Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  casolà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASOLÀ, -ANA adj.
|| 1. Que es fa en casa, domèsticament; cast. casero, familiar. «Aquí es ven vi casolà». «Els conills casolans no són tan bons com els del camp». Cabres casolanes: les cabres que es crien a casa. Mal ciutadà és mal casolà, Eximenis II Reg., c. 45. Per certs remeys casolans, Agustí Secr. 189. En aquella casolana comèdia no sabia quin paper hi desempenyava, Pons Com an., 82. a) Per oposició a ‘distingit’, ‘elegant’, ‘refinat’. Hagués bandejat los mots casolans, Proc. olives 198. Descriure a la faysó popular y casolana, Aguiló Fochs foll. 8.
|| 2. Que té gust i costum d'estar a casa seva, sense sortir-ne gaire; cast. casero. Per forsa havem exir de casa: e és pijor que si hi romanim diuen que massa som casolans, Eximenis Dones, c. 87 (Balari Dicc.). En Dionís és homo casolà y metòdich, Ignor. 71.
|| 3. m. a) Home que viu dins una vila i es dedica a conrar un tros petit de terra (Mall., Men.). Si per algun casolà serà mercadejada per comprar alguna volateria, Mostassaf 24. Ab dits bandejats se mesclen y van alguns casolans, y per fugir les penes... van sens armes, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 931). Juntament ab altres casolans de la vila de Selva, doc. a. 1630 (arx. de Felanitx).—b) Habitant d'un casal o redol de cases no dispostes en carrer (Migjorn-Gran, ap. Griera Tr.).
|| 4. m. i f. Parroquià o parroquiana d'un forn, que pasta a casa seva i porta el pa a coure al forn (St. Joan Despí, Mallorca).
|| 5. m. Conjunt de cases en el camp, que no arriba a formar poble; cast. casalero, casar (Un Mall. Dicc.).
    Fon.:
kəzulá (pir-or., or., men.); kazolá (occ., Cast.); kasolá (Val.); kəzolá (mall.).
    Etim.:
del llatí *casŭlānu, mat. sign., derivat de casŭla ‘caseta’.