Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caragol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CARAGOL o CARGOL m.
I. || 1. imatge  Mol·lusc de la família del helícids, de diferents espècies del gènere Helix, que es distingeix principalment per tenir el cos (la banya) dins una closca en espiral; cast. caracol. Item quaragols bollits e piquats ab lexiu, les porcellanes amolexen e dissolen, Mícer Johan 415. Porcellanes an aytal la conexensa que sian semblants a caragolls, Conex. spic. 27. ¿Com se pot dir que no ressucite la sua licor als morts caragols?, Proc. Olives 432. Les diferents varietats d'aquests mol·luscs reben distintes denominacions: a) Caragols avellanencs: són caragols molts petits (Val., Cullera, Alcoi).—b) Caragol bover o boquer: és l'espècie Helix aspersa, més gros que les caragoles i de color verdós fosc (Bal.); cast. caracol sapenco.c) Caragol d'ànec: caragol de casta petita (Llofriu).—d) Caragol de bruixa: és blanc, gros, pudent, dolent per a menjar (Tortosa).—e) Caragol de boca molla: el que té molt blana la vorera de la closca (Bal.).—f) Caragol del foradet: és menut, amb un foradí a la closca (Tortosa).—g) Caragol de serp: és l'espècie Helix Balearica; té la closca aplanada, de color verdós com de pell de serp (Mall.).—h) Caragol jueu: és l'espècie Helix candidissima, de clovella blanca i banya negra, i de gust agre (Mall.).—i) Caragol monja o mongeta: el que té la closca retxada amb l'espiral molt marcada (Mall., Barc.).—j) Caragol moro: és l'espècie Helix lactea, i li diuen moro perquè té la boca negra (Mall.).—l) Caragol pedrolenc: és mitjancer, de closca dura, molt bo per menjar (Tortosa).—m) Caragol sord: és més aviat petit, ben blanc, no gaire saborós (Sanet).—n) Caragol terrer: nom que els mariners donen a tots els caragols de terra, per distingir-los dels de la mar.—o) Caragol vinyal o vinyala: caragol gros que es cria a las vinyes (or.). A Mallorca en diuen caragol de vinyet.
|| 2. imatge  Mol·lusc gasteròpode de diferents espècies marines, de forma molt semblant a la del caragol de terra; cast. caracol de mar. a) Caragol de tap: mol·lusc del gènere Trochus, que té la boca obstruïda per una espècie de tap (Mall., Men.).—b) Caragol de plata: petxina petita, plana i blanca per una cara, ruada i vermellosa per l'altra (Men.); cast. ombligo.c) Caragol lluent: mol·lusc de la família dels turbinats: Turbo rugosus L. (or.).—d) Caragol punxós: mol·lusc de la família dels murícids: Murex brandaris L. (Tarr.); cast. busano. (V. corn).—e) Caragol verd: mol·lusc de la família dels nerítids, del gènere Nerita (Men.).
|| 3. Closca de mol·lusc del gènere Tritonium, que serveix de trompa per convocar gent (val); cast. caracola. Quant per l'horta, donant lo crit de guerra, retrona el caragol, Llorente Versos, ii, 166.
II. En general, cosa formada en espiral. Especialment:
|| 1. Barra cilíndrica amb guies concèntriques, especialment la que en las premses de vi, d'oli, etc., travessa les peces movibles que han de fer la pressió (pir-or., or., occ., val.); cast. espiga.
|| 2. Pern (Barc., Tamarit, Palma); cast. tornillo.
|| 3. imatge  imatge  Instrument consistent en dues mordales de ferro o de fusta que s'acosten o se separen per mitjà d'un eix roscat i serveixen per subjectar la peça que s'ha de treballar en els oficis de ferrer, fuster, llauner, etc.; cast. tornillo. Collava y descollava d'esma el caragol gros, Pons Auca 7.
|| 4. Una de les tres cavitats internes de l'orella, que té forma d'un corn buit i enrevoltat en espiral; cast. caracol.
|| 5. Escala bastida en poc espai, al voltant d'una columna o eix central; cast. caracol. Ab sa companyia mes la nostra senyera en lo caragol de la esglesia, Pere IV, Cròn. 194. Se puja a la torre per un caragol ab diferents replans, doc. segle XVIII (Boll. Lul. ii, 319).
