Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  batle
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BATLE o BATLLE m.
|| 1. Oficial encarregat d'administrar justícia a una vila o ciutat en nom del rei o del senyor feudal; cast. baile. Willelmus Arnaldus batle alberga a sex miles et a sex escuders, doc. segle XII (BABL, vii, 108). En F. zacosta batle del senior bisbe en sanauga, doc. a. 1248 (Pujol Doc. 20). Cascun princep... no's deu tenir per Seynor mas per batle de Seynor, car... de son principat a arretre comte o raó a nostre Seynor Jhesu Christ, Arnau de Vilanova, segle XIII (ap. Menéndez Pelayo, Het. i, 757). De part del veguer e del batlle de Perpenya, doc. a. 1310 (RLR, x, 57).
|| 2. Governador d'un castell; cast. baile. En Guillem Gomar batlle en lo dit castell, doc. any 1410 (Alós, Inv. 27).
|| 3. modernament, President de l'Ajuntament que du el règim d'un municipi; cast. alcalde.
|| 4. ant. Curador o encarregat d'administrar els béns d'un menor d'edat. Los tudors o los balles responan si's volran per los pubils, Const. Cat. 355.
|| 5. a) Batle general: administrador del patrimoni reial, amb jurisdicció dins tota una comarca. Per quatre partides del any reebedores dels nostres batles generals, Ordin. Palat.—b) Batle reial: oficial encarregat de rebre totes les percepcions que tocaven al patrimoni reial dins una ciutat o vila.—c) ant. Batle dels cóps: oficial encarregat de cobrar el dret de cóps o de mesurar el forment. Aquest dia morí mossen Oliba balle dels cops, Ardits, iv, 293 (a. 1555).—d) ant. Batlle de sac: oficial encarregat de cobrar els drets i imposicions senyorials. Los graners ahont se recull lo delme,... de que es batlle de sach lo hereu de casa Comalada, doc. a. 1789 (Aguiló Dicc.).—e) ant. Batle dels molins: oficial encarregat de cobrar els imposts sobre els molins. En F. de Vilardell qui es batle dels molins, doc. a. 1315 (Col. Bol. xxxix, 70).—f) Batle de s'aigo: oficial encarregat de distribuir l'aigua de regar als hortolans que hi tenen participació (Mall.). Aquest dia pertiren... ab lo balle de las ayguas... per llivallar laygua de Llobregat si's poria apportar fins al Clot per metrela al rech comdal per poder molre los molins, Ardits, iv, 193 (a. 1548).—g) Batle de barri: el qui a les poblacions grans exerceix les funcions d'autoritat delegades del batle.—h) Batle des bèns o batle de ses ovelles, o batle de ses orelles, o batle d'encorralar: funcionari encarregat de dur el registre dels senyals que cada propietari fa a les orelles dels caps de bestiar de llana, de recollir les ovelles aperduades i tornar-les a son amo (Men.).—i) Batle des ball: el qui presideix un ball i distribueix els torns als balladors (Mall.).—j) Batlle de gitanos: el superior que s'elegeixen els gitanos; cast. conde (Labèrnia Dicc.).—l) Batlle de mar: au marina de la família de les làrides: Stercorarius parasiticus (St. Feliu de G., Tossa); cast. cágalo. Fan el niu en els penyals inaccessibles de la vorera de la mar, i tenen el costum de pendre el menjar a les gavines, atacant-les a pics mentres mengen, obligant-les a amollar el peix que tenen a la boca i apoderant-se'n ràpidament.
    Loc. i refr.
—a) Posar batlle en una casa: tenir-hi domini o gran influència (Aguiló Dicc.)—b) Som set i el batlle: ho diuen per significar que són molts (Llofriu).—c) «Mai moren batles»: ho diuen referint-se als càrrecs d'autoritat, que totjust vaquen i ja tornen quedar coberts (Mall.).—d) «Per falta d'altre, mon pare fou batlle» (Cat.); «A falta de molts, mon pare és batle» (Tortosa); «Per falta de bons, mon pare fonc batle» (Mall.).—e) «Qualsevol sia batle o veguer, sols que no l'haja de menester» (Marroig Refr.).—f) «Batle de llogaret, que ho sia En Babaluet» (Mall.).—g) «¿Que no hi ha batle, en aquest lloc?»: ho diuen per censurar un desorde o confusió (Cat.).—h) «Qui té el pare batlle, segur va a verbal» (Manresa).
    Fon.:
báɫɫe (Batea, Fatarella, Gandesa, Tortosa); báɫɫə (Mall., Men., Eiv); báʎʎə (Perpinyà, Camprodon, Llofriu, Solsona, Barc., Penedès, Tarr., Reus); báʎʎe (Andorra, Martinet, La Seu d'U., Esterri, Sort, Oliana, Organyà, Tremp, Riba-roja); bále (Val.).
    Var. ort.
ant.: baidle (doc. a. 1040, ap. Villanueva Viage, x, 327); bale (doc. a. 1068, Arx. Cor. Ar.); badle (doc. a. 1071, Arx. Cor. Ar.).
    Intens.:
batlet, batletxo, batleu, batló, batlàs, batlot, batlarro.
    Etim.:
del llatí bajŭlu, ‘bastaix’, que en el llatí medieval passà del significat de ‘carregat materialment’ al de ‘carregat d'una funció delegada d'un superior’.