Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brandir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BRANDIR v. tr.
|| 1. Moure una arma o altra cosa repetides vegades d'una banda a l'altra en gest amenaçador; cast. blandir. Senyís ell mateix la dita espasa... tragué-la de la bayna, e brandí-la tres vegades, Muntaner Crón., c. 297. Assedegat de sanch brandint la teya, | aixeca en estos llochs lo fer punyal, Camps F., Poes. 60.
|| 2. Fer sonar les campanes donant-los un moviment oscil·latori (Ribera del Sió).
    Etim.:
la mateixa de brandar, amb diferent tipus de conjugació.