Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brou
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROU m.
|| 1. Líquid en el qual s'han fet bullir certes substàncies (carn, peix, llegums, etc.); cast. caldo. Adés brous ben espesos per engreixar, no pas de bou, mas de grosses gallines, Metge Somni iii. l beu hom larçènit mesclat ab fin brou, Passi cobles 34. Tres mals brous son: brou de porc mesclat ab pels de ca, brou de coyma salada ab vedriol e brou de vres ab reyna de pi, Libre tres 156. E destrampaho ab lo brou del pex, Flos medic. 267. A certes regions, principalment a les Balears, s'entén per brou especialment el líquid resultant del bulliment de carn dins aigua; en altres regions (Balaguer, Bellpuig, Camp de Tarr.) s'entén el líquid que resulta del bulliment de les botifarres dins la caldera. Hi ha diverses denominacions especials del brou: a) Brou bufat: el suc resultant de l'ebullició de les botifarres dins la caldera (Perpinyà, Conflent, Cerdanya, Empordà, Garrotxa, Pobla de L., Bagà, Víc, Pineda). A Granyena en diuen brou brufat.b) Brou de pa: líquid resultant de l'ebullició d'aigua amb crostons de pa, que serveix d'aliment als malalts que han estat a dieta (or., occ., bal.).—c) Brou de rata: aigua on ha estat bullida una rata, i que és recomanada vulgarment contra la incontinència d'orina (Cat.).—d) Brou d'olives: aigua on han bullit olives, que és un bon remei per a les ovelles que han perdut el remuc (Mall.).—e) Brou de trui: l'aigua bruta d'oli, que surt de l'infern del trull i passa a un femer (Eivissa).—f) Brou de xenc: brou de carn magra de cama de vaca (Men.).—g) Brou de llàntia: (iròn.) oli dels guisats (Mall., Men.). Dexant un regalim coló de brou de llantia, Maura Aygof. 130.—h) Brou de cullera: brou que remenen molt mentres cou, i resulta més espès i millor (Mall., Men.).—i) Brou de llengua: (iròn.) xerrera, abundor de paraules, verbositat (Cat., Men.). No's troba una sola persona que no vulga ser aymant de sa patria, y no obstant, las més de las vegadas és sols brou de llengua, Butll. Assoc. Exc. Cat. 1889, 40.
|| 2. Suc excessiu, en general (Mall.); cast. aguachirle, caldo. Com més brou hi ha, manco'm mareitx, Penya Mos. 112. Depòsits y covals, ahont devallan tots es brous de rentadós, escusats, bugaderías, etc. etc., Ignor. 6. Ja'n duya es seu cos, de brou! no s'agontava de gat, Ignor. 39.—a) Brou de fang: mescla semilíquida amb què els mestres de cases abeuren les juntes de les pedres (Men.); cast. lechada.
|| 3. Tupada, cops pegats per fer mal (Mall.); cast. leña. «Mira que te n'han dat, de brou!»a) Brou d'estaca o brou de sarment: mat. sign. (Manacor).
|| 4. Sorpresa desagradable, acte de sorprendre qualcú amb un resultat diferent del que ell esperava o desitjava (Mall.); cast. chasco. «Ell pensava que dins es paner hi havia caragols, i hi trobà macolins! Quin brou!» o «Quin brou que se'n dugué!»«Vaja un brou que m'has donat!»
    Loc.
—a) Donar es brou: guanyar, vèncer qualcú en el joc, en una lluita, etc. (Mall.).—b) No anar de brou: desistir d'una cosa o no voler-hi intervenir per por d'un mal resultat; donar se per vençut (Mall.).—c) Estar de brou: anar de berbes, estar per bromejar (Puigcerdà).—d) Fer es brou bo a qualcú: ajudar-lo a conseguir son propòsit (Manacor). No's comprendria, que's Govern se prestás a fer es joc i es brou bo an es revolucionaris, Aurora 276.—e) Anar-se'n tot pel brou: despendre's tots els cabals en lluïment i adorns (Fulleda).—f) Bufar en es brou: dur esponera, estar en la flor del poder, de la salut o de là riquesa (Mall., Men.). «Fosses vengut quan tenia | devuit anys fins en denou | que jo bufava en es brou | i treia es vermei de s'ou | i es blanc no se'n temia» (cançó pop. mall.).—g) Caure-hi, com sa mosca en es brou: esser víctima d'una imprevisió (Mall.). Jo ey som caygut, com sa mosca en es brou, Aguiló C., Rond. de R. 7.—h) Esser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya: esser ensems inútil i inofensiu (Mall.).
    Refr.
—a) «Brou de gallina torna la vida» (Mall.).—b) «A qui no vol brou, set escudelles» (Mall.); «A qui no vol brou, tassa plena» (Men.).—c) «Gallina vella fa bon brou» (Mall., Men.).
    Fon.:
bɾɔ́w (pir-or., or., occ., alg.); bɾów (Llanars, Olot, Pradell); bɾɔ̞́w (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: brouàs, brouarro, brouot.—b) Dim.: brouet, brouetxo, brouel·lo, brouí, brouingo, brouó.
    Sinòn.:
caldo, castellanisme molt estès a Catalunya, generalitzat a València i que comença a introduir-se a les Balears.
    Etim.:
del germ. brod-, mat. sign. || 1.