Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cavall
veure  çavall
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CAVALL m.
I. || 1. Quadrúpede paquiderm solípede: Equus caballus L.; cast. caballo. Se distingeix dels animals afins per tenir el coll més arquejat, les orelles més curtes i el coll i la coa poblats de pèls llargs i abundants: és animal domèstic que s'empra com animal de sella, de tir i de càrrega. Anar a cavall: anar damunt el dit animal. Frare pot prestar... mula o cauayl o altre arnès, doc. a. 1204 (Miret Templers 546). Cavall de preu de mil sols, dóna xx sols, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Lo cavall val més que'l camell per córrer e lo camell val més que lo cavall per gran fex a portar, Llull Cont. 326, 26. Poran refrescar los cauals, Jaume I, Cròn. 58. Dels millors homes d'armes a peu e a cavall, Desclot Cròn., c. 2. Ab cent vuytanta hòmens a cavall e de peu, Pere IV, Cròn. 36. Una bela donsela a cavall, Graal 1. Los centaures... són figurats mig cavalls e mig hòmens silvestres, Genebreda Consol. 218. Se'n va anar en Bernat Oms | a cavall en mitj de plaça, Picó Engl. 19. Cavall ruà: el que és negre amb clapes de pèl blanc (Falset). Tenia la dita taula ab un cavayl molt bon de pèl rohan, doc. ross., a. 1397 (RLR, vi, 379).A Falset s'anomena el dit cavall també cavall cap-de-mort. Cavall tordillo: el que és blanc amb esquitxos negres. Cavall peixard: el de color vermell amb pèls blancs (Falset). Cavall sal-i-vinagre: el que és de color gris. Cavall estelat: aquell que té un estel o clapa blanca en el front. Cavall bai: el de color groc amb les clins i la coa negres. Cavall pare o cavall gorà o cavall sementer o cavall de llavor: el mascle destinat a la reproducció. Cavall somerer: el que dediquen a cobrir les someres (Mall.). Cavall russi: cavall vell o de poca valor (Pobla de L.). Cavall de mà: cavall d'honor, que era menat per la brilla en les grans parades o processons cíviques (Lacavalleria Gazoph.). Cavall de treball: el que fa feina en el camp. Cavall regalat o cavall de regalo: el que no fa feina, sinó que just és per a estirar cotxe o per a esser cavalcat. Cavall foraster: cavall entravessat de dues races (Mall.). Cavall armat: cavall guarnit i cavalcat per un home d'armes proveït de l'armament complet de cavaller medieval. Sia donat per caual armat, Cavall. Cat., a. 1292. Con vós siats tengut de fer alguns caualls armats en deffensió del dit regne de Mallorques, doc. a. 1380 (BSAL, vii, 46). Cavall encobertat: cavall cobert de guarniments defensius feixucs (per oposició al cavall ginet, que era guarnit a la lleugera). Los de cavall del dit capità eran C cavalls encobertats e C ginets, Ardits, iii, 46 (a. 1485). Cavall forçat: cavall d'una persona particular, emprat per manament de l'autoritat per a la defensa del territori o per a altres treballs d'interés públic (Mallorca, segles XVI i XVII). Mane... a tots los qui són obligats a fer caualls forçats que de qui auant vagen en persona a seruir aquells o tremeten home sufficient y pràtich, doc. a. 1575 (BSAL, vii, 47). An el verdugo y an els ministres de tortura y cavall o cavalls forsats qui aportaran dits quartos..., fareu pagar de béns dels jurats, doc. a. 1651 (Hist. Sóller, ii, 313).
|| topon. El Cavall-Bernat: nom de diferents penyals verticals i de forma agullonada. N'hi ha un a Montserrat, un en el terme d'Alzira, un altre a la costa de Banyalbufar (Mall.) i un altre en el camí de Lluc a Caimari (Mall.).
