Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  blat
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLAT m.
I. imatge  Nom de diverses espècies de plantes gramínies del gènere Triticum; cast. trigo. De ipso blad que habeo remaneat... modio |, doc. a. 1074 (BABL, vi, 386). Per ço que donàs pluja als blats qui's perdien, Llull Blanq. 76. Se exi del camp de blat e entrassen en lo desert, Llull Felix, pt. iii, c. 2. N'és l'obra humil rosella dins el blat, Costa Poes. 72. Especialment: a) Conjunt de grans de la dita planta. Los graners son pus plens on hom de més blat met, Llull Cont. 315, 28. Blat d'acapte: impost que els pagesos pagaven en blat a llur senyor, i que fou abolit per Ferran V en sentència arbitral l'any 1486 (cfr. BSAL, vii, 286).—b) Camp sembrat de la dita planta. «Tenc un blat prop d'aquí» (Llucmajor).—L'espècie més coneguda de blat és el Triticum sativum, i dins ella es troben nombroses varietats, que es designen vulgarment amb denominacions especials. Les principals són: a) Blat blancal: és molt blanc fins en la corfa, és més gros que el roig-nano, però no fa el pa tan bo (Castelló); el pa és molt sec (Pego); l'espiga és petita, prima i d'aresta llarga (Mall.). El blat blanquet és una varietat del blancal (Cullera). El blat blanc és més lleuger que el vermell, i es fa allà on primer feien el ségol (Pla d'Urgell).—b) Blat candial, a Mallorca escandial: és de color blanc-palla i fa la farina molt saborosa (Tortosa); la seva espiga és cilíndrica, semblant a un carretó de batre (Mall.). Hi ha una altra varietat de blat que també té l'espiga gruixada i cilíndrica, semblant a un carretó de batre, i per això es diu blat carretó (Manacor, Ariany, St. Llorenç DC) o blat carretoner (Mancor, Porreres).—c) Blat rojal: és el que fa el pa més tendre i més bo, però no produeix gaire gra (Horta de Val., Gandia, Alcoi, Pego). Hi ha el rojal morú, procedent del blat moro, de qualitat inferior però molt fruitador (Pego). En el Ribagorça es diu blat roi o forment el blat millor, menudet, de color vermell (Pont de S.). En el Pla d'Urgell el blat millor es diu blat vermell o d'Aragó (Pradell). A Mallorca anomenen blat roig una casta de blat molt bo, de canya llarga i roja i d'espiga també roja; procedeix del blat coll-de-rossí, que té molt llarg el coll de l'espiga, la qual està clapejada de blau o negre (i per això es diu també blat pintat), i és considerat el blat mallorquí més fi i que dóna més bon pa. Molt semblant a aquest és el blat de Ses Pastores o blat d'En Fita, de gra llarg i rogenc i molt saborós (Artà, Petra, Costitx, Vilafr. de B., Mancor). A Cullera hi ha el blat rojalet, que és el mateix blat rojal però amb el gra més petit. El blat roig-nano és roig, no molt alt, i fa molt bon pa (Castelló de la Plana).—d) Blat moro és el nom de diverses classes de blat: a València és un blat d'aresta negra i canya dura, que dóna molta farina i bon pa (Martí G. Dicc.); a Alcoi, en canvi, el consideren el blat més dolent; a Mallorca s'anomena així un blat d'espiga gruixada, aresta negra, retent, però que fa el pa negrós i no gaire fi.—e) Blat rovelló: té l'espiga petita i roja i el gra menut; es fa a terres primes i fa el pa moreno, però profitós (Artà, Mancor, St. Llorenç des C., Vilafr. de B.).—f) Blat tremesí (Bonansa) o tresmesí (val.): el que sol estar sembrat tres mesos.