Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CENT adj. numer.
Deu vegades deu; cast. ciento, cien. Mes de cent cinquanta veles, Muntaner Cròn., c. 49. Cent anys estiguí tancada, Villena Vita Chr., c. 197. Ell és digne de caure cent vegades en infern, Eximenis Conf. 3. Los guerrers de cap d'ala cauen de quatre en quatre; | lo rebuig, com espigues de blat, de cent en cent, Atlàntida iii. Han crescut un cent per cent, Vilanova Obres, iv, 73.
|| hiperb. Gran nombre. No solament tant, mas cent vegades tant, Faules Isòp. 7. Floretes de cent colors (=de molts de colors), Orlandis Poes 17. En cent asuntos que du, Penya Poes. 177.
|| m. Xifra que representa el dit nombre.
|| m. Centenar. Val lo cent, dotse lliures, Tar. preus 43.
    Fon.:
sén (pir-or., or., occ., Maestr., Cast., Eiv.); sént (Val., Al., mall., men.).
    Loc.
—a) Esser cent i la mare: esser molts, haver-n'hi gran multitud (València).—b) Fer-ne cent per un peçol: fer moltes malifetes (Mall.). Y los ne feya cent per un passol y més mal que sas orugas, Aguiló Rond. de R. 14.—c) De cent en quaranta: de quan en quan, alguna vegada, amb grans intermitències (Empordà, Barc., Vendrell). Maria Romana, aixecant de cent en quaranta els parpres sedosos..., seguia al boget ab mirada benèvola, Víct. Cat., Cayres 94.—d) De cent a celis: de cent en quaranta (Olot). «L'ensiam per menjar-ne de cent a celis ja m'agrada; cada dia, no».
    Refr.
—a) «Qui a un castiga, a cent avisa».—b) «Cent en boca, i guarda la bossa»: recomana que tractin bé la gent i la facin passar amb promeses, però sense donar-li gaire diners.—c) «Cent anys fa que és mort lo mut, i encara el cul li put» (Martí G. Dicc.).—d) «Cent anys, digué Na Domenja: qui poc menja, molt temps menja» (Penedès).—e) «Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna»: vol dir que la gent no agraeix tots els favors rebuts anteriorment, si una vegada els en neguen un (Val., Alcoi).
    Etim.:
del llatí cĕntum, mat. sign.