Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cena
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CENA f.: cast. cena.
|| 1. Sopar abundant; menjada del vespre. Placiet que'm faces desiiar e finalment venir a la cena e glòria del anyell immaculat, Psaltiri. Ab quant plaer faré yo aquesta cena o conuit a tota natura humana, Villena Vita Chr., c. 25. La nit la cena també aparallara, rondalla algueresa (Arch. Glott. It., ix, 299).
|| 2. Darrer sopar que féu Jesucrist amb els seus apòstols, en el qual instituí l'Eucaristia. Aquest sant sacrifici... fo ordonat al dijous de la cena, com nostro senyor Jhesu Christ menjava ab los apòstols, Llull Doctr. puer., c. 25. Ha una iglea en la qual cenà Jhesucrist ab los apòstols lo dijous de la cena, Treps Rom. 85 vo. Amor feu que us fessen dijous de la cena, Passi Cobles 85. a) El dijous de la Cena: el Dijous Sant, en què es commemora la institució de l'Eucaristia. El digious de la cena los lavarets los peus, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo, Heter. iii, apènd.). Dexau star aqueixes cortesies per al dijous de la cena, Tirant, c. 213.
|| 3. Representació del dit sopar de Jesucrist en pintura o escultura. Promet lo dit mestre Martí Torner de ffer la dita Cena per al dessús dit Reffetor e de posar-hi tant fines colors com puga esser, doc. a. 1480 (Est. Univ. vii, 50).
|| 4. ant. Tribut que pagaven els pobles del regne d'Aragó, en diners o en espècies, per al sosteniment de l'alimentació de la casa reial o dels senyors feudals; cast. cena (a Aragó), yantar (a Castella). S'anomenava cena d'absència quan era un tribut permanent, i cena de presència quan només es pagava en visitar els reis o senyors la localitat. Los esdeveniments et drets et cena de Almaçelles són assignats an R. de Bolas en paga de D sòlidos los quals lo senyor rey li a assignats et donats de renda a ell et als seus, doc. segle XIV (Col. Bof. xxxix, 49). Açò té En Lop Alvares de Speyo per III cavalleries ensemps ab CC sòlidos de la cena et ab los esdeveniments, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 129). Donen tribut per cascun any per cena et per peyta M solidos, id. ibid. 157. Sobre la cessió que feia del dit tribut el rei a favor d'altres senyors feudals, és curiosa la següent carta del rei Martí al seu vicecanceller Esperandéu Cardona: «Vicecanceller: Nós som passats per lo terme de Cardedeu e havem demanada la cena de presència; e són venguts los hòmens e han composat graciosament ab nós a L lliures les quals nos han obligades a pagar a XV del present mes. Aprés és comparegut denant nós Huguet de Sentmenat dient e allegant la dita cena de presència e encare les d'absència pertànyer a ell per certs títols, e que una cena de presència qui fon reebuda per la reyna, li fon restituïda. E sobre açò nós havem demanats los dits hòmens, què n'era; los quals nos han dit que és ver que lo dit Huguet pren aquí cascun any certa cosa per la cena d'absència. Per què, supplicats humilment per lo dit Huguet que açò li remetéssem a justícia, vos manam que hoït sobre açò per part nostra a ple lo nostre advocat fiscal e vists los títols e hoïdes les raons del dit Huguet, nos consultets prestament què y devem fer per justícia, com los dits hòmens no haien pus spay sinó tro a XV del present mes» (doc. a. 1405, ap. Anuari IEC, v, 480).
    Refr.

—«La nit de la Cena, la lluna plena» (Urgell, Segarra).
    Fon.:
sέnə (or.); sénɛ (Ll.); séna (Tortosa, Cast., Val., Al.); sə́nə (Mall., Ciutadella, Eiv.); sέnɛ (Maó).
    Etim.:
del llatí cēna, mat. sign. || 1, 2. És un mot conservat en català per tradició eclesiàstica i jurídica, al costat del vocable vulgar sopar.