Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cacera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CACERA f.
|| 1. Acte de caçar (Cat., Val.); cast. cacería. Els fills del rey... venien de cacera, Milà Rom. 195. Veu los monts hont corria en ses caçeres, Collell Flor. 69. Anar a cacera o de cacera. anar a caçar. Fer bona cacera: agafar molts d'animals en la caça.
|| 2. Lloc abundant de caça (Mall.); cast. cazadero. El ca tresca la cacera, Ramis Clar. 26. a) fig. Lloc extraviat per on se cerca alguna cosa (Mall.); cast. andurrial. ¿Y què vens a cercar per aquestes casseres?, Penya Mos. iii, 184.
|| 3. Abundància de caça. «En eixa muntanya hi ha molta cacera» (Beniarrés).
|| 4. fig. Casa de mala vida (Mall.). «Des que començà a anar de caceres, no treu fesomia» (Orient).
|| 5. Ganes de caçar (Bal.).
    Loc.
—a) Moure caceres: provocar disputes (Mall.).—b) Despertar caceres que dormen: suggerir idees pertorbadores (Mallorca).
    Fon.:
kəséɾə (pir-or., or., bal.); kaséɾa (val.).
    Etim.:
derivat de caçar.