|| 6. Bagueta o doblec que fa el fil que està massa retort (or.); cast. oqueruela.
|| 7. Floc de cabells que tendeix a la forma circular; cast. bucle, rizo. «Moltes balladores, | fent-se els caragols, | no pensen en bledes | ni arròs ni fresols» (cançó pop. Altea).
|| 8. Cadascuna de les llenques de fusta primes i caragolades que fa el ribot o la garlopa planejant (Tortosa, Morella, Benassal); cast. viruta.
|| 9. Moviment circular repetit en la mateixa direcció; cast. caracol. Més especialment: a) Desfilada de persones, animals o vehicles en sentit circular. Passaren totes les nou galeres devant dit Senyor, e inclinant les banderes... passaren avant fehent lo caragol, Ardits, iii, 285 (any 1519). En les festes de Sant Joan de Ciutadella (Menorca), fer es caragol consisteix a fer la cavalcada dues o tres voltes a la plaça del Born o a una illeta de cases.—b) Revolta que fan les llebres per enganar el gos que les persegueix (or.); cast. regate.c) Forma especial del joc de juli, en què una nina bota sense moure's del mateix lloc i una altra nina bota voltejant a la primera (Sencelles).—d) Vent que bufa amb un moviment circular (Montblanc, Camp de Tarr., Cast.); cast. remolino. I remolinat caragol ab força em va tombar a terra, Pascual Tirado (BSCC, iv, 32).—e) Moviment circular de l'aigua (Ribagorça, Cast., Val.); cast. torbellino, remolino.
III. || 1. Tupí molt petit (Ll., Gandesa).
|| 2. pl. Diners (val,). «Tindre caragols»: tenir diners (Val.).
IV. Nom satíric que es dóna als habitants d'Albi, de Maspujols i de Solivella (cfr. Arx. Trad. i, 152-153).
    Loc.
—a) No valer un caragol: no valer res, esser inútil (Mall.). No prear un caragol: (ant.) no estimar gens, no donar cap valor. Car no és prezat un caragol qui no hic ha ventositat gran, Metge Fort. 100.—b) Valer més la salsa que els caragols: esser més bona la part accidental que la principal d'una cosa (Morella).—c) Fer brusquina de caragols: ploure molt prim (Mallorca).—d) Treure es caragol bufant: fer o obtenir una cosa difícil, amb relativa facilitat, esquivant les dificultats majors (Mall., Men.). Qu'un homo sàpia tant | que en cent assuntos que du | tenga sempre per segú | treure el caragol bufant, Penya Poes. 178.—e) Mesclar cols amb caragols (Mall.). o mesclar ous amb caragols (Men.): mesclar coses que no lliguen bé.—f) Cercar caragols sense roada: cercar o intentar coses que no es poden obtenir (Mall.).—g) Esser una olla de caragols: esser una cosa plena de desorde i confusió (Mall., Men.).—h) Haver de mester més temps que un caragol per anar a Lluc: obrar amb excessiva lentitud (Mall.).—i) Bona nit caragols, que per mi ja s'ha fet vespre!: ho diuen per indicar que una cosa ja no te remei (Empordà).—j) Faltar un caragol a algú: faltar-li un pern, no tenir tot l enteniment (Barc.).
    Refr.
—a) «Quan el caragol se posa a llaurar, senyal que plourà» (Manresa).—b) «Un caragol no fa sinó una carrera» (Urgell, Segarra).—c) «El caragol surt quan plou, i l homo quan fa sol» (Mall.).—d) «Caragol primerenc treu bona banya» (Mall.).—e) «Al juliol, ni dona ni caragol» (or.).—f) «Per Tots-Sants, castanyes i caragols amb banyes» (Manresa).—g) «Quan lo caragol canta és quan està més trist» (Gomis Zool. 428).—h) «Hisenda de molts, se la mengen els caragols» (Gomis Zool. 427).—i) «Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi»: vol dir que el dinar de caragols i de peix demana vi (Mall.).—j) «Els caragols tornen a mesura» (Menorca).
