Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cama
veure  2. cama
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. CAMA f.
I. || 1. La part del cos compresa entre el genoll i el peu; cast. pierna. Havia un malalt qui havia menjadura en la cama, Llull Blanq. 17. Qui Deu no ama, lo mon segueix, e no ab coxa cama, Ausiàs March, cxii. Cama coixa: la que camina amb dificultat, per defecte orgànic o per contusió. Cama menga: cama alesiada (Mall.). Cames de gànguil, o cames de bròquil, o cames de catre: cames llargues i primes. Cames de gànguil (or.) o de coquiller (val.): cames tortes. Cames de rollo: cames voltades amb la part convexa cap a fora (Mall.). Cames de falçó: cames voltades amb la part convexa cap a dins (Mall.).
|| 2. En els animals, cadascuna de les extremitats que sostenen el pes del cos en caminar; cast. pata.
|| 3. Relació d'origen o descendència envers d'una persona, localitat, etc. (Mall., Men.). Tenir cama de Maó: esser descendent de maonesos. Sa criada,... si bé no ha pogut may cuydarme com una mare, sempre m'ha tractat com una tia: cosa que m'ha fet creure si ella en tendria un poch de cama, Maura Aygof. 6.
|| 4. Camal de pantalons (Mall.); cast. pernera.
|| 5. Part de la calça o calcetí compresa entre el genoll i el taló; cast. caña.
|| 6. Els dalts de la sabata; cast. caña.
II. Peça de forma llarguera, que per sa situació a la part inferior d'una cosa o per altra circumstància recorda l'aspecte de les cames del cos. Especialment:
|| 1. Cadascun dels petges o barres que serveixen de sosteniment a una taula, cadira o altre moble semblant.
|| 2. Tronc d'una planta, principalment dels cereals i hortalisses (or., occ., bal.); cast. pie. Les cols tenen la cama llarga, Agustí Secr. 23. Cama del bolet: la part vertical d'un bolet, damunt la qual descansa el capell d'aquest.
|| 3. Cama de raïm: la meitat d'un penjoll de raïms, això és, un dels dos raïms que van penjats amb un fil i formen el penjoll (Tarr.).
|| 4. Cadascuna de les branques principals del cep (Ribera d'Ebre).
|| 5. Cadascun dels caps que formen una trena. Una trunyella de perles de cinch cames, doc. a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1001).
|| 6. Conjunt de cinquanta cabeces d'alls reunides en una trena formada de coes de la mateixa planta, i que equival a la meitat d'un forc (or., Tortosa, val., bal.); cast. ristra. Vna cama de als, doc. a. 1514 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Amb un feix de cames d'ays demunt s'espatla, Ignor. 9.
|| 7. Grill de nou; la quarta part de la nou sense la closca (Palamós).
|| 8. Cadascuna de les dues prolongacions del mos o brilla, d'on parteixen les regnes. Regnes ab tot son forniment e mos genet ab cames de brida, Inv. Anfós V, 157.
|| 9. Cadascuna de les dues prolongacions que serveixen d'agafall de les tisores, estenalles i altres eines semblants (Mall.).
|| 10. Cadascuna de les dues barretes que formen el compàs.
|| 11. Retxa que forma part d'una lletra i que va cap avall; cast. palo, pierna.
|| 12. Cadascuna de les dues prolongacions anteriors de la xarxa que forma l'art de bou i altres arts semblants (or., val., bal.).
|| 13. Extremitat d'un arc de construcció (Mall.).
|| 14. Cada un dels dos caps de la fona o bassetja; cast. ramal, pierna.
|| 15. Cadascuna de les peces de roba que entren juntes en un aparell o màquina dels usats en l'acabat dels teixits (Barc.).
|| 16. Cama d'escorbai: cada escorbai, o sia cada una de les dues peces que formen l'ormeig de tragí anomenat escorbais (Men.).
|| 17. Cama d'aranya (Mall.) o cama de mosca (Men.): plovisquella molt prima, de gotes menudes. La cama d'aranya o brusca que s'en ve, Penya Mos. iii, 124.
|| 18. Cama de sastre: senyal del pa, que consisteix en dos bocinets de pasta que formen angle (Esterri).
|| 19. Cama de llagosta: classe de fesoles de gra vermellós (La Jonquera).
|| 20. Cames de garsa: nom d'una classe de ceps, la més dolenta (Cardona).
|| 21. Sa Cama d'Ase: conjunt de tres estels que formen un triangle i són els que els astrònoms anomenen alfa, sigma i tau de l'Escorpió (Eiv.).
III. || 1. Cama vermella: ocell de la família de les perdícides: Perdix rubra Briss. (Men.); cast. perdiz roja.
|| 2. Cames llargues (Cat.) o cames de jonc (Men.): ocell de la família de les caràdrides: Himantopus candidus; cast. zancudo, alinegro.
|| 3. Cama de perdiu: bolet de la família dels agaricacis: Gomphidus viscosus (Ripoll, Pinós, Vallès, Pla del Llobregat, Sta. Col. de Q.). Té el capell vermellós-xocolatenc, un poc viscós, amb les voretes que fan rebava cap a dins; la cama és prima i dreta; és mengívol, però no gaire apreciat.
|| 4. Cames de garsa: planta de l'espècie Thymelaea passerina (Segarra, ap. Masclans Pl. 70).
    Loc.
