Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cop
veure  1. cóp
veure  2. cóp
veure  3. cóp
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. CÓP m.
|| 1. ant. Copa gran o pica; cast. pila. Intran en la església ho capella dauant la porta ha un cop de pedra per tenir aygua beneyta, doc. a. 1531 (Miret Templers 577).
|| 2. Antiga mesura de capacitat per als àrids, encara avui usada al Gironès i a l'Empordà. Cóp blader: mesura per a cereals, equivalent a una vintiquatrena part de la quartera, o sigui 3'013 litres. Cóp fruiter: mesura per a la fruita de clovella (avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc.); té un cinquanta per cent més de capacitat que el cóp blader. Dret dels cóps: impost que existia antigament a Catalunya i del qual es beneficiava en part el Rei i en part el bisbe i altres personatges; es pagava un cóp per quartera de cereals i fruita seca, i hi havia un oficial encarregat de fer-ne l'acapte amb el títol per batle dels cóps. Fou pres lo dret del XVII dels cops del forment de cascun pallal del porxo, en forment, doc. a. 1466 (Ardits, ii, 472).
|| 3. Bossa de xarxa que forma la coa de l'art de bou i del bolitx, i dins la qual van a parar els peixos agafats (Cat., Val., Bal.); cast. copo.
|| 4. Posició de la cinta o xarxa de malla cega calada perpendicularment en forma de circumferència, quan és tancada per baix convertint-la en bossa per arreplegar-hi el peix (Roig-Amades, BDC, xiv, 19).
|| 5. Bertrol sostingut per dues barres, que s'empra per pescar peixos de riu (Plana de Vic, Bagà, Solsona, Cardona, Pla del Llobregat, Valls); cast. buitrón, garlito.
|| 6. Coder, estoig de les pedres d'afilar la dalla (La Jonquera, ap. BDC, viii, 12).
|| 7. El pilot de fulles menudes que les cols tenen a la part d'enmig (Pego, Alcoi, Ador); cast. repollo.
|| 8. Acop de figa (Costitx).
|| 9. La part superior de la soca d'un arbre, de la qual parteixen les branques (Pego, Sanet, Biar); cast. copa.
|| 10. a) La part superior de la carbonera o sitja de carbó, on hi ha les fumeres (Pego, Almudaina).—b) La part superior del forn de calç, on se fa la calç millor (Almudaina).
|| 11. Canya que té un cap esquerdat i obert, formant un recipient que serveix per collir figues (Massalavés).
|| 12. adj. Replegat i compacte, per acostament mutu de les parts exteriors (Mall.); cast. cerrado. Col copa: col acopada. Figa copa: acop de figa. Ametla copa: la que té la pell molt forta i aferrada, que és mala d'obrir. a) met. Silenciós, poc parlador (Mall.).
    Fon.:
kóp (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí vg. *cŭppu, forma masculina de cŭppa, ‘copa’.