|| 2. Figura que representa el dit quadrúpede. Especialment: a) En el joc de cartes, cadascuna de les cartes que duen el nombre 11 i representen un personatge cavalcant.—b) En el joc d'escacs, peça que té la seva casella al costat de la de la torre i que es mou fent colze i amb facultat de saltar per damunt les peces que li estiguin davant. Lo cauall de la reyna va a la tercera casa del orfil, tirant ves la dama, Scachs d'amor 279.—c) Cavalls cotoners (ant. escrit també cavalls guodoners): figures de cavalls de cartó que es posaven entravessats al cos d'homes o minyons dansaires en els entremesos i danses de certes festes populars (Cat., Mall.). Per cosir les sobrevestes dels hòmens qui menaven los VIII cavalls cotoners qui serviren a la festa de Corpus Xristi, Ardits, i, 290 (a. 1433). Els dits entremesos solien representar batalles de moros i cristians. Sobre los antremesos del martiri de Sent Sebastià e los cavalls guodoners de la batalla dels turchs qui an de servir a la festa de Jesuchrist... VIII cavals guodonés ab lurs frens o brides he retrangues e mantes e elmets gorgerins e lanses e espases e totes les coses necessàries als dits cavals e cavallers...; XXIV schangels e XXIV fi lems e XXIV barbes tres rodels ab lunes d'argent, una per lo panoner e dues per los scoltes e totes altres coses necessàrias a tots aquells qui seran de la batalla contra los dits cavals, doc. a. 1446 (ap. Milà Obres, vi, 255). Vint y dues persones que ballaren la turquia y nou que ballaren los cavalls cotonés, doc. a. 1596 (arx. mun. d'Igualada). Sobreposats y clavaris | y deu cavalls cotoners, Penya Poes. 293. Avui les dites figures de cavall usades en certes danses populars s'anomenen cavallets i cotonines (V. cavallet).
|| 3. fig. a) Cavall de batalla: la part principal d'una empresa, allà on hi ha més dificultats o més motiu de lluïment.—b) Cavall de bona barra: persona que s'acomoda a tota cosa, sia bona o no ho sia tant, especialment en qüestió de menjar.—c) Cavall blanc: persona desgraciada, que sempre té mala sort i li toca rebre els mals cops. La festa... varen pagar-la lo pobre Bartomeu y'l cavall blanch d'en Rafel, Querol Her. 99.—d) Cavall de batre faves: dona desimbolta, avalotadora (Tarr.).—e) Cavall desfermat: persona destravada, que no té altra llei que la seva voluntat (Bal.).—f) Cavall de mitja carrera (Mall.), o cavall d'envestida (Men.): persona que comença una empresa amb molta decisió i empenta, però prest acaba l'energia i decau de la seva activitat.—g) Cavall de la Mort: escolà que la nit dels Morts va de porta en porta amb una campaneta i demana almoina per les ànimes (Alguer). Diuen que antigament feia aquest ofici un capellà a cavall, i d'aquí li ve el nom.—h) Cavall-Bernat o cavall verd: infant molt bellugadís (Empordà, Maresme).
II. Forma part del nom de diferents animals que tenen certa semblança amb el dit solípede.
|| 1. imatge  Cavall marí o cavallet de la mar: peix de la família dels singnàtids: Hippocampus brevirostris Cuv.; cast. caballito de mar. Té el cos defensat per una espècie d'esquelet exterior espinós, la coa llarga i prensil, i la part anterior del cos amb el coll arquejat té notòria analogia amb el perfil del cavall de terra. Els cavalls marins són considerats pels mariners com a bons preservatius contra la migranya i les neuràlgies facials.
|| 2. imatge  Cavall de serp: insecte ortòpter de la família dels màntids: Mantis religiosa L. (Mall., Men.); cast. santateresa. (V. pregadeu).
|| 3. Cavall de serp: insecte pseudoneuròpter de la família dels libel·lúlids: Callopterix virgo L. (Bagà, Plana de Vic, Viladrau); cast. caballito del diablo. (V. espiadimonis).
|| 4. Cavall d'En Pacoli: nom del pigot, aucell que fa uns crits semblants als eguins d'un cavall i que en cantar assenyala pluja (Llofriu).
|| 5. imatge  Cavall de faves o cavall de garrot: insecte Septynia hispanica; cast. insecto palo. El nom per cavall de faves li ve de la semblança amb el cavall de faves autèntic, o sia, una bajoca de faves a la qual se claven quatre busques que fan de cames, una darrera que simula la coa i dues més petites davant que simulen les orelles; els nins el fermen amb un fil i el fan caminar (Men.).