—a) Anar per ses cames: anar caminant, sense vehicle. Hi ha una dona de cent tres, que va a missa encara per ses cames, Verdaguer Exc. 52.—b) Anar per cames de cavall o d'altra bístia: anar cavalcant. Pensarense de anar per cames de cavall, Desclot Cròn., c. 6.—c) Cames ajudeu-me! (Cat.) o Cames me valguen! (Val.). o simplement Cames! (Cat.): es diu per denotar l'acte de fugir precipitadament. També es diu el·lípticament: Cama!, per indicar simplement l'acte de marxar (Camp de Tarr.). «Arribem allí, donem un tomb, i cama!»=donem una volta i marxem (Constantí).—d) Cames a l'aire: amb els peus cap amunt (Mall., Men.).—e) Donar-ho a ses cames: fugir (Mall.). Quant veren es municipal, heu daren a ses cames, Roq. 12.—f) Passar-se'n ses cames: anar personalment a qualque banda, pendre's la molèstia d'anar-hi (Empordà). «No hi vull enviar; val més que me'n passi ses cames» (Llofriu).—g) Fer cames: moure's, fer gestions per obtenir alguna cosa (Mall., Men.). Hey ha gent que ja es belluga y que fa cames, Roq. 45.—h) Estar cama alta: viure sense treballar (Men.). Com eran senyós..., vivian cama alta, perque sa feyna'ls hi feya nosa, Benejam Ciut. 29.—i) Tenir bona cama, o esser de bona cama: esser caminador, poder caminar molt sense cansar-se. Malgrat la bona cama que tenia, estava fatigada, Víct. Cat., Sol. 5. A Mallorca es diu també tenir una cama de foc.—j) Estar cama a l'eixà: estar amb una cama damunt l'altra (Mall.); cast. estar pierna sobre pierna.—l) Cama ací cama allà, o cama ençà cama enllà: eixancat (Cat.). Està escamarlat, cama ençà cama enllà de la montanya, Verdaguer Exc. 68. Damunt la gran Piràmide, cama ací cama allà, Guimerà Poes. 221. Cama açà, cama allà, esperava ordres, Víct. Cat., Ombr. 45.—m) Esser a cames, o estar a cames: esser fora de la dificultat o del perill (or.). Un cop ja a cames, va respondre, Oller Rur. Urb. 5. Tant sols que li pugus desempescar vuitanta escuts, estarem a cames, Ruyra Pinya, ii, 185.—n) Estirar les cames: passejar-se.—o) Trencar les cames a algú: posar-li impediments, aturar-lo de fer allò que voldria (Cat.).—p) Trencar-se les cames: caminar molt per obtenir una cosa (Cat.).—q) Estar sobre les cames: estar en moviment, sense repòs (Empordà).—r) No moure peu ni cama: estar ben immòbil, com a mort.—s) Ventar la cama: andoiar, anar d'ací d'allà (Palma).—t) Voltar la cama a qualcú, o posar-li la cama damunt: dominar-lo (Mall.).—u) Fer una cosa per davall cama: fer-la amb gran facilitat (Val.).—v) Passar-se algú per baix cama: dominar-lo (Val.).—x) Carregar-se les cames al coll (Val.). o posar-se ses cames dalt es coll (Mall., Men.): anar a peu perquè no queda altre remei.—y) Fer cama coixa o fer cama menga: faltar a un compromís, deixar d'assistir allà on s'havia promès d'anar (Mall.).—z) Fer una cosa davall cama: fer-la a la babal·là, sense mirar-s'hi (Valls).—aa) Tenir una cama a l'altre món o al cementeri: esser molt vell, estar pròxim a la mort.—bb) Pretendre de cames primes: tenir pretensions de fer alguna cosa més bé que els altres (Mall., Men.).—cc) En cames crues: amb les cames nues, sense cobrir (Val.).—dd) Tocar la cama del mal: endevinar, dir la veritat fent al·lusió als defectes de qualcú (Cat.); cast. poner el dedo en la llaga.—ee) Haver a cames: aconseguir, agafar algú que es volia escapolir (Cat., Mall., Men.). «No l'he pogut haver a cames».
    Refr.
—a) «Qui no té memòria, ha de tenir cames» (or.); «Qui no té cap, que tenga cames» (Mall.); «Qui no té bon cap, que tengui bones cames» (Men.). Vol dir que qui comet un oblit es veu obligat a tornar arrera i caminar per corregir-lo.—b) «Cames de rei, llebres agafen» (Mall.).—c) «La cama al llit, i el braç al pit»: vol dir que les contusions o ferides dels membres demanen repòs (Cat.).—d) «Qui té cames, que les trega!»: es diu per recomanar la fugida quan no hi ha resistència possible (Mall.).—e) «Qui té bona cama, té bona mama» (Men.).—f) «Llarg de cames, curt d'esquena, fuig faena» (Alcoi).—g) «Qui amb cames d'altri camina, d'enfora tot ho afina» (Mall.).
    Fon.:
kámə (pir-or., or., bal.); kámɛ (Ll., Maó); káma (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al., Alg.); сámə (Palma, Manacor).
    Intens.
—a) Augm.: camarra, camassa, camarrassa, camota, camot.—b) Dim.: cameta, camel·la, cametxa, cameua, camiua, camona, camó, camarrina.
    Etim.:
del llatí camba (<gr. καμπή), mat. sign. (cfr. Diez EWb 154).

2. CAMA f.
Cameta de l'arada (Pobla de L., Banyoles, Fraga).
    Etim.:
de la rel gàl·lica camb-, ‘curvatura’.