Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. boix
veure  2. boix
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. BOIX m.
I. || 1. Arbust de la família de les buxàcies: Buxus sempervirens, L. (Cat., Val.); cast. boj. Es molt ramós, de llenya groga i escorça grisenca, de fulla oval-oblonga i sempre verda, i de flors petites i verdoses.
|| 2. imatge  Arbust de la família de les buxàcies: Buxus balearica Lamk. (Mall.); cast. boj. Té les fulles més grosses que l'anterior, i les flors grogues.
|| 3. imatge  Boix mascle o boix marí: planta de la família de les liliàcies: Ruscus aculeatus L. (Cat.); cast. brusco, acebo pequeño, jusbarba. Se fa de 10 cm. a un metre d'altària; de fulles escamiformes, flors verdoses-groguenques i baia rodona, vermella, monosperma, de la grossària d'una cirera.
|| 4. Boix grèvol: planta de la família de les ilicàcies: Ilex aquifolium (Cat.); cast. acebo.—V. grèvol.
|| 5. Boix florit, o boix de Núria, o boix de muntanya (Ripollès), o boix de la Mare-de-Déu: planta de la família de les ericàcies: Rhododendron ferrugineum L. (Pirineus); cast. rosa de los Alpes. Es un arbustet ramós que es fa de 30 a 80 cm. d'altària i té les fulles ovals o el·líptico-lanceolades, verdes i lluentes per damunt i ferrugíneo-tomentoses per davall, i flors boniques de calze molt petit i corol·la vermella. En un trono vert, que'ls ulls no vehuen | si es fet de boixflorit ò d'esmaragda, Canigó ii.
|| 6. Boix bord: planta ramnàcia de l'espècie Rhamnus alaternus (La Selva). V. aladern.
II. || 1. Llenya del dit arbust (I, || || 1, 2); cast. boj. Miler de stella de boix, Leuda Colliure 1249.
|| 2. imatge  Cilindre robust de fusta amb un mànec més prim que el cos, que serveix per picar verticalment i esclafar alguna cosa dins el morter; cast. majadero, mano. La perla, que es pus leugera qu'l boix, Llull Felix, pt. ii, c. 3. Hagueren despeses les llances e les pedres e la calcina, e meseren mans a gitar los boxos dels morters, Desclot Cròn., c. 113. Moleula bé en vn morter de pedra o de coure ab oli rosat mullant lo boix en lo dit oli, Anim. Casar 31. Un morter de fust nou ab son boix, doc. a. 1460 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Tres boxos de fust de boix, Inv. Grau. Hun morter de pedra ab son boix Inv. Pr. Viana.
|| 3. Cilindre de fusta que serveix per arrasar les mesures de grans que no van a caramull (Men.); cast. rasero.
|| 4. imatge  Peça planera de fusta amb un mànec, que els espardenyers empren per picar les soles (Gir., Barc., Vilafr. del P., Sta. Col. de Q.).
|| 5. Eina de fusta de 30 cm. de llarg, que els sabaters empraven per aplanar les costures (Cat.).
|| 6. Maceta que empren els coveners i panerers per pegar damunt les anses del cove i fer-les acabar de passar, o damunt el cul del cove per aplanar els regruixos (Campanet).
|| 7. Mànec de fusta curt i petit que serveix per aplanar trossos de pasta i fer-ne galetes de pa (Cat.).
|| 8. Cilindre de llenya al qual antigament s'enrotllaven els anuncis municipals, i s'anava passant de lloc en lloc (Men.). D'això ha quedat la frase passar es boix: murmurar, contar novel·les de casa en casa.
|| 9. Costallevador de sabater (Manacor, entre sabaters vells); cast. costa. (V. boixeta).
|| 10. a) Baldufa grossa (Maó, St. Climent); cast. peón.b) Espècie de baldufa cònica que no té cul ni borcany per enganxar el cordó (Ciutadella).
|| 11. Barra d'un parell de pams de llarg que pengen amb una cadena pel mig al coll dels cans de caça perquè no encalcin els polls ni buidin els nierons (Manacor).
|| 12. La pala de la cotilla (Aladern Dicc.).
III. topon.
|| 1. Poblet agregat al municipi de Tragó de Noguera (comarca de Balaguer).
|| 2. Riu que neix en el Montsec de Rubies (prop de la Conca de Tremp) i davalla cap al SE. i al S. fins a Baldomar, on aboca en el riu Segre.
IV. Llin. molt estès a Catalunya i València.
    Fon.:
bóʃ (or., occ., val., bal.); bóјʃ (or., occ., val.); búʃ (Rosselló).
    Pl.:
boixos és la forma més corrent; però també hi ha la forma boixs o boys: Dos boys de pichar, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.); Dos box de fust, doc. segle XIV (Catalana, ii, 166).
    Etim.:
del llatí bŭxu, mat. sign. I i II, || 1.

2. BOIX m.
|| 1. Ocell aquàtic, blanc, de l'espècie Fuligula ferina, que habita per la vorera de mar d'Eivissa i per l'Albufera de València. Un xibert... un boix... un colom, doc. val. a. 1310 (Archivo, i, 365).
|| 2. Infant (Eiv.); cast. niño. «Un boix de mamella»: un nin que encara mama.
    Fon.:
bóʃ (Eiv.); bóјʃ (Horta de Val.).
    Intens.:
boixet, boixiu, boixarriquiu.