Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caçar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CAÇAR v. tr.: cast. cazar.
I. || 1. Perseguir animals terrestres o volàtils per matar-los o agafar-los. Un ballester anà a caçar al bosc cervos e cabirols, Llull Blanq. 3. Un caualler cassaua, lo qual segui tan longament un senglar, Llull Felix, pt. i, c. 3. Han encara franquea de caçar, de pescar en mar e estayns, Cost. Tort. I, i, 7.
|| 2. Ensumar i cercar, un ca, per trobar caça (Mall.). «Aquesta cussa caça molt».
|| 3. Encalçar una nau a una altra per agafar-la. Les galees del senyor rey en Pere anaven caçant les sues, Muntaner Cròn., c. 69.
|| 4. Inquirir notícies o fer declarar un secret.
|| 5. Cercar, procurar trobar (Empordà, Gir., Ripollès, La Selva, La Garrotxa, St. Joan les A., Reus); cast. buscar. Din de un prat cassàn flourettes, Saisset Best. y g., 8. «Hem anat a caçar bolets» (Gir., Ripoll, St. Joan les A., St. Feliu de P., Olot). «Va a caçar fems pels camins» (Llofriu). «Vaig a caçar el pare, que no sé on és» (St. Feliu de P.). «Jo vinga caçar l'oració al missal, i no la trobava» (Gir.). «Vaig a caçar feina» (Reus).
|| 6. A caçar: joc de nois i noies, igual al joc de cuc, sinó que per donar senyal d'encalçar, en lloc de dir «cuc!» diuen «ara!» (Esterri d'À.).
II. || 1. Matar o agafar animals terrestres o volàtils. «Hem caçat tres llebres i una perdiu».
|| 2. Adquirir o trobar una cosa dificultosa, a força de procurar-ho.
|| 3. Sorprendre, enganyar; induir enganyosament algú a fer una cosa que no volia. «T'han caçat al vol»: t'has deixat enganyar.
|| 6. Portar cap als seus penols els punys baixos de les veles quadres estirant els escotins, o estirar per sotavent l'escota de qualsevol altra vela. Caçar a besar: estendre tant com sia possible els punys inferiors d'una vela quadra, cap als extrems de la verga.
|| 5. Cobrir el verro a la truja (Andorra).
    Loc.
—a) Caçar al vol: entendre una cosa abans d'acabar-la de dir; veure la intenció d'algú.—b) Caçar amb perdigons de plata: comprar la caça en el mercat.—c) Caçar amb perdigons de plata: esser molt ric i fer-ne ostentació (Mall.).—d) Caçar en vedat: ficar-se en assumptes d'altri.
    Refr.
—a) «Per natura caça ca»: vol dir que l'herència influeix en el caràcter (Tirant, c. 22).—b) «L'àguila no caça mosques»: vol dir que les persones superiors no s'abaixen a combatre amb les ínferiors (Mall.).—c) «L'amo del gos, caça per dos» (Segarra, Urgell).—d) «Vós caçau i altre vos caça, més valdria estar en casa»: vol dir que per guanyar alguna cosa no s'han d'abandonar assumptes que donarien guany més positiu (Val.).
    Fon.:
kəsá (pir-or., or., bal.); kasá (occ.); kasáɾ (val.); сəsá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
del llatí captiare, ‘procurar agafar’.