III. Nom de diferents utensilis i artefactes que tenen certa semblança amb el cavall (I) per llur forma, per tenir quatre petges, per llur moviment o per l'ús que se'n fa. Especialment:
|| 1. Bastó que els infants se posen entre les cames i caminen com si anassin a cavall. Y per cavall se posava | una daga ab veyna y tot, Guimerà Poes. 117.
|| 2. Armatost de fusta per a tenir selles. Un cavall de fust plantat a terra per tenir selles, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). V. cavallfust.
|| 3. Espècie de banc inclinat que enmig de la post té una estaca vertical apropiada per cosir-hi les espardenyes, estant l'espardenyer eixancat damunt el banc; cast. banco, caballete.
|| 4. imatge  Espècie de banc inclinat, sostengut per dues cames, amb una esmotxadura central al cap de dalt i una barra aficada damunt; l'empren els fusters de carros per planejar, fer corbada, entaular dues o més cares, tallar soques, etc.
|| 5. Espècie de doble escala de fusta que s'obre en estisora i que damunt té un replanell on se posa el treballador per a esllemenar, collir olives, etc. (Tortosa, Eiv.).
|| 6. imatge  Suport format d'una combinació de barres, dues o tres de les quals serveixen de petges, i s'empra per a alçar un carro o altre vehicle en haver-lo de pintar o adobar (Mall., Men.); cast. burro.
|| 7. Moble format d'una barra horitzontal sostinguda per quatre petges reforçats amb travessers, i que, juntament amb un altre d'igual col·locat a certa distància, serveix de suport a un tauló o bastida per a treballar-hi els obrers (or., occ., val., bal.). Sia tengut armar e desarmar totes les voltes, ço és, de matraços demunt e deval cascun arch, soles, síndries, ponts, cavalls e de totes altres coses necessàries al dit armament, doc. a. 1405 (Roca Hosp. 129).
|| 8. Entre vidriers, peça de ferro de devers dos pams de llargària, sostinguda per quatre peus d'un pam i mig d'altària, que serveix per sostenir l'espalorda quan traspalen pels obralls (Manresa, Barcelona, Val.).
|| 9. Pilonet de fusta amb una mossa en el pla superior, damunt el qual els ferrers subjecten la falç per a dentar-la (Felanitx).
|| 10. imatge  Posteta de fusta que fa com a tres braços i té foradets en la part central; la posen de pla damunt l'olla colera, i damunt ella premen la massa de formatge per fer la fogassa, i el serigot cau pels foradets dins el recipient que hi ha davall (Mall., Men.). Item quatuor formatgeras et caualls, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 182).
|| 11. Espècie de banc o barra que surt de la paret i sosté el taulell on treballa l'oller (Mall.).
|| 12. Peça de ferro amb petges que servia per sostenir la llenya del foc. Un cavall de ferro antich de dos caps, doc. a. 1410 (Alós Inv.). Item un cauall foguer, doc. a. 1444 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Un cauall de ferro per lo foch, doc. a. 1533 (mat. arx.). Dos cavalls de ferro grans y bons, doc. a. 1541 (arx. mun. Igualada). (V. capfoguer, que sembla esser el mateix utensili).
|| 13. Peça central de l'arada de ferro o mossa, que per un cap va unida amb l'esteva i per l'altre amb el timó (Puigcerdà). A la Plana de Vic en diuen cametó, i al Pla d'Urgell s'anomena corba (V. la fig. 7 de l'art. arada).
|| 14. nàut. Cadascun dels sostres a nivell d'una estiba (Barc.).
