmula de jurament o asseveració. Per la mia barba, jo'm venjaré d'ell, Faules Isòp. 43.—e) Fer la barba: afaitar, raure la barba. Pagar lo barber per fer les barbes al prior... e beneficiats, doc. a. 1436 (Miret Templers 454);—met., enganyar amb astúcia (Men.).—f) Tindre poques barbes: tenir poca experiència o poca força de caràcter (Labèrnia-S. Dicc.).—g) Valer sa barba d'un soldat: valer molt, esser molt bo (Mall.).—h) Fer-se sa barba d'or: guanyar molt en un negoci (Mall.). Amb ses seues magarrufes se feya sa barba d'or, Aguiló C., Rond. de R., 16.—i) Fer de barba: en les comèdies, fer el paper de vell o de persona formal.—j) Fer o dir una cosa a les barbes o a la barba de qualcú: fer-ho o dir-ho en la seva presència, sense amagar-se'n. Vos no teniau de dirlos aquestes injuries a llur barba, Lacavalleria Gazoph. A les barbes de Mahoma beuen a doll lo vin-blanch, Costa Agre terra 31. Y li va esprémer el suc de l'alegria | a la barba mateix de tots els sants, Sagarra Comte 310.
    Refr.
—a) «Com més poques barbes, més poca vergonya» (Cat., Val., Men.).—b) «La barba banyada pren l'eixuta»: ho diuen per expressar els avantatges d'esser diligent (Cat.).—c) «Com veus la barba de ton veyn pelar, mit la tua a remullar» (Jahuda Dits, c. 67); «Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a remullar» (Cat., Mall., Men.); «Quan la barba de ton veí veges afaitar, posa la teua a remullar» (Val.).—d) «Fe'm sa barba, i et faré sa sabonera» (Mall.).—e) «Barba ben remullada, barba mig afaitada» (Cat., Val., Mall.).—f) «Cantin papers i mentin barbes»: ho diuen per significar que els documents escrits tenen més valor que les paraules orals.—g) «Qui barba veu, barba honra»; vol dir que el fer les gestions personalment l'interessat, té més eficàcia que fer-les per escrit o per via d'intermediaris.—b) «Qui no guarda, mai alça barba»: vol dir que sense estalviar no es pot arribar a tenir una posició independent.—i) «La barba de molts colors, sols la porten los traïdors» (Cat.).—j) «Barba de cabró, o lladre o pillo o traïdor» (Mall.).
    Fon.:
báɾβə (Ross., Conflent, Empordà, Vic, Vallès, Barc., Tarr., Mall., Ciutadella, Eiv.); báɾβɛ (Puigcerdà, Gir., Sort, Tremp, Ll., Gandesa, Alcoi, Maó); báɾβa (Esterri, Pobla de S., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al., Gandia, Pego); bálba (Alg.).
    Intens.:
—a) Aum.: barbassa, barbota (Val., Bal.), barbot, barbam.—b) Dim.: barbeta, barbeua, barbetxa, barbiua, barbó, barbona, barbussa.
    Etim.:
del llatí barba, mat. sign. I.

2. BARBA
Llin. existent a Barcelona, St. Joan de Vilassar, Vallfogona, Vilafr. del P., etc.
    Etim.:
del cognom llatí Barba, o malnom pres del substantiu català barba (art. 1).