Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cabre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

CABRE o CABER (i ses variants dialectals quebre i capiguer). v. intr.
|| 1. Poder esser contingut dins cert lloc o en qualque cosa; cast. caber. Negu tauler... no gaus... fer corola ad alcu forn en guisa que y poges mes obra caber, doc. Perpinyà, a. 1284 (RLR, iv, 362). Lo voler d'ome en est món no ha vertut ne forsa que càpia en ell la gran amor la qual cap en lo voler dels sants de glòria, Llull Cont. 280, 18. Com en tan bella persona es pogut cabre tant foll pensament. Llull Blanq. 6. En axí com tota la mar no pot caber en aquell petit vas, Llull Arbre Sc. ii, 158. Ab les alcandores brodades... a cabre en un clovell de nou, Metge Somni iii. És stat vist a ull que los dits juheus no caben dins lo dit call, doc. a. 1445 (Hom. Míllàs, i, 89). Si ten gran haguesses lo cors con has la cobdicia, no cabries en tot lo mon, Eximplis, i, 40. Sencer no haguera capigut en cap cassola, Vilanova Obres, xi, 106. Que n'hi cabien de palpitacions d'un quart a un altre quart!, Ruyra Parada 17.
|| 2. Esser possible o congruent una cosa envers d'una altra; cast. caber. Que no la haguessem anada a veure que mal nos estava, e que més nos hi cabia deshonor, Pere IV, Cròn. 127. No hi caben aquests enredos, Pons Com an. 79. Aquí ja hi cabia una forasterada, Roq. 22.
|| 3. ant. Intervenir, tenir entrada en algun tracte, deliberació, etc. En los quals tractaments cabé lo noble En Bernat, Pere IV, Cròn. 337. E cabé en lo llur consell e parlament En Gonçalo Garcia, id. ibid. 30. Que negun corredor ne altre persona no gos caber en fer mercat de lenya ne en la venda d'aquella, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Mentres yo prenia dels altres que ell hauia conuocats e cabien ab ell en la maluestat, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 262).
    Loc.
—a) No quebre en pell: estar molt gras (Mall.).—b) No cabre-hi, o no cabre dins la pell: estar molt satisfet i fer-ne demostració. Tots ne foren molt alegres que no cabien de plaer, Boades Feyts 128. Aquella dona no hi deu quebre de gaubansa, Alcover Cont. 58.—c) No quebre en la boça (una persona o cosa): no cansar-se de parlar-ne (Olot).—d) No caber (dins el cap): no esser comprensible. No li cabia, no s'ho podia afigurar que fos aixis, Pons Auca 34.—e) No cabre-hi: estar molt neguitós o impacient. «Jo estava que no hi cabia». El senyor Sebastià ja no hi cabia, dins es cotxet, Ruiz Gana 97.—f) No cabre en si mateix: no poder-se contenir, estar a punt de manifestar idees, sentiments, etc., que cal no expressar. Bruno havia axí gran voluntat de riure que no cabia en si mateix, mas pur se abstenia, Decam., jorn. 8.a, nov. 9a.
    Fon.:
káβɾə (Porté, Angustrina, Puigcerdà, Martinet, Crespià, Berga, Torelló, Centelles, Manresa, Pineda, Granollers, Canet de M., Terrassa, Barc., Vilafr. del P., Reus, Tarr.); káβɾe (Solsona, Valls, Andorra, Pallars, Ribagorça, Alt Urgell, Conca de Tremp, Balaguer, Cervera, Ll., Fraga, Priorat, Ribera d'Ebre, Maestr., val. en general); káβɾi (Pineda, Organyà, Tamarit de la L., Balaguer, Pradell d'Urgell, Bellpuig, Ll., Fraga, Sta. Col. de Q.); káβɾeɾ (Patró, Benissa, Vilajoiosa); kəβέ (St. Bartomeu del G., Centelles); kέβɾə (Maçanet de C., Campmany, Rocabruna, Figueres, Bagà, Mieres, Torelló, Gir., Pobla de L., St. Bartomeu del G., Arbúcies, St. Feliu de G., Tossa, Lloret de M., Blanes, Pineda, Binissalem, Fornells de Men.); kέβɾe (L'Escala, Amer, La Bisbal, Blanes); kέβɾi (L'Escala, La Bisbal, St. Feliu de G., Pineda); kə́bɾə (Sóller, Artà, Ciutadella, Migjorn-Gran, Eiv.); kéβɾə (Sineu); сə́βɾə (Palma, Manacor, Felanitx); kέβɾɛ (Alaior, Maó); kəpiɣέ (Crespià, Manresa, Blanes, Pineda, Igualada); kəpiɣé (Granollers); kapiɣé (Organyà, Ponts, Balaguer, Cervera).
    Conjug.
—En el paradigma de les pàgines 786-789, donam la flexió completa d'aquest verb en els diferents dialectes catalans.
taula 
Per un estudi més extens, vejau Anuari OR, ii, 91 i ss.
    Etim.:
del llatí capĕre, mat. sign. || 1. La forma cabre és la més conforme amb l'etimologia llatina; la forma caber suposa un canvi d'accent produït per analogia de verbs com voler, valer, etc. La forma quebre és resultat de l'analogia per rebre. La forma capiguer, inusitada en la llengua literària, és una reconstrucció moderna damunt les formes de subjuntiu càpiga, càpigues, etc.