Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  burla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BURLA f.
Acte de burlar-se; cast. burla. Quant lo confessant... posa son fet en truffes o en burles, aytant es sa confessió pus irrisoria, Eximenis Conf. 4. Del que Phelip ha fet..., fahentne tots burla, Tirant, c. 88. Bo es parlar de burles en la cambra, mas no en la plaça o sgleia, Vida polít Hajen escrit de burles ni de veres, Somni J. Joan 41. Per ço que apres de mort... los sarrains non faessen gran burla del seu cors, Boades Feyts 173.
    Refr.
—a) «Les burles solen eixir de veres» (Val.).—b) «No hi ha pitjor burla que la que és vera».—c) «Les burles fan com les processons, que entren d'allà on surten» (or., occ.).—d) «Burla amb dany, no compleix l'any»: vol dir que les burles molestes solen esser venjades (Cat., Men.).—e) «Deixa la burla quan més t'agradi»: vol dir que les burles continuades solen acabar en disgusts i baralles (Cat.).
    Fon.:
búɾɫə (pir-or., or., bal.); búɾɫɛ (Ll.); búɾɫa (occ., val.); búɫɫə (mall., men.).
    Etim.:
desconeguda (vegeu-ne el raonament ap. Corominas DECast, i, 549).