|| 15. Cada una de les bigues robustes que van posades amb la inclinació de la teulada des de la biga serrera a la paret i serveixen per a sostenir les bigues més petites damunt les quals va muntada la teulada (Bagà, Pl. de Vic, Solsona, Organyà, Oliana, Pont de S., Pla d'Urgell, Segarra, Morella).
|| 16. Biga en anjuba que es posa quan una biga de la teulada menaça ruina, estalonant aquella a la paret i sostenint la biga trencada (Massalcoreig); cast. puntal.
|| 17. Cadascuna de les dues bigues inclinades que formen part d'una armadura de tres peces (Mall.). L'altra biga, posada horitzontalment, se diu ego (=egua), i del conjunt se'n diu cavall-i-ego.
|| 18. imatge  Armadura, conjunt de dues bigues inclinades i de les horitzontals i verticals corresponents, combinades per a sostenir una teulada (Puigcerdà, Gir., Barc., Valls, Solsona); cast. armadura.
|| 19. Banc de fusta amb forats on es fiquen unes estaquetes, que es posa un a cada costat a la part posterior del teler per estendre-hi la peça que estan teixint, per a empassar-la (Olot).
|| 20. Crestall de terra entre solc i solc (Garrotxa); cast. caballón. (V. cavalló).
|| 21. Aguller de fil que s'entravessa a l'àspia o l'ordidor en formar el ram o troca (Cast.); cast. caballo.
|| 22. Ull o rebrot que surt a la redolta d'un cep, i que, si abunden, els han d'aclarir perquè xuclen massa la redolta (St. Feliu de C., Penedès, Vendrell, Tarr.).
|| 23. Carràs d'avellanes (Durro, ap. ALC 426).
|| 24. Tumor o apostema que es forma a l'engonal i procedeix d'infecció venèria (Val.).
|| 25. Cavall de ses barres: la mandíbula inferior (Men.).
IV. || 1. Cavall fort: nom d'un joc d'acrobatisme molt usat entre els nois catalans i mallorquins, al qual se juga de la manera següent: els jugadors es divideixen en dues colles; els de la colla que para, es posen en filera, acalats de manera que l'esquena formi un angle recte amb les cames; els de la colla contrària, d'un tros enfora, prenen arrancada i corrents van a saltar damunt les esquenes dels primers, dient: «Cavall fort, ten-te fort; quan no puguis més, digues fava del meu cor». Si els que paren no poden aguantar el pes o l'envestida, diuen «fava», i el qui hi està damunt davalla i tornen repetir el joc; si els que salten no poden pujar damunt l'esquena dels altres, o quan hi són damunt toquen a terra amb els peus, paren ells, i els qui paraven són els qui després salten. Hem recollit aquest joc, amb el nom de cavall fort, a moltes regions: Ripollès, La Garrotxa, Gironès, Costa de Llevant, Pobla de L., Vall d'Àneu, Ribagorça, Lleida, Pla d'Urgell, Igualada, Mallorca, etc. A la Plana de Vic s'anomena aquest joc cavall Bernat (Aguiló Dicc.), i a Bagà en diuen cavall de santifoc.
|| 2. Cavall salt: joc d'infants (Valls, Sta. Col. de Q.). Es el mateix que es coneix a altres comarques amb els noms de passagims i salt de la mia mula: un jugador s'ajup i els altres el salten, i després ells també s'ajupen i van saltant-se mútuament. Es compten els salts fins a dotze, dient en cadascun una fórmula corresponent a una hora del dia: «A la una, a cavall de la mula; a les dues, a menjar prunes; a les tres, ojo a dir res; a les quatre, el fil hi toca; a les cinc, fé un bon brinc; a les sis, a llançar merda a can Lluís; a les set, a cal Cascaret; a les vuit, el sopar ja és cuit; a les nou, a donar palla al bou; a les deu, tot se treu; a les onze, el cul s'enfonsa; a les dotze, què vols: culada o patacada?» (Sta. Coloma de Q.).