    Cult. pop.
imatge  És molt general en tot el territori català la cançó infantil de Caragol treu banya, que canten els infants quan troben un caragol, per fer-li treure la banya. En tenim recollides aquestes variants: «Caragol treu banya, puja a la muntanya; caragol bover, puja al taronger» (Gir.). «Caragol bover, treu la banya, o si no et mataré» (Barc.). «Caragol treu banya, te daré un puny de civada» (Gomis Zool. 428). «Caragol treu banya, fica't a la cabanya; caragol treu vi, fica't al muntanyí» (ibid.). «Cargol treu banyes, puja a les muntanyes; cargol treu vi, puja al muntanyi» (Llofriu). «Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes» (Llofriu). «Caragol treu banya, anirem a sa muntanya; durem una carabasseta de vi, i tota mos la beurem p'es camí» (Mall., Men.). «Caragol treu banya, ton pare a sa muntanya, ta mare en es molí, caragol caragolí» (Mall.). «Caragol treu banya, ton pare és a Espanya, ta mare a's molí i et farà una coca amb vi» (Eiv.). Les tonades de Mallorca i Eivissa, que reproduïm adjuntes, foren transcrites pel nostre col·laborador Mn. Antoni Josep Pont.—També hi ha un joc de nines que es diu Caragol treu banyes: es posen les nines una darrera l'altra, agafades pels vestits, i canten a poc a poc: «Caragol treu banyes, anirem a ses muntanyes; caragol bover, jo també hi vendré»; i així van donant voltes concèntriques (Esporles). Un joc semblant es fa entre les xiquetes de Castelló de la Plana, que s'anomena el caragol: fan rotle i roden cantant: «Caragol, caragol, treu les banyes que ix el sol; sobre brases la Mort se presenta, en cassola o en perol, i l'adoben en salsa coenta, se la menja qualsevol! Caragol, caragol, per a tu ja no ix el sol».—Hi ha algunes creences i supersticions populars referents als caragols. Diuen que els caragols que es troben entre llimacs no es poden menjar perquè són verinosos; que a qui menja caragols la diada de Sant Joan no li mancaran diners en tot l'any (Gomis Zool. 426). N'hi ha que creuen que els caragols no són carn i que en poden menjar en dia d'abstinència, però diu que alguna vegada han tret sang si els han menjats el Dijous Sant (Llofriu). Està molt estesa la creença que una empasta de caragols bovers aplicada a les plantes dels peus cura el tifus i altres febres persistents (Cat., Mall.).
    Fon.:
kəɾəɣɔ́ɫ (Bagà, St. Hilari SC, Sta. Col. de Q., Valls); kaɾaɣɔ́ɫ (Andorra, Bonansa, Sort, Boí, Vilaller, Senterada, Pobla de S., Tremp, Artesa de S., Ll., Borges Blanques, Calasseit, Gandesa); kaɾagɔ̞́ɫ (Cast., Val., Al.); kəɾəɣɔ̞́ɫ (bal.); kəɾɣɔ́ɫ (Ross., Conflent, Vallespir, Capcir, Puigcerdà, Bolvir, Ribes, Ripoll, Camprodon, Olot, Capmany, Cadaqués, Gir., Viladrau, St. Feliu de G., Llofriu, Bagà, Pobla de L., Berga, Vic, Torelló, Manresa, Granollers, Barc., Igualada, Vendrell); kaɾɣɔ́ɫ (Esterri, Isavarri, Llavorsí, Sort, Organyà, Oliana, Ponts, Balaguer, Fraga, Tamarit).
    Intens.
—a) Augm.: caragolàs, caragolarro, caragolot.—b) Dim.: caragolet, caragoletxo, caragolel·lo, caragoleu, caragolí, caragoliu, caragoló.
    Etim.:
desconeguda. Les formes germanes de caragol en altres llengues són el provençal caragol, l'espanyol caracol, el francès escargot, amb diverses variants dialectals (occità cagarol, cacalaus, escorgol, etc.). S'ha intentat trobat llur origen en el llatí cochleŏla, dim. de cochlĕa, mat. sign.; però aquesta etimologia presenta greus dificultats. També s'han proposat orígens pre-romans, però Corominas DECast, i, 665 creu probable que es tracti d'un mot de formació expressiva fundada en el soroll de la closca del caragol.