Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bo
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BO (i sa var. BON, que avui només s'usa com a proclítíc), BONA (f.): cast. bueno.
I. adj. Que posseeix perfecció dins el seu gènere.
|| 1. En l'orde moral. Deus és ço que ressucitarà los homens bons e mals, Llull Felix, pt. i, c. 2. De fer bones obres e de esquiuar mal, Llull Gentil 124. Mentre empero allò sera vist bo e onest, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 230). Vivia a Sant Privat am la bona de sa mare, Massó Croq. 72. a) Home bo: amigable componedor. Han a si acompanyar dos bons homens... a les parts no sospitosos, Consolat, c. 39.
|| 2. En l'orde professional. E el era gran caualer e fort bo d'armes, Jaume I, Cròn., 26. Feyts ço que fa lo bo adminestrador, Muntaner Cròn., c. 36. No es tot hom bon aritmetich, Metge Somni iii.
|| 3. Aplicat a coses inanimades. Ares es molt bo logar e molt fort, Jaume Cròn. 132. Que gasta bona levita, Penya Poes. 23. Es parlava bon català, Ruyra Parada 141. Tu, ten compte que porto la roba bona, Vilanova Obres, xi, 40. a) Esser de casa bona: esser de família rica (Mall.). «Es un dels pagesos bons de Manacor»: és dels pagesos benestants (Mall.).
II. adj. Que dóna profit o satisfacció. Especialment:
|| 1. Encertat. Aqueix consell tinch yo per bo, Desclot Cròn., c. 2. On, si Deus m'ajut, bon seria que y pensassem, Jaume I, Cròn. 127.
|| 2. Feliç. Tots dos passan bona vida, Penya Poes. 205. Bon dia y bon hora!, Roq. prosp.
|| 3. Agradable. E bon oir fa les laors, Llull Sta. Mar. 17. Ab lo nas sentir odors plasents, ab lo gust bones sabors, Metge Somni i. La bona odor e delitosa, Albert G., Ques. 41 v.o. De bon ayre y ben plantat com era, Atlàntida iii. Ab molt bon modo li demaná, Vilanova Obres, iv, 8.
|| 4. Convenient. Que tayi prim e de bona guissa, Flos medic. 204. Perque lo pa tot de segó e tot de flor de farina no es bo?, Albert G., Ques. 4.
|| 5. a) Apte, adequat a un objecte. Per reposarme yo la mare, que y será bo?, Somni J. Joan 585. No era bona per aixecar el picador, Massó Croq. 69.—b) Útil, vàlid. No est bona sino a escatar peix, Metge Somni iii. Si per alguna cosa som bons, Pons Auca 53. Per bons diners l'ha comprat, Costa Agre terra 46.
|| 6. (seguit de de i un infinitiu): Fàcil. «Això és molt bo de fer» (Mall., Men.). «És molt bo de dir, però és mal de fer». Un periòdich axí, no digueu que no fos bo de batià, Roq., n.o 0. Esser bo de veure: esser clar, indubtable.
|| 7. (seguit de a i un infinitiu): Apte; en estat o disposició (de fer allò que l'infinitiu indica). «Aquesta gallina ja és bona a matar» (=ja està prou grassa per matar-la). «Tot això és bo a tirar» (=és inútil, no serveix). «Dius tants de batais, que no ets bo a sentir» (Men.).
|| 8. Que gaudeix de salut. Vos no stau bona, Somni J. Joan 610. No tenint malaltia... ans estan bons y sans, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 944). No està bo de cap, Roq. 29.
|| 9. En bona disposició (Mall.). Quasi sempre s'usa irònicament: Bo estich jo per randes!, Penya Poes. 17. Ara estam bons!, Penya Mos. iii, 227.
|| 10. Molt; notable per la seva magnitud o intensitat. D'aplegadisses llances quan té un bon ram, Canigó viii. ¿Sabeu qui'n té bona culpa?, Penya Poes. 120. Comensa a pegarli bones roegades, Roq. 46. Somniaven un bon caliver de garbons, Víct. Cat., Ombr. 22. a) Bona cosa: abundància, notable quantitat (or., occ., val.). «Si hi ha bona cosa llet, poden fer més formatge» (val.). Es menester acompanyarlos ab bona cosa de vi, Martínez Folkl. val. 35.
