Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  castanyola
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASTANYOLA f.
I. || 1. imatge  Planta de la família de les umbel·líferes: Bulbocastanum incrassatum Wilk. (Mall.); cast. castaña de tierra. Té l'arrel tuberosa, el tronc dret i les flors blanques en umbel·les; floreix en l'abril. Els seus tubèrculs són un bon aliment per al bestiar porquí.
|| 2. imatge  Planta de la família de les ciperàcies: Cyperus longus L. (Cat.); cast. juncia olorosa. Les seves arrels, de color rogenca, s'usen com a medicament i com a substància aromàtica.
|| 3. Planta de la família de les ranunculàcies: Anemone coronaria (Mall.); cast. anémona. Té un cep tuberós, del qual surt un tronc acabat amb una flor blava; les fulles radicals, palmades.
|| 4. Aucell de la família dels malúrids: Cisticola schoenicola (Cat.); cast. tintín bolsicón. (V. butzac, || 2).
|| 5. a) Peix de la família dels escòmbrids: Brama rayi Schn. (Tarr., Val., Mall.); cast. castañola, saputa. Es negre, pla, de boca petita.—b) Peix molt lleig, de forma rodona, que només té un ull i no és comestible (Llucmajor).
|| 6. a) Cuc molt semblant a una castanya pelada, que talla les arrels del cep (Oliana).—b) Insecte tou, gros i aixafat, que es cria pels fems (Terrassa).
|| 7. Beneitot, curt d'enteniment (or., bal.); cast. mastuerzo, bobo. Quin castanyolas!—va fer la mare, plorant de riure, Oller Bog. 126. Més valdria que callessis y dormissis, castanyola: has perdut s'oremus, Ruyra Pinya ii, 95.
II. || 1. pl. Instrument de música popular, consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses; cast. castañuelas. Caxa n'an fet de castanyoles | ells de nosaltres, Somni J. Joan 432. Dues dotzenes de musclos grossos que semblen castanyoles, Vilanova Obres, xi, 108.
|| 2. Mel molt tirosa (Martí G. Dicc.); cast. melcocha.
|| 3. Ampolla petita de vidre (Gir.); cast. castaña.
|| 4. nàut. Peça que, combinada amb un pal i l'extrem inferior de la barra de força, comunica a la metxa els moviments de balança que fa la cruseta (del molinet) fent girar la dita metxa i els munyons o tambors per l'espia (Palma).
|| 5. nàut. Castanyola d'amura: peça de fusta o de ferro, col·locada verticalment devés la mitat del vaixell prop de l'amurada, amb una droguera i roldana en el seu cap, i que serveix per a amurar la major (Mall.); cast. castañuela de amura.
|| 6. Peça de ferro en forma de coa d'oronella, que, engastada enmig d'una pedra, serveix per a pujar-la sense lligar (Mall.).
|| 7. Espècie d'ansa que hi ha a un extrem de cadascuna de les bandes de l'anguila de varar naus (Palma).
|| 8. Esclafit que es fa unint fort els palpissos del dit gros i del dit d'enmig i separant-los després amb violència, per acompanyar un ball, per cridar un animal, etc. (Val.); cast. castañeta. Balla y canta fort al so | fent gestos y remanyoles | y en palmes y castanyoles | creu-se qu'ell és y altri no, Flor d'enam. 48.
|| 9. a) Espetec que es produeix amb la llengua i el paladar per a engegar i arriar els cavalls (Barc.).—b) pl. Petament de dents, produït voluntàriament o per tremolor (Empordà); cast. castañeta.
|| 10. Un dels cants que fa la perdiu (Tortosa).
|| 11. Galtada o clatellada (Men.); cast. castaña, pescozón.
    Loc.
—a) Alegre com unes castanyoles: molt alegre.—b) Dir es floc amb ses castanyoles: avenir-se una cosa amb una altra, anar ben ajustades (Mall.).—c) Fer sa mitja castanyola: fer la mitja rialla, somriure (Alaró).
    Fon.:
kəstəɲɔ́lə (or., bal.); kastaɲɔ́lɛ (Ll.); kastaɲɔ́la (Tortosa, val.).
    Intens.:
—a) Augm.: castanyolassa, castanyolarra, castanyolota, castanyolot.—b) Dim.: castanyoleta, castanyoletxa, castanyoleua, castanyoliua, castanyolí, castanyolina, castanyolona.
    Etim.:
del llatí *castanĕŏla, dim. de castanĕa, ‘castanya’.