—g) El blat que no té arestes es designa amb aquests noms: blat moixí (Conflent); blat xollat (Ribagorça); blat tosell (Pobla de L.); blat motxo (Igualada, Vilafr. del P.); blat tosseta (Morella); blat xamorra (Llucena); blat escoat (Mall.); blat xeixa (Mall., Men., Eiv.). A Morella es diu blat seixa una casta de blat molt fi, diferent del tosseta. Hi ha una varietat de blat xollat que es diu blat marçal (Bonansa) o blat marcenc (Puigcerdà) perquè el solen sembrar en el mes de març.—h) Blat barba: és d'espiga grossa i gruixada i de gra blan, molt retent, però fa el pa molt fluix i clivellat (Mall.).—i) Blat auceller: es distingeix per tenir l'espiga molt llarga (Artà).—j) Blat del miracle: és la subespècie coneguda científicament amb el nom de Triticum compositum, caracteritzada per tenir l'espiga subdividida en diverses espiguetes, per la qual cosa és molt productiva; fa bon pa (Cat., Mall.).—l) Blat cabot: es fa molt alt (Mall.). «Jo segava blat cabot | que em pegava p'es capell; | l'amo estava content d'ell, | i jo hi estava molt poc» (cançó pop. d'Artà).—ll) Blat somerí: és petit i es fa a terres primes; fa el pa negre, però és saborós (Artà).—m) Blat ordi: té l'espiga com d'ordi, és molt fort i es fa a terra prima, i el pa que produeix no és gaire fi (Capdepera, St. Llorenç des C.).—n) Blat de s'eriçó: se fa alt, té l'espiga curta i gruixada, l'aresta negra i els grans ben composts, i ama terra bona (Artà, St. Llorenç des C., Sencelles).—o) Blat matxoma: és de gra gros, molt retent, però la farina no és gaire bona (Cullera).—p) Blat portacelis: és blanc, gros, que ret molt i resisteix molt la sequina (Llucena). Hi ha un blat molt semblant al portacelis, que es diu blat abellar (Llucena).—q) Blat assolacambres: té el gra molt gros i feixuc (Sueca, Pego, Sanet).—r) Blat grossal: té el gra molt revengut i de mala qualitat; serveix més per alimentar els animals que les persones (Pont de S.).—s) Blat carabassot: és d'espiga llarga, de fullam abundós, però és delicat i requereix terra bona; fa bon pa (Artà, Vilafr. de B.).—t) Blat del pinet: té la pell gruixada i el gra molt bo, però és poc retent (Horta de València).—u) Blat trobat: té l'espiga curta i gruixada, amb piquets o retxetes negres (Mancor).—v) Blat mollar: té la canya gruixada, l'espiga gruixada i curta, el gra blanc, retent i molt fi (Mall.). Hi ha la varietat mollar blanc, que té la canya buida i l'aresta negrosa, i la mollar negre, amb la canya plena i l'aresta molt negra.—w) Blat de l'espiga llarga: és alt, de gra llarguer, prim, blanc; no fa el pa gaire bo (Castelló de la P.).—x) Blat mort: quan grana, en lloc de tornar groga l'espiga torna blanca (Artà, Mancor).—y) Blat del terrosset: casta de blat que hi havia a Catalunya en el segle XIX. Als primers del mes d'Abril anava lo blat del tarrosset a 14 duros, lo blat fort també, Not. 1804-1829.—z) Altres castes de blat es denominen segons el lloc de llur procedència: blat reètic, procedent d'Itàlia (cultivat en el Pla d'Urgell); blat de Montjuïc (cultivat a la comarca de Llofriu i a la Segarra); blat de Sardenya (Mall.); blat d'Urgell i blat de la Costa (cultivats a la comarca d'Igualada); blat porrerí (Mall.).—Hi ha una casta de blat de gra molt revengut, equivalent al blat coll-de-rossí de Mallorca, que a Catalunya s'anomena blat gros, blat rodonell o blat de coure i que es guisa a manera d'arròs i constitueix un plat molt gustós (cfr. el menorquí arròs de la terra). Abans de coure'l, el passen per un trull o mola per tal de llevar-li la clovella i rebaixar-lo un poc; el blat passat pel trull es diu blat trullat (St. Feliu de P.) o blat escairat (Ripoll, Pobla de L., Vic).