III. adj. en transició a l'estat de substantiu.
|| 1. Fer bo: a) Fer goig, esser molt agradable als sentits (Cat.). «Ja us vaig veure ahir a l'ofici, a tu i a la teva dona; fèieu molt bo» (Camp de Tarr.). M'arraulexo dins ma cambra | y'm dich: Que bo que deu fer | vora els ossos de la mare, Guimerà Poes. 280.—b) Obrar o funcionar amb perfecció (Mall., Men.). «Aquest raor no fa bo, està oscat». «Avui els comediants han fet molt bo».—c) Fer bon temps (Barc., Ripoll). «Farà bo demà per anar a pescar?»La nostra terra no és com la capital, on sempre fa bo, Llor Laura 16. Tan aviat plou com fa bo, Espriu Anys 51.—d) Obtenir el resultat que pertoca o que es desitja (Mall., Men).
|| 2. a) Donar bo: adelitar, donar gust (or., occ.). Quan donava bo de veure'l era per las entradas de las estacions, Pons Auca 24. Un minyó tan guapet i carafí, ha de donar bo do pintar, Ruyra Pinya, ii, 65.—b) Trobar bo en alguna cosa: trobar-hi plaer, adelitar-s'hi (or.). Però hi trobava un bo, una dolçura...!, Víct. Cat., Cayres 194.
|| 3. Tenir bo: tenir amistat i influència amb algú (Cat., Mall.). Supòs que devia tenir bo ab sos portés, Roc. 19. Tots els matins, de bona aubada, tal com Nausica, tu te'n vas al bany, López-Picó Espect. 31. «El meu pare té bo amb l'alcalde». Tenir bo amb la Cort: tenir amistat i influència entre gent revestida d'autoritat (Mall.).
|| 4. Fer bo amb algú: tenir-hi relacions de bona amistat. «Tenc es meu enamorat | en es servici del Rei; | faré bo amb so coronell | que el me trega de soldat» (cançó pop. Mall.).
|| 5. Haver bo de qualcú o de qualque cosa: treure'n profit (Montblanc). «D'aquelles raons, qui en va haver bo va ser l'hereu, que ho va arreplegar tot». «Dels teus fàstics lo gat se n'ha hagut bo, que s'ha menjat tota la carn».
|| 6. Al bo: al punt culminant, a la plenitud (Cat.). «Ja som al bo de l'hivern» (or., occ.). «Estava al bo de fer dissabte quan vas venir tu» (Camp de Tarr.). També es diu al bo del millor, com a forma intensiva: «Quan estàvem al bo del millor de la menjada» (Maestrat). Al bo de sa jovenesa, al tombá'ls quinz'anys, Pons Auca 17. Y al bo de la conversa sentian trucar a la porta, Vilanova Obres, iv, 27.
IV. subst. m.
|| 1. La part interior i comestible d'una fruita clovellosa (Cat., Mall., Men.); cast. carne. A Catalunya també diuen bo de la part interior i comestible de les fruites de pell blana.
|| 2. La part blana interior d'un os (Mall., Men.); cast. tuétano, meollo.
|| 3. Esca que posen a l'ham per pescar (Men.); cast. cebo, carnada.
V. Usat en locucions adverbials, equival a ‘completament’, ‘en la plenitud’, ‘en grau elevat’. De bon matí: molt dematí. En bon diumenge: en la plenitud festosa del diumenge. De bon principi: des del principi, en el precís començament. Tan bon punt: tot just, en el moment precís que... «En bon dia de San Pere | a missa no vaig anar | per apendre de cantar | ses cançons de Sa Bufera» (cançó pop. Bunyola). Que en l'altre dia bo matí fossen a les Celles, Jaume I, Cròn. 29. Si'm leuí un bon matí, Turmeda Diuis. Tan bon punt n'és arribada, li fan rotllo els jovencells, Collell Flor. 47.
