Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  castanyeta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASTANYETA f.
|| 1. Botelleta petita, ampla de ventre (Mall., Maó); cast. ampollita. Baratant de mà sa castanyeta... que anava o venia d'omplir, Ignor. 56.
|| 2. nàut. Mena d'ansa de fusta o de ferro que es clava als costats, amurades, cobertes, etc., per amarrar-hi les cordes; cast. castañuela.
|| 3. nàut. Tros de fusta amb un forat en mig, on s'assegura bé la corriola de l'amura major; cast. castañuela, galápago (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 4. Porció de cabells que les dones duen recollits compactament en forma rodonenca (or.); cast. castaña. Els cabells... vaig lligar-me'ls a part, en dues castanyetes a cada cantó de cap, Ruyra Pinya, ii, 53.
|| 5. pl. Castanyoles, instrument de música popular (Tortosa, Cast., Val., Xàtiva, Al., Mall.); cast. castañuelas. Tocave el guitarró y la seva germana fee parlar les castanyetes, Guinot Capolls 54. Castanyetes de test: dos trossets de test que els al·lots es posen entre els dits i les fan sonar a manera de castanyoles (Mall.); cast. tareñas.
|| 6. Esclafit que es fa unint fort els palpissos del dit gros i del dit d'enmig i separant-los després amb violència, per a acompanyar un ball, per a cridar un animal, etc. (Cat.); cast. castañeta.
|| 7. Soroll que fan les dents quan es pega amb la mà un cop sec a la barra (Mall.); cast. cascaruleta.
|| 8. Testicle (Val.).
    Loc.

Més xalest que unes castanyetes: molt alegre (Mall.).
    Refr.

—«Es floc ha de dir amb ses castanyetes»: vol dir que dues coses que han d'anar juntes, convé que sien ben adients o adequades una a l'altra (Mall.).
    Fon.:
kəstəɲέtə (or.); kastaɲétɛ (Ll.); kastaɲéta (Tortosa, val.); kəstəɲə́tə (mall.).
    Etim.:
derivat dim. de castanya.