Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. caçador
veure  2. caçador
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CAÇADOR, -ORA cast. cazador.
|| 1. m. i f. Qui es dedica a la caça. Dixerenli que'l rey era larch, e cassador, e amador de dones, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Brelladors, caçadors, paradors ne aquells qui treuen nius d'oceyls, Cost. Tort. IX, xvi, viii. Ell era dels bons caçadors de tota salvatgina, Muntaner Cròn., c. 85. Aucell no fo pus enviscat per industria de cassador, Metge Somni iii. Caçador de barraqueta, o caçador d'aturat: el que caça a l'aguait. Caçador d'abeurada, o caçador de Toledo (Mall.): el que caça a l'abeurada. Caçador d'escopeta: el que caça a trets. Caçador d'alforja o de gossos (Cat.), o caçador de talequet (Mall.): el que caça amb cans, llaços o altres enginys. Caçador de vol: el que caça amb escopeta i tira a la caça mentres vola. Caçador de polset: el que tira a la caça a pols, sense fer punteria. Caçador de cameta: el que encalça ell mateix la caça sense cans ni escopeta (Mall.). «De sa carn, pobra carneta, | vull fer set o vuit lligats | perquè estiguen conformats | es caçadors de filats, | d'escopeta i de cameta» (cançó pop. Mall.). Caçador d'art i manya (Cat.) o caçador de parany (Mall.): el que caça amb llaços, paranys i altres enginys.
|| 2. adj. (Animal) que té l'instint de perseguir-ne d'altres. «Un gat molt caçador».
|| 3. m. pl. Soldats de tropa lleugera molt àgil, que són els més aptes per rompre el foc i combatre en les guerrilles.
|| 4. m. Roba de cotó gruixadet, retxadet o llis, blanc o blau, que serveix per bruses, calçons i altres peces de vestit de feina (Manacor, Llucmajor). Caçador de negret: roba molt semblant a la granissa (Manacor). Caçador cotxer: una varietat de roba de cotó que duen els homes de feina (Llucmajor).
|| 5. El caçador: joc de nenes. Una de les jugadores és el caçador, i totes les altres representen cadascuna un ormeig o animal de caça (el ca, l'escopeta, la llebre, el sarró, etc.). Hi ha tants de seients com jugadores fora una. El caçador reconta les coses que ha de mester per la cacera, i així com va anomenant cada cosa, la nena que la representa es posa darrera el caçador. A la fi el caçador s'asseu, i totes les altres procuren també asseure's; la que queda sense seient, fa de caçador (Puigcerdà, Vic, Sta. Col. de Q., Esporles). A Falset hi ha una variant d'aquest joc, en la qual el caçador tira tres trets, i això és el senyal d'asseure's, i la que queda dreta ha d'esser el caçador en el joc vinent. És un joc preferit de les nenes, però els nois també hi poden jugar.
    Loc.

Esser més caçador que s'escopeta: esser molt afectat de caçar (Mall.).
    Refr.
—a) «Caçador i pescador, o fam o fred o calor» (Cat., Val.). «Caçador de reclam, fred i fam» (Alcoi).—b) «Per Tots-Sants, caçador, aplega els rams» (Manresa).—c) «El caçador que vol caça, no amenaça» (Cat.).—d) «Caçador de moixonets, guanya, però menudets» (Cat., Val.).—e) «Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa»: ho diuen per al·lusió a la bravegera i exageració de què solen abusar els pescadors i caçadors quan conten les seves pescades o caçades (Val.).
    Cult. pop.
Els caçadors del Rei: nom que el poble dóna a sorolls misteriosos, semblants a crits de caçadors i glapits de cans, que a vegades se senten en nits clares i que van tan de pressa que són com una ratxada de vent (Pobla de Lillet).
    Fon.:
kəsəðó (or., bal.); kasaðó (occ.); kasaðóɾ, kasaóɾ (val.); kasaɾó (alg.).

2. CAÇADOR, -ORA adj.
Que es pot caçar o s'ha de caçar. «Aquesta llebre ja és caçadora» (Mall., Men.).