VI. Bo i (escrit també boi). adv. seguit sempre d'un mot o frase que li serveix de complement.
|| 1. Completament (Barc. i sa comarca). Ay com ne pujaré yo, si me trobo boy cansada, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 22). «El plat era boi ple» (Barc.).
|| 2. Quasi (Manresa, Cardona, Calaf, Penedès, Segarra, Camp de Tarr.); cast. casi. «Aquest home és boi mort». «El pou boi era ple». «Jo sóc boi tan gran com tu». «N'hi queden boi la mitat». «Boi t'he agafat». Los bolian fer jurar de servir la Fransa y boy tots desertaren, Cròn. guerra Indep. Com que a la cuyna boy ja no's veya sino'l braser del foch que guspirava, Oller Fig. pais 16. Uns bigotis refilats que li arriban boy a las ulleras, Querol Her. cab. 52. En aquest significat s'usa a Menorca la forma boni (=bon i): «L'han dixat boni mort»; «Ja tenc sa casa boni acabada»; «No n'ha quedat boni gens».
|| 3. Indica simultaneïtat o coexistència de dos actes o de dues circumstàncies que podrien no coincidir (Empordà, Vallès, Barc.). «No convé llegir bo i menjant». «Això ho aprenen bo i cantant». «Bo i cosint va quedar adormida». «Aquestes coses les aprenen bo i petits» (=essent petits). Dos gossarros que l'acompanyavan sempre, boy flayrant arreu y reganyant els ullals, Casellas Sots 7. Ha fet broma perque treballava bo y mudat, Vilanova Obres, xi, 24. Bo i cridant, sense adonarse'n, ha aixecat els ulls al cel, Maragall Enllà 39.L'origen dels usos per bo i o bon i, que acabam d'exposar, es pot deduir en certa manera de frases com la següent: Una dona de Peralada... pres un cavaller francès bo e guarnit, Muntaner Cròn., c. 124. Bo e guarnit significa certament que era bon cavaller i a més anava guarnit; però en el passatge citat es podria traduir bellament per ‘ben guarnit’, ‘completament guarnit’ o ‘amb tot i anar guarnit’, significats que coincideixen amb els || || 1 i 3 de l'apartat anterior. Hem d'advertir que a certes regions encara es conserva la flexió adjectival de bo i, de manera que encara no s'hi ha fet completament el trànsit a l'estat d'adverbi; així ho indica aquesta frase, recollida a Pineda: «A l'arribar ja vaig trobar la feina bona i feta» (en lloc de bo i feta).
VII. Bo! interj. || 1. Expressa disgust, desgrat d'una cosa succeïda (Cat.). «El malalt va empitjorant.—Bo!» (Pineda). «Bo! Ja l'hem parida morta!»: ho diuen quan una cosa fracassa (Empordà). Bo, ja hi som; ell, que'm vol fer caure, Vilanova Obres, xi, 27. || 2. Expressa admiració (Maó, Alaior). || 3. Equival a prou. Si un serveix menjar o beure a un altre, quan aquest troba que en té prou li diu: Bo! (Pineda).
    Loc.
—a) De bo, o de debò, o de bo de bo: de ver, amb serietat. «Tots los batuts del meu cor | se senten de molt enfora, | esperant d'en hora en hora | que me respongueu de bo» (cançó pop. mall.). En Gostí va veure qu'anava de bo, y posà punt en boca, Alcover Rond. ii, 276. Y ara, ¿que va de bo? Vilanova Obres, xi, 85. Saben fer la caritat de bo de bo y sense soroll, Oller Fig. pais. 104.—b) Anar amb bones o a les bones, a qualcú: tractarlo amb mirament, sense violències.—c) Fer la bona a algú: procurar acontentar-lo, fer-se-li agradable per treure'n profit (Mall., Men.). Lo milló seria que fes la bona a s'Administradó de correus, Ignor. 22.—d) Tenir la bona: estar de bon tremp o de bona sort (Cat.).—e) A les bones, o en bones, o de bones en bones: bonament, de grat, sense violència. Si no la me donau a les bones, la me donareu a les males, Penya Mos. iii, 230. Ni a bones ni a males pogueren treure-li una sola paraula, Víct. Cat., Ombr. 40. A l'Empordà es diu vulgarment a les embones, resultat d'un creuament per a les bones i de en bones.—f) A la bona de Déu: de qualsevol manera, a l'abandó.—g) No fer res de bo: no obrar bé, dur mala conducta; no tenir salut (Cat.). «Des de la mort del pare, la mare no ha fet res més de bo» (Camp de Tarr.).—h) Tant de bo!: exclamació per expressar desig que succesca allò de què es parla; cast. ojalá. Si ens sortís un llop, prou l'estossariem En Xaneta i jo, Tant de bo ens en sortís un!, Ruyra Parada 15.—i) Tenir es bo amagat, com ses carxofes: tenir més mèrits o bones qualitats del que sembla (Mallorca).
