Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  canya
veure  canyà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANYA f.: cast. caña.
I. || 1. imatge  Planta de la família de les arundinàcies: Arundo donax L; cast. caña común. Una laguna circuida al entorn d'un gran nombre de salzes y de canyes, Alegre Transf. 68. Vora d'un torrent florit, ombretjat de polls i canyes, Colom Juven. 69.
|| 2. Canya dolça o canya de sucre: canyamel. Avia un verger, on havia de les canyes nostres que lansen lo sucre, Pere Pasqual, Obres, i, 107.
|| 3. Canya de rosaris o canya d'India o canya sabonetes: planta cannàcia de l'espècie Canna indica; cast. cañacoro, caña de Indias. Procedeix de l'Africa, però avui ja es fa quasi espontània a la Costa de Llevant.
|| 4. Canya siula: planta de la família de les gramínies, de l'espècie Phragmites communis (Cat.); cast. carrizo, cañete. També s'anomena canya borda i canya d'escombres.
|| 5. Canya americana o canya d'Amèrica: planta de l'espècie Bambusa arundinacea; cast. caña americana.
|| 6. Canya dolça: planta de l'espècie Sorghum vulgare (Men., ap. Masclans Pl. 72).
II. || 1. Tija més o menys recta, fistulosa, de la planta Arundo donax i altres gramínies. Sien preses morons de aquels qui an la canya redona, Micer Johan 431. De la grossaria de una bona canya, Boades Feyts 169. La canya del blat: la part fistulosa i més sòlida del blat. Canya de pescar: la dita tija usada com a instrument de sosteniment del fil que serveix per pescar. Canya amb brocada: la canya de pescar que està formada de dos trossos, el més prim dels quals va ficat per un extrem dins el tros més gruixat. Canya vana: canya molt fluixa i de mala classe. Canya de ribossa: la que és llarga i gruixada, amb una arrel en el cap que forma ganxo (Empordà). Joc de canyes: joc militar que es feia antigament, que consistia a córrer alguns homes a cavall, tirar-se canyes a manera de dardells i parar les amb els escuts. Esquiuant joch de canyes, pilota e altres exercicis militars, Alcanyís Reg. 17. Torneigs, jochs de canyes y alegres junyint, Proc. olives 2118.
|| 2. Objecte o peça que té forma tubular o cilíndrica. Canya del timó: barra que surt horitzontalment del cap del timó d'una embarcació i serveix per fer-lo girar. Es llançà com un llop a la canya i governà l'embarcació, Valor Aleix 56. Canya de rem: la part d'un rem més prima, llarga i rodona, situada entre el guió i la pala. Canya d'un canelobre, d'un calze, etc.: la part vertical central que uneix el peu amb la copa o dolla superior. Canya de l'àncora: barra de ferro que travessa el cep i que a la part inferior s'eixampla i forma la creu. a) Entre vidriers, canó de ferro molt llarguer, a un cap del qual s'agafa un pilot de vidre calent i per l'altre cap hi bufen per inflar el vidre i fer l'ampolla o altra peça (Mall.).—b) Cadascun dels dos trossos de pell que formen la part superior d'una sabata alta i cobreixen el turmell (Mall.).—c) L'os davanter de la cama; la part més prima de la cama d'un home o d'un animal.
|| 3. Beguda alcohòlica molt forta. Sobre la taula hi havia una botella de canya o de rom, Pla Rus. 43.
III. Mandra, peresa molt forta (Empordà). «Que en fareu poca de feina, amb sa canya que tragineu!» (St. Feliu de G.).
    Loc.
—a) Estar prim com una canya: estar molt magre.—b) Estar fluix com una canya o més fluix que una canya: estar molt dèbil (Cat.).—c) Tenir veu de canya: veu molt esquerdada (Urgell).—d) Fer la canya a algú: burlar-se d'ell (Maestrat).—e) No deixar canya dreta: destruir-ho tot, no perdonar res (Men.).—f) Veure ses canyes a qualcú: veure-li la tela, descobrir les seves intencions, no deixar-se enganar d'ell (Mall.). Aquesta locució prové de la terminologia dels caçadors de tords, que, si no amaguen bé les canyes dels filats, els tords ja no s'hi acosten i no es deixen agafar.—g) Esser com una canya vana: esser una persona aparentment forta, però en realitat molt dèbil (Empordà).—h) Parèixer una canya de treure nius: esser molt alt i prim (Mall.).—i) Fer canya flaca: retre's, no poder seguir els altres, quedar endarrera (Mall.).—j) Tornar se'n amb la canya sense peix: no trobar el que es cercava o no poder obtenir el que es desitjava (Empordà).—l) Cantar la canya: cantar les veritats, parlar sense contemplacions (Empordà, Tortosa). Ja li cantaré sa canya, jo, an aquest bo de vei, Ruyra Pinya, ii, 188.—m) Pendre a canya: adquirir coses amb fiança, a pagar més envant (Cat., Val.). Prové aquesta locució, del costum de fer un senyal a un tros de canya el venedor quan un parroquià li compra cosa a espera.
    Refr.
—a) «No us fieu de barques de canya»: es diu per aconsellar prudent recel envers de qualcú o de qualque cosa.—b) «Qui té canyes, té flautins» (Vallès).—c) «Pescador de canya, perd més que no guanya».—d) «Pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament» (or., mall.).—e) «Qui beu rom i canya, torna a Espanya» (Manresa).—f) «Visti una canya, pareixerà una dama; visti un bastó, pareixerà un baró» (Alguer).—f) «Qui de canyes fa flautes i de dones fa cabal, un gorro i a l'hospital» (Tortosa).
    Intens.:
a) Augm.: canyassa, canyarra, canyota, canyot.—b) Dim.: canyeta, canyetxa, canyel·la, canyeua, canyiua.
    Etim.:
del llatí canna, mat. sign. I, II, || 1.

CANYÀ
1. Llin. existent a Barcelona.
|| 2. Sant Martí de Canyà: nom d'una església, avui desapareguda, de l'Alt Empordà. L'any 982 apareix documentat aquest topònim amb la forma Caniano (Abadal CC, ii, 243, 468).