Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  barbarisme
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARBARISME m.
Forma de llenguatge defectuosa en la pronúncia, en l'escriptura o per l'ús impropi de vocables estrangers; cast. barbarismo. Si fall endressa | de capellà, | tot cristià | hi pot suplir, | si sap ben dir | sens barbarisme | mots del baptisme, Spill 14851. Aquell antich autor hauria tingut ben poca autoritat si hagués comès los dos barbarismes que li atribueix son mal aventurat copiador, Bosch Rec. 241.
    Etim.:
pres del llatí barbarismus, mat. sign.