    Refr.
—a) «Qui és bo p'es plans, que ho sigui per ses costes» (Men.); «Qui és bo p'es pla, que ho sia per sa muntanya» (Mall.): vol dir que aquell qui vol participar en els avantatges d'una cosa, també ha de tenir part en els inconvenients.—b) «Els bons se'n van, i els dolents queden» (Cat., Val., Bal.); «Dels bons s'acaba sa mena» (Men.).—c) «Tan bo, tan bo, vol dir tambó» (Cat., Bal.); «Dos vegades bo, és bobo» (Cat.); «Bo bo vol dir bobo» (Cat.); «Massa bo vol dir ase» (Cat.).—d) «Val més poc i bo que molt i dolent».—e) «No és bo lo que és bo, sinó lo que agrada» (Mall.).—f) «Lo que l'olla cou, tot és bo» (Cat.); «Tot és bo si amb olla cou» (Mall.).—g) «Tan bo és En Pere com En Berenguera», o «Tan bo és En Pere com qui li va al darrere» (Cat.).—h) «Lo que és bo p'es cos no és bo per s'ànima» (Men.).—i) «Bo i barat s'han acabat» (Val.).—j) «Procura estar bo, que et pagaré el metge» (Cat.).—l) «Val més tenir bo amb so saig que amb so batle» (Mall.).—m) «Cada bo té sa seva clovella» (Men.); «Darrera es bo ve sa clovella» (Men.).—n) «El bo no viu més que fins que el dolent vol». No viu més lo bo de quant lo traydor vol, Isop Faules.—o) «Com més gros és es bo, més grossa és sa clovella» (Men.).—p) «Lo que no és bo per un, és bo per un altre» (Men.).—q) «Serviu-me, que de bons vénc»: ho diuen d'un que es vol fer servir molt sense tenir categoria per esser servit (Mall., Men.).—r) «Tan bona sou, madò Ainès, que no sou bona per res» (Mall.).—s) «Sempre hi ha bo i millor, fins a Nostre Senyor».—t) «Altre vendrà qui bo em farà» (Mall.).—u) «Quan ve bona no ve sola, i quan ve mala, acompanyada» (Urgell, Segarra).—v) «Bons siguem nosaltres, que Déu mai falta».
    Fon.:
bó, bónə (Montlluís, Angustrina, Porté, Camprodon, Olot, Banyoles, St. Feliu de P., Llofriu); bo, bóna (Isavarri, Pont de S.); bó, bónɛ (Massalcoreig); bó, bóne (Prats de M., Gir.); bɔ́, bɔ́na (Andorra, Llavorsí, Tortosa, Maestr., Cast., Val.); bɔ́, bɔ́no (Pobla de S., Torre de C.); bɔ́, bɔ́nɛ (Sort, Tremp, Ll., Maó); bɔ́, bɔ́nə (Puigcerdà, Ribes, Martinet, Bagà, Pobla de L., Ripoll, Berga, Manresa, Granollers, Terrassa, Barc.); bɔ̞́, bɔ̞́nɔ (Al.); bɔ̞́, bɔ̞́nə (bal.).
    Intens.:
De forma augmentativa: bonàs, -assa.De forma diminutiva: bonet, -eta; bonó, -ona.—N'hi ha molts altres, de derivats, però els posam en articles especials perquè tenen matisos especials de significat.
    Etim.:
del llatí bŏnu, mat. sign. I, II.