Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carbó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CARBÓ m.
|| 1. Substància sòlida, lleugera, negra, combustible, que s'obté destil·lant o cremant incompletament llenya o altres matèries orgàniques; cast. carbón. No donen leuda... nulla obra de terra, ni carbó, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Que forment no pag res,... ne lenya per cremar, ne carbó, ne fusta del maatzem, doc. a. 1339 (id. ibid. 99). No'ls fassen tornar negres com a carbó, Metge Somni iv. Lo carbó no s'avé ab lo diamant, Canigó x. Carbó blanc: el carbó que en lloc de torrar-se ha flamejat, i que no serveix per esser encès de nou (occ.). Carbó de bracet: el que és fet de rama o brancons (Llucena). Carbó de canonet: el que és fet de branconets o troncs prims (Mall.). Carbó de pinyol: el carbó que es fa de la pinyolada d'oliva que treuen dels esportins (Mall.). Carbó de raig: el que surt d'una pila en la qual tots els trossos es carbonen per primera vegada (or.). Carbó de culots o carbó recuit: el que surt d'una segona torrada (or.). Carbó de sútia: el que fan de llenya prima i en un clot, en lloc de fer-ne un munt (Olot). Carbó de tronc o d'ascla: el que es fa de trossos de llenya tallats dels troncs i no de la rama. Carbó de pa: pols de carbó mesclada amb quitrà i que forma peces de forma quadradenca (Mall.). Carbó de pedra o carbó mineral: el que procedeix de la descomposició de plantes mortes i fossilitzades davall capes minerals.
|| 2. Cada tros de la dita substància; cast. carbón. L'encenser ab encens e ab carbons enceses, Ordin. Palat. 143. Begué carbons fogueiants, Metge Somni iv.
|| 3. a) Barreta negra que serveix com a llapis per a dibuixar i que es presta a gran varietat de tons i es pot esborrar fàcilment; cast. carboncillo.b) Dibuix fet amb la dita barreta.
|| 4. Cremalló de ble (Calasseit).
|| 5. Malaltia dels cereals, causada per uns bolets paràsits de diferents espècies del gènere Uredo, i que es manifesta per un polsim negrós que es forma a diferents òrgans de la planta; cast. carbón.
|| 6. Malaltia del bestiar, que es manifesta per l'aparició de tumors en diferents parts del cos, i que és de dues classes: carbó bacteridià i carbó simptomàtic (cfr. Rossell Malalt. best. 284 i 244).
|| 7. Gra maligne (Empordà). V. carboncle.
    Loc.
—a) Esser negre com a carbó: esser negre o de color molt fosc.—b) Estar com un ferrer sense carbó: estar indecís, sense saber què fer, per la falta d'una persona o cosa necessària o enyorada (Mall., Men.).—c) ¿On fas es carbó?: vol dir «¿en què passes el temps?» (Sa Pobla).
    Refr.

—«Carbó de tamarell, guardau-vos d'ell» (Men.).
    Fon.:
kəɾβó (pir-or., or., mall., eiv.); kaɾβó (occ., val.); сəɾβó (Palma, Manacor); kəɾəβó (Men.).
    Intens.
—a) Augm.: carbonàs, carbonarro, carbonot.—b) Dim.: carbonet, carbonetxo, carbonel·lo, carboneu, carboniu.
    Etim.:
del llatí carbōne, mat. sign. || 1.