Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carro
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CARRO m.
I. imatge  imatge  Vehicle format d'una postissada horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d'un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bísties que l'estirin, i serveix per al transport de persones i principalment de coses feixugues o voluminoses; cast. carro. Amenam-nos-en be deu carros, que cascu carro tiraven quatre brufols, Muntaner Cròn., c. 221. Davant lo dit senyor rey anà un carro ab cinc brandons, Pere IV, Cròn. 56. Atolla en sa rodera lo carro de sa glòria, Atlàntida iv. Carro d'escalada: el carro que té dos braços i les baranes formades per balustres de fusta; és el carro més usual en la pagesia (or., occ.). Carro de parell: carro molt reforçat que en lloc de braços té una perxa a la qual es junyen dos animals (Mall.). Carro de roda plena: carro de parell que s'usava a Mallorca fins a mitjan segle XIX i que tenia les rodes en forma de disc, sense bréndoles. Carro de trabuc: el que té la caixa giratòria, de manera que es pot trabucar per a buidar-lo sense haver-lo de desenganxar. Carro de torn: el que no té sola, sinó cadenes per a sostenir la càrrega, que sol esser de bocois o bótes, i té un torn per carregar-les (or., occ., bal.). Carro de carrera: carro gros, amb bosses i vela, ben aparellat per a portar molt de pes a distàncies llargues (Tarr.). Carro de palla: el que té unes prolongacions de la caixa que li donen més capacitat i serveix per traginar la palla de les eres (Igualada). Carro de mà: el que és petit, que un home sol l'empeny i el fa caminar sense junyir-hi bístia. Carro d'es suc: carro que du una bóta grossa i serveix per repartir aigua a domicili (Men.).
II. || 1. Carro de llaurar arrossar: instrument consistent en una postissada que du davall setze o vint rodes de tallants; l'estira un cavall, i amb el moviment de les rodes remou la terra de l'arrossar (val.); cast. grada de discos.
|| 2. Carro de garbejar arròs: instrument que serveix per traginar l'arròs del camp a l'era (val.); cast. trineo. (V. carret).
|| 3. En les màquines d'imprimir, conjunt de peces que sostenen i transporten el motlo per fer l'estampació; en les màquines d'escriure, conjunt del cilindre i les peces articulades amb ell, que té un moviment en sentit horitzontal; cast. carro.
|| 4. Màquina de filar que es feia marxar a mà i rodava damunt dues vies de ferro (Mall.).
|| 5. Caminadors, caixa de fusta amb rodes que serveix per començar a caminar els infants (Fraga); cast. andadores.
|| 6. En els torns de manyà, la part movible que sosté l'eina amb què es treballa (Barc.).
|| 7. Rodet de sènia (Guardamar).
|| 8. Ballar a carro: ballar la baldufa de manera que canviï continuament de lloc (Sencelles). També es diu que balla a carretell.
III. El Carro: nom vulgar de la constel·lació Ossa Major (or., occ., val.). Es compon de vuit estels visibles, quatre dels quals formen un quadrat que representa el carro pròpiament dit, altres tres que van afilerats representen les tres mules, i un altre més petit que va al costat de la mula d'enmig representa el mosso, segons la interpretació popular catalana. A Fraga i Tamarit se'n diu lo Carro i les mules; a Pradell d'Urgell, lo carro de Sant Jaume; a Balaguer en diuen lo Carro gros, per distingir-lo per lo Carro petit que és l'Ossa Menor. La estela appellada Boetes qui es en la Urça major dels cels, ço es, en lo carro qui's mou en torn la tremuntana, Genebreda Consol. 198.
    Loc.
—a) Treure es carro: vèncer grans dificultats, arribar a sortir d'una situació difícil (Mall.).—b) Deixar córrer el carro: deixar fer que les coses vagin de qualsevol manera, sense preocupar-se'n (Val.).—c) Saber per on va el carro: esser hàbil a manejar els negocis (Val.).—d) Anar el carro pel pedregar: anar per mals camins, anar malament una cosa (Vallès, Penedès, Camp de Tarr.).—e) Conèixer els coixos dalt un carro: tenir molta perspicàcia, no deixar-se enganyar (Val.).—f) Untar el carro: donar gratificació per guanyar-se la voluntat de qualcú (Val.).—g) Passar el carro d'En Dalmau (Barc.), o passar el carro per les roques o per la grava: tronar.—h) Voler pujar al cel amb carro envelat: voler guanyar molt sense treballar ni molestar-se gaire (Mall.). «Per tots va morî enclavat; | ¿què més volies que fes? | ¿O volies que et dugués | al cel amb carro envelat?» (cançó pop. mall.).
    Refr.
—a) «Els carros no coneixen l'amo»: vol dir que els han d'estar alerta que no encloguin o no passin per damunt el qui els mena (Manacor).—b) «Carros de rei, llebres agafen»: vol dir que el poder i els diners ho aconsegueixen tot (Mall., Men.).—c) «Qui el carro unta, els dits ajunta» (Manresa).
    Fon.:
káru (pir-or., or., men., eiv.); káro (occ., val., mall.); сáro (Palma, Manacor); сǽro (Felanitx).
    Intens.
—a) Augm.: carràs, carrot.—b) Dim.: carret, carretxo, carrel·lo, carreu, carró.
    Etim.:
del gàl·lic-llatí carrus, mat. sign. 1.