Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cera
veure  céra
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CERA f.: cast. cera.
|| 1. Substància groguenca, blana, fàcilment fusible, que les abelles segreguen i en fan la bresca, i que degudament elaborada serveix per a la il·luminació i per a altres usos. «Tan pobre estic d'alegria | com la cera de color; | tu em fas veure per amor | estels al fi del migdia» (cançó pop. Manacor). Carga de cera, Leuda Coll. 1249. Perque'm trob huy més que la cera moll, Ausias March cxx. Regala axí com si fos cera que fos mesa en foch, Eximplis, i, 10. Cera nova: la que es treu dels ruscs sense estar treballada per a res. Cera verge o cera groga: la que encara no ha estat blanquejada. Cera blanca: la que, feta fulls i exposada al sol, ha perdut la seva grogor natural i és tornada més blanca. Cera a grums: cera blanca a petits grums. Cera aleda: espècie de betum amb què les abelles unten els ruscs per dintre. Cera gomada: substància gomosa que s'emprava com a aglutinant. Per cera gomada que'n compre ops del ofici, doc. a. 1379 (Rubió Doc. cult. ii, 205). Fossen los ferros de les armes reals ab quatre puntes en lo broquet molt encerades ab cera gomada cascuna punta de la billeta, Tirant, c. 45.
|| 2. Peça de la dita matèria, destinada a qualque ús industrial. Com la cera reeb la forma del sagell, Llull Cont. 340, 22. Com una cera redona compremuda ab les mans, Albert G., Ques. 75. Cera negra: bolla de cera d'aquest color, que els sabaters empren per donar llustre als tacons i a les soles de les sabates. Cera blanca: bolla de cera que els sabaters empren per polir la sola o per encerar el fil de cosir.
|| 3. Conjunt de ciris i antorxes de la dita matèria. No és pas cera tot el que crema, Pons Auca 219. Cera vermella o cera roja: els ciris tenyits de vermell que es solen emprar en les funcions de la Setmana Santa. Cera verda: els ciris tenyits de verd que es posen en el tenebrari de la Setmana Santa.
|| 4. Humor gras que es cria dins les orelles.
|| 5. Suarda que es posa en els vestits pel contacte amb les mans o amb altres coses greixoses; cast. saín (Un Mall. Dicc.).
|| 6. Brutícia. «Aquell nen porta molta cera a la cara» (St. Feliu de C.).
|| 7. Donar-se cera: donar-se importància, presumir molt. «Se dóna molta cera perquè ha tret la rifa».
|| 8. Gastar cera: tenir molta catxassa (Aladern Dicc.).
|| 9. a) Esser de cera o estar fet una cera, o semblar de cera: estar molt groc, de color malaltís. Tots estan grochs, tots denarits, tots desganats, tots una cera!, Oller Rur. urb. 103.—b) Esser de cera: esser de caràcter blan, mancat d'energia.
    Loc.
—a) Estar com un pa de cera: estar molt esblanqueït o groc, de color malaltís.—b) Mastegar cera: menjar sense delit, amb poc gust (Empordà).—c) Tenir cera del Corpus: tenir privilegi, estar exempt de càstig o de les molèsties que els altres sofreixen (Mall., Men.). La cera del Corpus, o sia, dels ciris que es cremaven en la processó del Corpus, la posaven antigament per les portes de les cases, i era creença que les defensava de malastrugança. Encara hi ha gent devota que du damunt ella coquetes de cera del Corpus com a preventiu contra mals espirituals i corporals (Mall.).—d) No tenir cera en les orelles: no poder alçar-se d'un mal estat, d'una depressió física, moral o econòmica (Val.).—e) Treure-li a algú la cera de l orella: explotar-lo, treure'n tot el profit possible (Cast.).
    Refr.
—a) «No hi ha més cera que la que crema»: es diu per significar que no hi ha res més, que ja s'ha expressat tot el que hi ha (or., occ., val., bal.).—b) «Qui la cera ha d'ablanar, les ungles s'ha de cremar»: vol dir que el qui vol tenir el profit d'una cosa n'ha de tenir també la part desagradable (Val.).—c) «Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany».—d) «Quan la cera cau, és hora d'aplegar-la»: vol dir que s'han de fer les coses a llur temps oportú (Men.).
    Fon.:
séɾə (Perpinyà, Berga, Bagà); sέɾə (or., Maó); séɾɛ (Ll., Tremp, Gandesa); séɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); sə́ɾə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Etim.:
del llatí cēra, mat. sign.

CÉRA f.
Femella del cero (Mall., Men.); cast. cierva.
|| Céra cenrosa: la femella del cero cenrós; cast. corza (Un Mall. Dicc.).