Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bigot
veure  2. bigot
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BIGOT o BIGOTI m.
|| 1. Conjunt del pèl que creix per damunt el llavi superior; cast. bigote. La sinuosa ratlla de l'escarransit bigoti semblava el borrissol d'un préssec, Pons Com an. 49. Pronte durà el llaurisio patilles y bigot, Llorente Versos, ii, 179.—a) usat sovint en plural: Y es bigots s'arreveixina, Ignor. 9. Y 'ls bigotis que semblan dos corrons de donar tinta, Vilanova Obres, xi, 219.
|| 2. pl. Classe de llana molt llarga que els bens solen dur en les cuixes (Cat.).
|| 3. pl. Peces de reforç que van cosides dins les cuixes dels pantalons, prop de l'entrecuix (Cat.); cast. entrepiernas.
|| 4. tipogr. Adorn compost de dues ratlletes semblants a uns bigots (|| 1), que serveix per separar dos capítols o paràgrafs; cast. bigote.
|| 5. Ornaments pintats a l'embarcació. Es una franja de color blanc, que comença a proa i es va aprimant, fins a esdevenir del gruix d'una línia en arribar, generalment, a un terç de l'embarcació, que és on acaba (Barc.).
|| 6. Nuvolada llarguera que se situa davant el sol a la posta o a la sortida, i assenyala pluja (Costa de Llevant, Costa de Ponent).
    Loc.
—a) Home de bigotis: home valent (Cat.).—b) Llepar-se'n els bigotis: trobar molt de gust en alguna cosa (Cat.).—c) Tirar a algú una cosa pels bigots (Val.) o clavar-li pels bigotis (Cat.): dir-li a la cara alguna cosa injuriosa o desagradable.—d) Fer-se bons bigots: aprofitar-se bé d'una cosa, treure'n tota la utilitat possible (Val.).—e) Tenir bigots: tenir constància i valentia (Cat., Val.).—f) Fer-se uns bons bigots a la salut d'un altre: aprofitar-se'n molt, treure'n estella (Val.).—g) Caure de bigotis o anar de bigotis: caure per davant (Vallès, Penedès).—h) Tenir una cosa als bigotis o a flor de bigotis: tenir-la molt prop (Cat.).—i) Tenir bigotis una cosa: esser molt dificultosa (Cat.).—j) No serà pels seus bigotis: vol dir que algú no aconseguirà allò que espera o intenta obtenir (Cat.). També diuen: «Per tot te tocarà menos pels bigotis» (Aladern Dicc.).
    Cult. pop.
¿Per què hi ha dones que porten bigoti? Per contestar a aquesta qüestió hi ha una rondalla popular a Igualada: diu que, quan el Bon Jesús i Sant Pere anaven pel món, una vegada una colla d'homes i dones els befaven, i Sant Pere se tragué una ganiveta i els tallà el cap a tots; el Bon Jesús renyà l'irascible apòstol, recollí els caps i els anà enganxant amb saliva als cossos decapitats; però com que anaven de pressa, hi hagué caps d'home que enganxà a cossos de dona, i d'ençà d'aquesta feta hi ha dones que porten bigoti com els homes (Catalana, ii, 117).
    Fon.:
biɣɔ́t (or., occ.); biɣɔ̞́t (val., bal.); biɣɔ́ti (or., occ.).
    Intens.:
a) Augm.: bigotàs, bigotarro, bigotot;—b) Dim.: bigotet, bigotetxo, bigoteu, bigotí, bigotó, bigotinet, bigotinoi.
    Sinòn.:
— || 1: mostatxo;— || 2: garres.
    Etim.:
pres del cast. bigote. La forma catalana continental bigoti mostra més clara la procedència castellana, que no la forma bigot.

2. BIGOT, -OTA m. i f.
Religiós hipòcrita (segons Labèrnia-Salvat Dicc.).