Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carn
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CARN f.: cast. carne.
I. Els músculs de l'home i dels animals (per oposició als ossos i a la pell). Com ses carns foren batudes ab açot greu, Vent. Pel. Fadrina de carn ambarina, Barceló Poes. 23. Carn viva: la part muscular que té sensibilitat. Carn morta: la que ha perdut la sensibilitat, sia per nafra o lesió, sia per cop o fregament. Posar carn: engreixar, augmentar de matèries musculars un cos. Pujar la carn: cobrir-se de carn, a poc a poc, una ferida. Carn de gallina: erecció anormal dels fol·licles de la pell, produïda pel fred o per la por. Carn d'ullastre: home fort per a treballar. Carn fuita: persona molt magra i seca. Tenir la carn d'ase (Mall.) o la carn de gos (Cat., Val.): esser poc sensible corporalment.
II. || 1. Les parts musculars dels animals, considerades com a aliment. Aloma donà a son fill... a almorsar carn rostida, Llull Blanq. 2, 7. Lo carn tan sanct que has menjat de Christ, Llull Rim. 519. Que nagun rauanador e rauanadora no gos demanar ne pendra per una carn de conill mes auant de VIII diners, ne per un conill ab la pel mes auant de IX diners, doc. a. 1349 (arx. mun. de Barc.). Allí teniem de tots potatges, de carns salvatges, volateria, Spill 1660. Carn de pèl: la de conill, llebre i altres animals de pèl. Carn escorxadissa: carn de pèl (així s'anomenava antigament a Mallorca, segons un document de 1384 ap. BSAL, ii, 198). Carn de ploma: la de gallina o d'altres aus. Carn mortina o carn de rafalí (val.): la d'animal mort de malaltia. Carn blanca: la carn dels pits de gallines o pollastres. Carn negra: la de bou, xot i altres animals grossos. Carn de llet: la d'animals tendres, que encara no estaven desmamats (Puigcerdà). Carn eixuta: carn blanca (Manacor). Carn de fil: la carn magra formada de filaments (Mall., Men.). Carn de faldeta: les baldanes, carn que no està adherida a ossos ni costelles (Val.). Carn ofegada: la d'animal que ha estat ofegat. Carn escalfida: la que ja fa olor de corrupció (Val.). Carn bona: magre de porc (Penedès). Carn de cossi: la carn de porc posada en aigua-sal, que se sol guardar dins un cossi (Llofriu). Carn de perol: la carn i vísceres del porc que es couen dins el perol per fer-ne botifarres (Empordà). Carn-i-xuia: els trossos de porc mort i no mínistrat, és a dir, que es ven pel que té de carn i de xulla (Men.). Carn sense ossos: la que es ven completament separada de l'os;—met., càrrec o negoci que dóna molt de profit i poc treball (Mall.). Carn d'olla: la carn bullida amb altres ingredients per fer el brou de l'escudella (pir-or., or.).
|| 2. met. La part blana i comestible d'una fruita (per oposició a l'os o pinyol). Codonyat de mel o carn de codony se pot menjar, Alcanyís Reg. 15. Ab una capça de carn de codony que lo racional... dona al dit senyor rey, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Si encontinent que haureu menjat lo presech lo plantau, deixant al pinyol un poch de carn, Agustí Secr. 54.
|| 3. ant. Carn de donzella: nom d'una classe de tela. Dos peces de llista de tres dits de carn de doncella, doc. a. 1653 (Arx. del Patriarca, Val.).
III. || 1. La part corporal de l'home (per oposició a l'esperit). De la nostra generació pres carn a les altres gentz, Hom. Org. 8. Fo ajustat son cors de la carn de nostra Dona, Llull Felix, pt. i, c. 10. Jo pogués coneixer que carn y esperit fossen dues coses distinctes, Metge Somni i. La vinguda de la Mare de Déu en carn mortal a Saragossa, Serra Calend. folkl. 22.
|| 2. El cos humà com a residència de la concupiscència sexual. No podent resistir als naturals apetits de la carn, Curial, i, 4. Ach temptacio del peccat da la carn, Eximplis, i, 101.
|| 3. Natura humana, humanitat (per contraposició a natura divina). E la persona del Fill pres carn tan solament, Llull Gentil 188. On lo fill de Deu pres carn humana, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 162).
IV. || 1. Carn i os: joc de la marraquinca (Olot, Manresa); cast. tabas. La carn és la cara còncava de la marraquinca.
|| 2. Carn rostida: planta de la família de les caprifoliàcies: Sambucus ebulus (Val.); cast. yezgo. (V. ébol).
    Loc.
