Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  budell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

BUDELL m.
|| 1. Cada una de les porcions en què es considera dividit el canó digestiu des del ventrell en avall; cast. intestino. Per menjar e per boure complex hom los budells, Llull Doctr. puer., c. 78. Pot esser scorxament del stomach o dels budells, Albert G., Ques. 35 vo. El tub digestiu, del ventrell en avall, està dividit en dues parts principals, que es diuen budell prim i budell gros. La part prima es compon de tres porcions: a) El budell primer, en termes anatòmics duodè, és el que ve immediatament a continuació de l'estómac; a Mallorca en diuen budell des bisbe; b) El jejúnum, i c) L'íleum, que són prims; en el porc, són aquests els budells que s'aprofiten per fer llonganisses i botifarrons, per la qual cosa a certes regions en diuen budell llangonisser o budell llenguanissal (Tortosa). La part gruixada es compon d'altres tres porcions, anomenades tècnicament el cec, el còlon i el recte; el còlon té molts de regruixos o dogues, i per aquesta causa se l'anomena budell sacsonut (Tortosa), budell butxacós (Massalcoreig), budell dogat (Alacant), budell tavellat (Mall.), etc. El recte és el que vulgarment s'anomena budell cular.Budells nuats: capgirament dels budells o obstrucció d'aquests per un cos estrany; cast. invaginación, miserere.
|| 2. Corda de guitarra o d'altre instrument, feta de budell d'algun animal; cast. tripa. Que hom s'adelit... en lo sò que fa lo budell en lo laut, Llull Cont. 284, 15.
|| 3. nàut. Cap de corda que va dins la bomba, per la qual se comença a desfer (Mataró).
|| 4. Budell de gat: corda prima, feta de fil del dit budell, que els pescadors de canya empren com a fil en l'ormeig de pescar llíssera (Barcelona).
|| 5. pl. Filaments continguts dins la carabassa (Men.); cast. tripas. Dins una carabasa de menjar, despues de haverli llevat tots los pinyols, budells y la mitad de la popa, doc. menorquí (ap. Ballester Cib. 140).
|| 6. Persona xerraire (Tortosa).
|| 7. Dona abandonada moralment (Mall.).
    Loc.
—a) No tenir moca ni budell: esser prim de panxa (Menorca).—b) Roncar els budells a algú: durar-li la irritació o el rancor (Empordà).—c) Els budells canten l'espanyola: ho diuen quan se té molta fam (Llofriu).—d) Tenir un budell buit: tenir gana de menjar. També es diu Quedar dues canes de budell per omplir.
    Refr.
—a) «Són els budells del ventre els que es desavenen»: vol dir que són més freqüents les desavinences entre gent acostada familiarment que entre gent externa (Mall.).—b) «La canalla sempre tenen un budell buit»: vol dir que els infants sempre estan per menjar (Empordà, Urgell, Segarra).
    Fon.:
buðéʎ (pir-or., or., occ., val., bal.); buɾéʎ (alg.).
    Intens.
—a) Augm.: budellàs, budellarro, budellot.—b) Dim.: budellet, budelletxo, budellel·lo, budelleu, budellí, budelló, budellei, budelloi, budellengo, budellingo, budellineu, budellinoi, budellinoiet.
    Etim.:
del llatí botĕllu (var. de botŭlu, per canvi de sufix), mat. sign. || 1.