—Hi ha altres denominacions especials per designar el blat atacat de malaltia o defectuós. El cereal atacat de carbó o mascara, es diu blat orb (Vic, Vallès, Barc.), blat carbonat (Cerdanya, Empordà) i blat mascarell (Men.). El blat que té els grans ruats i raquítics es diu blat refós (Pont de S.). El que no ha pogut granar s'anomena blat cluc (Empordà) o blat fallat (Maestr.). Aquest blat degenerat, d'espiga buida, té a Mallorca el nom per blat esparrai o blat rebordonit. El que ha sofert els efectes de les boires o de la humitat es diu blat rovellat. Aquell que té les espigues tombades per debilitat de la canya o per l'acció de la pluja o del vent, s'anomena blat ajagut (Bal.), blat rebolcat (Cat.) o blat gitat (Val.). El que ha perdut sa vitalitat per l'abrusament del vent o de la gelada es diu blat escaldat.—El blat pren també altres noms segons el punt en què es troba de l'elaboració agrícola, especialment de la batuda: a) Blat de cap de garba: els grans que cauen de les espigues en escarriar-les, i que és el gra millor (Andorra).—b) Blat de malladissos: el gra que surt de la mallada i que és de qualitat inferior al de cap de garba (Andorra).—c) Blat de la palla: el gra que treuen de la batuda de les garbes a les quals han serrada l'espiga (Cullera).—d) Blat riscós: el gra impur que queda després de passar el rascle per damunt la tria (Pont de S.).—e) Blat de llavor: el blat millor i més granat de la collita, que es destina a esser sembrat (Gandesa).—Segons el grau de puresa del blat, es diu mestall la mescla de blat i d'ordi, blat menut el blat tot sol (St. Feliu de P.), blat segolós el que va barrejat amb ségol (Cat.), i blat mescladís o blat de totes llavors el conjunt de grans de tota varietat de blat que se sembren junts.
II. || 1. ant. Gra apte per a fer-ne pa; cast. grano, cereal. Negun hom estrayn qui aport forment, farina, ordi ne altre blat, Cost. Tort. I, i, 17. Per molre forment ordi o altre blat, doc. any 1310 (RLR, x, 62). Que tota casa en que estien marit et muller donen una arrova de blat, ço es mig ordi et mig forment, doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 311).
|| 2. Planta gramínia de l'espècie Secale cereale (Andorra, Vall d'Àneu, Vall de Cardós, Vall Ferrera); cast. centeno. En aqueixes regions on blat significa ‘ségol’, es diu forment per significar el ‘blat’ pròpiament dit.
|| 3. imatge  Blat d'Indi (Ross., Men.), o blat de moro (Olot, Pobla de L., Bagà, Torelló, Empordà, Penedès, Ribagorça, Pallars, Tremp, Urgell), o blat de les Indies (Mall., Men.): planta de la família de les gramínies: Zea Mais L.; cast. maíz. Té les fulles molt llargues i els grans apinyats en panolles llargueres que solen contenir de 12 a 25 fileres de grans ben atapits. Es un bon aliment per al bestiar i principalment per l'aviram.
|| 4. imatge  Blat del diable (Ross.), o blat de perdiu (Cat.), o blat de canya vermella (Men.) o blat d'En Mannà (Men.): planta de la família de les gramínies; Aegilops ovata L. Es semblant al blat; es fa espontània pels camins.
|| 5. Blat del diable: planta de la família de les gramínies: Echinaria capitata L. (Cat.); cast. trigo de pobre.
|| 6. imatge  Blat de vaques: planta de la família de les escrofulariàcies: Melampyrum arvense L. (Cat.); cast. trigo vacuno. Es fa de 20 a 30 cm. d'altària, té les fulles lanceolades-lineals, l'espiga cilíndrica, les flors en raïm bracteolat. Es cria per dins els sembrats.
|| 7. Blat negre: planta de la família de les poligonàcies: Polygonum fagopyrus L. (Cat.); cast. alforfón. Lo Fayol eo Blat negra se fa millor en la terra grassa, Agustí Secr. 83.—V. fajol.
|| 8. Blat d'ase: ventim, sèrie de cops violents per fer mal (Mall.).