V. Cavall! eufemisme, per carall (Ll.).
    Loc.
—a) Anar a cavall de les cames (Empordà), o amb el cavall de Sant Francesc (Cat., Val., Bal.), o amb so cavall d'En Cama i sa mula d'En Taló (Mall.), o amb so cavall d'En Punta (Mall.): anar a peu.—b) Anar a cavall de l'egua blanca: no tenir cap diner (Empordà).—c) Tenir arrancada de cavall i parada de somera (val.), o sortida de cavall i arribada d'ase (Men.), o fer entrada de cavall sicilià (Mall.): començar les empreses amb gran impetu i perdre prest el coratge o l'activitat.—d) Haver-n'hi tants (d'alguna cosa) com cavalls verds: no haver-n'hi cap (Mall.). «D'al·lots com tu n'hi hauria d'haver tants com cavalls verds».—e) Sostenir una cosa a peu i a cavall: sostenir-la obstinadament.—f) Servir qualcú a cavall i a peu: servir-lo en tot i per tot, fer sempre la seva voluntat.—g) Posar qualcú an els peus dels cavalls: malfamar-lo, posar-li mala anomenada (Mall.).—h) Esser cent cavalls a qualcú: esser-li una gran ajuda (Mall.).
    Refr.
—a) «A cavall donat no li miris el dentat» (Empordà, Gir., Solsona). «A cavall regalat no li miris lo dentat» (Manresa). «A cavall donat no li mires el pèl» (occ., val.). «A cavall regalat no li miris es pèl» (Mall., Men.). «Cavall donat no se mira en fatxa» (Alg.).—b) «Qui té cavalls, té treballs» (Urgell, Tortosa, Segarra).—c) «A cavall menjador, cabestre curt» (Val.).—d) «Al cavall desenfrenat, mira'l de lluny i amagat» (Cat., Val.).—e) «Tot bon cavall ensopega» (Cat.). «No hi ha cavall que no tropessi» (Mall.).—f) «Al cavall magre no li falten mosques» (Urgell, Segarra).—g) «Qui sol menja el seu gall, sol ensella el seu cavall».—h) «El cavall de regalo, quan és vell, roda a la sínia» (Cat.). «Cavall d'Antella, bona joventut i mala vellea» (Val.). «No hi ha cavall que no torn rossí» (Mall.).—i) «No corre tant un cavall com una mala nova» (Men.).—j) «Cavall qui engalta, no arriba a sa cullera» (Men.). «Cavall qui engalta, no entra per judicadors» (Men.). Se refereix als cavalls que prenen part en les festes cavalleresques de Sant Joan, de Ciutadella, en les quals el premi dels guanyadors de les corregudes consistia en una cullera d'argent.—l) «Renego del cavall que s'ha de fermar per la cua» (Gomis Zool. 89).—m) «Cavall tabaler, no l'espanta el brugit de pell seca» (id. ibid. 81).—n) «Cavall maleït, més ben lluït» (Cat., Val.); «Cavall flastomat, pèl li lluu» (Mall.): es diu de les persones que fan nosa i viuen molt de temps; especialment, dels vells que tenen hereus que els desitgen la mort.—o) «El cavall de Sant Martí, va viure fins que va morir» (Manresa).—p) «Amic i cavall, no cansà'l» (Cat.); «Amic i cavall, si els canses, fas mal» (Mall., Men.).
    Fon.:
kəβáʎ (pir-or., or.); kaβáʎ (occ., Val.); kaváʎ (Cast., Al., Alg.); kəváʎ (Valls, Bal.); сəváʎ (Palma, Manacor); kavál (Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: cavallàs, cavallarro, cavallot.—b) Dim.: cavallet, cavalletxo, cavallel·lo, cavalleu, cavallí, cavalliu, cavalló, cavallineu, cavalloi, cavallinoi, cavallutxo.—c) Pejor.: cavallot, cavalletxo.
    Etim.:
del llatí caballu, mat. sign.

ÇAVALL
Llin.: V. Savall.