Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caca
veure  1. caça
veure  2. caça
veure  caçà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CACA f.
|| 1. Excrement humà, especialment el dels infants petits (or., occ., val., bal.); cast. caca. De pixats i de caca n'estava fins al coll, el pobrissó!, Virós 91. Tenir caca: tenir necessitat d'evacuar el ventre. Fer caca: evacuar el ventre.
|| 2. Sunya, brutícia de qualsevol casta. Caca d'abella: espècie de cera negra i bruta (Men.). Caca d'orella: humor cerós que es congria dins les orelles; cast. cerilla.
    Fon.:
kákə (or., bal.); káka (val.).
    Etim.:
onomatopeia, de la mateixa arrel que el llatí cacare.

1. CAÇA f.: cast. caza.
|| 1. Acte de caçar. Ell havia seguit un senglar en sa caça, Llull Blanq. 48. Estech deportant... e anava a caça e a deports, Muntaner Cròn., c. 26. Tenia lo dit rey molt gran aparell de cassa de munt, Tomic Hist. 224. a) Animal de caça: animal que serveix per caçar, com és ara els cans, els falcons, etc. Tota au de caça que vaja exarrada, Cost. Tort. I, viii, 2. Necessari es que parlem dels aucells de cassa, Flos medic. 113 v. —b) Donar caça: perseguir, encalçar. Donarli-heu caça fins baix en linfern, Passi cobles 88. Embarcacio qui das cassa a algun vestiment [bastiment], doc. a. 1727 (Hist. Sóller, i, 294).
|| 2. Animals caçats o que es tracta de caçar. Tota persona qui haja cassa a vendre, doc. a. 1302 (Bol. Ac. B. L., i, 404). En liuern troba hom molta cassa defora, Eximenis, II Reg., c. 36. Sparuer qui no port caça, Turmeda Amon. Ni empaito caça feresta, | Ni les noies en mallot, Foix Nadals 54. Caça de pèl: els conills, llebres, cervos i altres quadrúpedes que se solen caçar. Caça de ploma: les aus que se solen caçar.
|| 3. Cada un dels animals caçats o que es tracta de caçar (Mall.). El señó Melià no havia morta may cap cassa en no essé qualque sól·lera de posat, Roq. 30.
    Loc.
—a) Moure caces que dormen: fer que algú pensi en una cosa que tenia oblidada o en què no havia parat esment, i que pot modificar els seus propòsits o manera d'obrar (Mall.).—b) Espantar la caça: cridar imprudentment l'atenció de l'adversari que estava descuidat.—c) Estar a la caça alta: estar molt atent i vigilant (Vallès).
    Refr.
—a) «Un alça la caça i altre la mata».—b) «El qui vulgui bona caça, que vaja a comprar-la a la plaça».
    Fon.:
kásə (pir-or., or., bal.); kásɛ (Ll., Maó); kása (val.); сásə (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
postverbal de caçar.

2. CAÇA f.:
V. cassa, art. 1.

CAÇÀ topon.:
V. Cassà.