    Loc.
—a) Blat de bona lluna: persona massa innocent o senzilla, fàcil d'enganyar o d'esser víctima de l'egoisme dels altres (Cat.).—b) Quedar espantat com es blat de l'any tretze: perdre sobtosament la força o el poder (Mallorca, Menorca).—c) ¡Quin blat, que s'hi cull!: ho diuen parlant de gent ociosa (Cat.).—d) Tindre tot el blat en herba (Cat.), o tindre poc blat en la cambra de dalt (Val.): tenir poc seny.—e) Tindre poc blat que fiar en temps de roses: esser pobre i dervergonyit (Martí G. Dicc.).—f) Tenir blat per vendre: anar amb les mans juntes darrera l'esquena (Llofriu).—g) Per un gra de blat: per una cosa sense importància (Llofriu).
    Refr.
—a) «A l'Abril, el blat puja fil a fil; al Maig, puja com un faig» (Cat.).—b) «Per Santa Teresa, lo blat estesa; per Santa Caterina, del blat que no sigui sembrat fes-ne farina»: vol dir que el blat s'ha de sembrar entre les diades de Santa Teresa i de Santa Caterina (Vendrell).—c) «Per Santa Creu, el blat s'hi veu»: vol dir que a principi de Maig ja comença a treure espiga (Cat.).—d) «El bon blat, aviat és picat»: vol dir que a la persona d'esperit delicat, qualsevol grosseria l'ofén (Pineda).—e) «Bon blat fa bon beure» (Solsona).—f) «Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa migrat», o «el fa follat» (Cat.).—g) «Blat tardà, ni palla ni gra» (Cat., Val.); «Al blat tardà, sempre li falta una aiguà» (Val.)—h) «Qui aigua atura, blat mesura» (Gir., Barc., Manresa).—i) «Blat i vi, un any per tu i altre per mi» (Cat.).—j) «Blat comprat, ni coques ni rollos ni pa saonat» (Val.).—l) «Blat gitat adreça l'amo» (Castelló); «Blat ajagut aixeca l'amo», o «aixeca es cap a l'amo» (Mall.); «Blat ajagut alça l'amo» (Men.).—m) «Banyat fa blat; eixut fa brut» (Men.).—n) «A bon blat hi ha porgueres» (Ross.).—o) «Si el blat és sencer, no li falta son mercader» (Urgell, Segarra).—p) «Qui té blat, és ric i no ho sap» (Urgell, Segarra).—q) «Quan hi ha blat no hi ha sac» (Alcoi); «Quan tenim sac no tenim blat, i quan tenim blat no tenim sac» (Menorca).—r) «Quan es blat pren color, s'ordi es seca; segau-lo» (Men.).—s) «Si l'advent és mullat, poca anyada de blat» (Montseny).—f) «No es pot dir blat que no sigui al sac, i ben lligat» (Vallès, Segarra); «No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat» (Ripoll, Barc., Pallars, Empordà, Tarr.); «No digues blat que no el tingues al sac» (Benassal); «No digues blat que no estiga en lo sac, i ben lligat» (Val.); «No diguis blat que no diguis sac, i encara fermat» (Men.).—u) «Blat nat, mig encertat» (Gomis Met. 133).
    Fon.:
blát (pir-or., or., occ., val., bal.); bʎát (Vilaller, Pont de S., Bonansa, Castanesa).
    Sinòn.:
—I. forment.—II. || 2, ségol;— || 3, moresc, panís, dacsa;— || 7, fajol.
    Intens.:
blatet, blatot, blatàs, blatarro: a Catalunya també bladet, bladic, bladot, bladàs.
    Etim.:
probablement d'una forma gàl·lica *blatu, que ha donat origen al francés blé i a nombroses formes dialectals franceses (cfr. Wartburg FEW, i, 389 i ss.). L'origen de *blātu encara és obscur; J. Jud el relaciona amb el cèlt. mlato ‘farina’, tal volta encertadament (cfr. Rom. xlix, 406 i ss.).