—a) Fer carn: matar animals o persones. «Aquest ca ha fet carn»: es diu d'un ca que entra a una guarda d'ovelles o d'altres animals i en mata alguns no tant per menjar com per esbravar la feresa (Mall.). Hi faeren tanta de carn que aço fo una gran maravella, Muntaner Cròn., c. 64.—b) Pendre carn: pendre cos, créixer i pendre forma una cosa. El atrevit pensament se manifestà, prengué carn, Guinot Capolls 19.—c) Entre carn i cuiro: dins el cos, però molt prop de la superfície.—d) Esser de carn i os: tenir la sensibilitat o les flaqueses pròpies dels homes en general.—e) Esser un tros de carn batejada (or., val.) o de carn batiada (bal.): tenir escàs enteniment i gens de caràcter. No vull que'm prenguin per un troç de carn batejada, P. Aldavert (Catalana, i, 442).—f) Esser carn i ungla: esser molt amics, inseparables.—g) Posar tota la carn dins l'olla: posar tots els mitjans, arriscar-ho tot d'una vegada (Vall.).—h) Agradar (a algú) la carn de faldeta: esser molt femeller (Val.).—i) Agradar (a un infant) la carn de bracet: agradar-li molt anar al braç de la mare (Val.).—j) Donar la carn i la sang: sacrificar-se molt en benefici d'altri (Mall.).—l) Robar (a qualcú) la carn i la sang: desposseir-lo de tot (Men.).—m) Donar carn d'espatla a qualcú: mostrar-li ressentiment, no mirar-lo de cara (Mall.). «Vós me donau carn d'espatla, | careta de vin blanc dolç; | allà a s'hostal de sa Pols | es saig penyorava es batle» (cançó pop. Mall.).—n) Treure (a qualcú) sa carn de s'olla: apoderar-se d'allò que ell pensava obtenir (Mall.). «Si te'n vas a festejar, | no te'n menis companyia, | que encara que germà sia, | sa carn de s'olla et traurà» (cançó pop. de Mall.).—o) Esser més sec que carn de sebel·lí: esser molt sec (Mall.).—p) Esser més dolent que carn de xinxa: esser molt dolent (Mall.).—q) No esser carn ni peix: no esser ni una cosa ni l'altra, no tenir partit pres.—r) Pudir com a carn de vas: pudir molt (Mall.). «A sa guerrera diràs, | si la veus i te cau bé, | que s'estimat que ella té | jo ja l'he tengut primer, | i put com a carn de vas» (cançó pop. Manacor).—s) Portar-se un mateix la carn al llop: portar-se ell mateix a la perdició (Empordà).—t) Talla coll de carn!: ho diuen com a jurament o reiteració del que han afirmat (Llofriu).
    Refr.
—a) «Més prop està de la carn la camisa que el gipó»: vol dir que sempre els qui s'atanyen o es tracten més de prop són més estimats (Cat., Val.).—b) «Bé està sa carn damunt ets ossos»: ho diuen per lloança de les persones grasses (Palma).—c) «No hi ha carn sense ossos»: vol dir que totes les coses, per bones que sien, tenen qualque cosa no tan bona (Mall.).—d) «Qui menja la carn, que rosegui els ossos»: significa que el qui gaudeix de la part agradable d'una cosa, també ha d'acceptar la part desagradable (or., occ., val.).—e) «Carn fa carn i vi fa sang» (or., occ., val., bal.). «Carn fa carn, vi fa sang; carn i vi, fa de bon pair» (Urgell, Segarra). «La carn atipa i el peix dissipa» (Empordà). «Sa carn fa carn, i es peix fa cadarn» (Mall.). «Carn fa carn, i peix no fa peix» (Men.).—f) «A carn dura, dent aguda»: vol dir que davant les grans dificultats s'han d'aplicar els grans remeis (or., val.).—g) «Qui segueix lleó, no ha fretura de carn» (Jafuda Dits, c. 64).—h) «Quan la carn és del llop, per ella mateixa se n'hi va»: vol dir que al que és desgraciat tot li surt contrari (Cat.).—i) «Carn de pit, carn de poc profit» (or.).—j) «La carn que no es cou per tu, deixa-la cremar»: vol dir que no cal preocupar-se de les coses d'altri (Olot).—l) «Més val carn dura que sémola clara».—m) «Carn que creix, no té aturall»: ho diuen al·ludint a la gran mobilitat dels infants (Manacor).—n) «Carn vella fa bon brou» (Men.).—o) «Sa carn belant, i es peix cremant»: vol dir que la carn ha d'esser cruenca i el peix ben cuit (Mall.).—p) «Nostre Senyor Déu a cascuna carn fa salsa, ço és, a tot hom mal, dóna qui'l paga de sos mals» (Eximenis Terç, c. 116).
    Fon.:
káɾn (pir-or., or., occ., val., bal.); kán (mall.).
    Intens.
—a) Augm.: carnassa, carnota.—b) Dim.: carneta, carnetxa, carneua, carnona.
    Etim.:
del llatí carne, mat. sign.