Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bleda
veure  bledà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLEDA f.
|| 1. a) imatge  Planta de la família de les quenopodiàcies: Beta vulgaris cicla; cast. acelga. Les fulles de les bledes piquades e sobre posades desús moltes vegades, delexen e maten les porcellanes, Micer Johan 416. Hauras spinachs e bledes e borratges, Robert Coch 22. Grans de blets y de bledes ab alguns grans de spinachs, Agustí Secr. 24. Es una hortalissa molt cultivada i utilitzada com a enciam.—b) Bleda vermella o bleda-rave: planta de la família de les quenopodiàcies: Beta vulgaris rapacea (Cat.); cast. remolacha.c) imatge  Bleda boscana (Cat.) o bleda borda (Menorca): planta de la família de les quenopodiàcies: Beta maritima; cast. acelga silvestre.
|| 2. met. Dona excessivament delicada, aveciada, aprensiva (Cerdanya, Olot, Empordà, Mall., Men.); cast. melindrosa.
|| 3. met. Home efeminat o covard (Tortosa); cast. blandengue.
|| 4. met. Persona (principalment dona) curta d'enteniment o massa crèdula (or., occ.); cast. tontona. ¿Que's pensa que so com aquestes bledes que's dexan ensibornar ab quatre magarrufes? Vilanova Obres, xi, 136. Aquesta bleda soleyada qu'ha arreplegat el meu germà, m'ha de matar, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 155). S'havia posat al cap casar en Tomàs amb aquella bleda de la seva filla gran, Llor Laura 34. «Bleda vol dir encantada í freda» (en el llenguatge de les plantes aplicat a les noies; cfr. «julivert vol dir capverd», «moraduix vol dir cap fluix», ap. Aguiló Dicc.). a) usat com a adj., aplicat a persones o coses mancades de vivor, de fermesa de caràcter. La vida era barata, còmoda, d'una gràcia provinciana una mica bleda, però sense maldecaps possibles, Pla Rus. 41.
|| 5. Capeta de pèl de cabra o de llana, que les dones duen en l'hivern per abrigar-se el coll i l'esquena (Bagà).
|| 6. Morma, cop violent pegat amb la mà (Mall., Men.); cast. castaña. D'una mà passava à s'altra. D'un puny estret, à un altre clòs; d'un toch acertat à una bleda que treya fum, Roq. 14.
    Loc.
—a) No valer una bleda: no valer res, esser molt xerec. Comparats amb ellas no valen una bleda, Ignor. 78.—b) Plantar a algú la bleda al clatell: enganar-lo fàcilment per excés de credulitat (Cat.).
    Refr.
—a) «Entre col i col hi ha qualque bleda» (Mall.).—b) «Bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc»: significa que pertot hi ha defectes a corregir (Cat.).—c) «Les bledes les donen als condemnats, per més pena»; «Les bledes i la carbassa, més bé que al ventre, a la bassa»: significa que les bledes són un pobre aliment (Cat.).
    Fon.:
blέðə (or.); bléðɛ, bléða (occ., val.); blə́ðə (bal.); bʎéðe (Fraga); bʎéða (Tamarit).
    Etim.:
de bēta, mat. sign. || 1, amb contaminació de blĭtum, ‘blet’.

BLEDÀ, -ANA adj.
Ufanós, que ostenta exuberància de bellesa o de salut (Maestr., Castelló, València); cast. lozano. Alta, ben pareguda, bledana, no molt grossa, Llorente Versos, ii, 76. Allí està St. Ròc per a que tots lo vegen i sapien que les flors bledanes i polícromes plantes son per ad ell, Pascual Tirado (BSCC, vi, 233). El pinar... s'anava espesseint i fent-se més bledà, Valor Narr. 16.
    Fon.:
bleðá, bleðána (val.).